Del desplegament de l’Estatut a les «coses del menjar»: les claus del nou full de ruta del PSC

Illa va assumir les regnes del PSC en un congrés extraordinari el desembre del 2020 i va substituir Miquel Iceta com a candidat a president de la Generalitat. Va guanyar les eleccions catalanes del 2021, però no va poder governar perquè llavors tenia curtcircuitades les aliances amb ERC i Junts. Ara, la divisió de l’independentisme ha provocat la ruptura dels blocs i això li desbrossa la via dels pactes tant a dreta com a esquerra. Aquest context li aplana el camí de cara al pròxim assalt, més encara després que els socialistes catalans s’hagin imposat a les municipals i generals mentre l’independentisme ha patit un correctiu a les urnes. No obstant, caldrà veure quin impacte té la llei d’amnistia en l’elenc de candidats i com evoluciona la dependència que té Sánchez dels vots independentistes per transitar la legislatura espanyola.

En aquests tres anys, ha anat consolidant el seu equip de confiança. Al congrés de març toca renovar la direcció i s’acabaran de consolidar els dirigents en què Illa es recolza per aconseguir el seu propòsit. Una de les peces més rellevants en aquests moments és la presidenta de la Diputació de Barcelona i alcaldessa de Sant Boi, Lluïsa Moret, que també és vice primera secretària d’organització, i al Parlament Alícia Romero és la seva mà dreta, encarregada d’embastar els pactes a la Cambra. Les dues dirigents tenen ben greixades les relacions amb els partits independentistes. Per a Illa són clau també els alcaldes que han guanyat terreny a les últimes municipals, des de Jaume Collboni a Barcelona, a la imbatible Núria Parlon a Santa Coloma i els irreductibles de l’àrea metropolitana, passant també pels que han donat la campanada, com Sílvia Paneque a Girona –malgrat no haver aconseguit governar–, Rubén Viñuales a Tarragona i Félix Larrosa a Lleida.

«La resposta és federal», diu el full de ruta del PSC, que reforça aquest concepte no només per deixar enrere el procés, sinó també com a mecanisme de governança basat en el «pacte entre iguals» i en els principis d’«autogovern, subsidiarietat, solidaritat, cooperació, lleialtat institucional, bilateralitat i multilateralitat». Defensen, sense entrar en detalls, un finançament «més just» per a Catalunya però sense «privilegis» i «solidari» amb la resta de l’Estat. També més autogovern amb el desplegament de l’Estatut –no reforma–, així com una descentralització més gran del Govern en territori català. No hi ha menció del referèndum, que rebutgen de ple, ni d’una eventual votació d’un acord entre governs, i se cenyeix a defensar Catalunya com a «nacionalitat» –en la línia de la Constitució– i no com a nació, com sí que va fer en congressos anteriors.

El PSC es compromet a desplegar el «principi de diferenciació» recollit a l’Estatut, per la qual cosa advoca per una Catalunya més «policèntrica i amb menys reglamentació centralista i uniforme» a escala local. De fet, fa referència al «federalisme municipalista» per «guanyar eficàcia i proximitat» en la prestació dels serveis públics, un objectiu per al qual assenyalen que fa falta millorar el finançament dels ajuntaments i una simplificació administrativa perquè els municipis puguin costejar el benestar dels seus ciutadans. «Els partits nacionalistes sempre han desconfiat del poder municipalista», afirmen.

El PSC considera que la lluita contra la sequera és un dels principals tendons d’Aquil·les del Govern de Pere Aragonès, a què acusa d’inacció i falta d’inversions urgents. «Aprovarem un pacte nacional de l’aigua que asseguri les infraestructures necessàries per desacoblar el cicle de l’aigua de la pluviometria», diu el document, on critiquen que «no es pot tolerar» que es perdi una mitjana del 15% de l’aigua mentre que en països punters aquesta fuga se situa en el 5%. També prometen accelerar la transició energètica, especialment la producció d’electricitat a partir de l’energia eòlica i fotovoltaica, amb mesures com reservar part del territori municipal per instal·lar-hi plantes d’energies renovables i una nova llei de muntanya per lluitar contra la despoblació de les zones rurals i el «creixent greuge i menyspreu» que pateixen per part de les institucions.

Els socialistes catalans no consideren que aixecar la bandera de l’ecologisme sigui incompatible amb el fet de defensar l’ampliació de l’aeroport del Prat, que consideren clau per «consolidar la internacionalització» de l’economia catalana. «La nostra competitivitat no pot esperar més», asseguren a l’espera que el president Aragonès compleixi abans de final d’any amb el seu compromís de crear una comissió d’estudi sobre la infraestructura. També hi ha menció al traspàs de Rodalies pactat entre el PSOE i ERC, que demanen que es faci amb «lleialtat institucional» amb el Govern central. El PSC afirma que s’afronta una «quarta revolució industrial» que passa per la transformació i diversificació de la indústria, carpeta clau per a Illa ara que Jordi Hereu és el ministre d’aquesta àrea considerada estratègica.

Lareducció de la jornada laboral de forma progressiva és una de les mesures estrella del pacte de Govern del PSOE i Sumar que el PSC fa també seva en la ponència política. No en concreta hores ni terminis, però sí que es compromet amb la defensa de menys temps dedicat a la feina que no es tradueixi en baixada de salaris. Cal, asseguren, «alliberar temps en benefici de les persones», un repte per al qual consideren que la robotització ha de ser una aliada i no un enemic que provoqui la destrucció d’ocupació. Tot i que no es mulla dient quant han de pujar els salaris, el text sí que recull que no es perdi capacitat adquisitiva i una inspecció més «forta i capacitada» per garantir la «dignitat laboral i salarial».

Després del xoc en la passada legislatura amb Unides Podem per la ‘llei trans’, el PSC evita revifar la polèmica declarant-se «abolicionista del gènere com a construcció social i cultural creada pel sistema patriarcal per justificar i consolidar el poder dels homes sobre les dones». També es reafirmen en la seva aposta per prohibir la prostitució, una de les lleis promeses per Sánchez que es van quedar al tinter, i remarquen la importància de lluitar contra la violència masclista davant els pactes del PP i Vox que la neguen.

Notícies relacionades

Albiach apel·la al vot útil perquè el PSC no impulsi el Hard Rock

Hisenda va rebre del PP un informe del cas Bárcenas

Com ha defensat també en propostes de resolució al Parlament, el partit de Salvador Illa es compromet amb mesures per millorar la sanitat i l’educació públiques. Garantir l’atenció mèdica als CAPs en 48 hores, un pla per reduir les llistes d’espera en la sanitat, la gratuïtat i universalització de l’educació de zero a os anys finançada des de la Generalitat, la garantia de dominar l’anglès als 16 anys o la lluita contra l’abandonament escolar formen part del seu full de ruta. També el compromís d’augmentar el parc públic de vivenda amb un percentatge reservat de compra i lloguer per als més petits de 35 anys. La llei de vivenda aprovada al final de la passada legislatura no ha impedit, per ara, que els preus segueixin en augment. 2

«L’ascens imparable de l’extrema dreta planteja una problemàtica capital i que és responsabilitat nostra», sentencia el document del PSC, que assumeix que els cordons sanitaris «per si sols» no fan més que «confirmar les premisses populistes» de partits com Vox i un PP que cada vegada compra més els seus postulats. Per això, diagnostiquen, cal fugir de la «passivitat», que no fa més que «legitimar» i passar d’«ignorar o demonitzar» els seus votants a una «posició proactiva» per desconstruir la «guerra cultural» que lideren. No deixa de ser un ‘mea culpa’ que atribueixen a una socialdemocràcia occidental que no ha sabut com fer front a l’extrema dreta en un moment en què els socialistes són el blanc de protestes ultra que han provocat disturbis l’últim mes per la investidura de Sánchez de la mà de l’independentisme.