La fórmula per atraure els Comuns

Pere Aragonès té l’oportunitat d’aprovar els seus tercers pressupostos consecutius, una cosa que a Catalunya no passa des de fa més d’una dècada. No obstant, ara mateix la moneda balla a l’aire. Si surt cara, els Comuns els aprovaran, si surt creu, se li complicarà l’últim any de mandat. En plena negociació, el president de la Generalitat s’enfronta a l’entrevista amb EL PERIÓDICO. Comença enèrgic i ja no abandona aquest to fins al final. Per a mostra, la seva posició corporal. Sempre alçat, no recolzarà la seva esquena sobre el suport de la cadira ni una sola vegada. Beurà aigua en una sola ocasió.

El seu tema preferit és, precisament, el dels comptes públics. Té el convenciment que en aquesta partida juga amb les millores cartes: uns pressupostos amb 2.400 milions extra que acabaran persuadint els Comuns per canviar la seva negativa. Combina les advertències al partit de Jéssica Albiach, amb un to conciliador, senyal inequívoc que encara veu possible una encaixada: "Estic convençut que arribarem a un acord", repeteix en diverses ocasions.

La sequera i els agricultors

Quan l’entrevista discorre cap a la sequera, la vehemència es manté, però la precisió en les explicacions canvia. No queda clar d’on vindrà un segon barco que porti aigua a Barcelona –"Vindrà d’on sigui necessari", diu–, ni tampoc quines restriccions pensa relaxar ara que li ha demanat el Parlament. El president està pagant la seva minoria a la Cambra: després de dos anys ideant un pla per afrontar l’emergència per l’escassetat d’aigua,a la primera de canvi l’oposició el força a rebaixar-lo. I sense la garantia que plogui.

Només unes hores abans, la Generalitat ha arribat a un acord amb els agricultors perquè desconvoquin les seves protestes. El mateix president, dijous va fer una reunió improvisada amb un grup d’ells a l’Espluga de Francolí. En l’entrevista exposa que el seu lema és "prometre poc, però complir-ho tot". Un lema que, si vol, podrà utilitzar a la pròxima campanya electoral ara que ja està clar que tornarà a ser candidat d’ERC. Ja no existeix el "debat fictici", al·lega, de si ho podria ser Oriol Junqueras, per a ell un "gran actiu, un amic i un company de partit".

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

L’oportunitat

Pressupostos, sequera, agricultors i educació. La carpeta del procés no s’obre formalment fins a la mitja hora d’entrevista, símptoma de com ha canviat el temps. El president ja fa més d’un any que, per superar el conflicte, va proposar el seu acord de claredat a la canadenca i, per ara, cap altre partit li ha comprat. Defensa que no és més que un gran pacte per celebrar un referèndum acordat i exigeix que la resta també faci propostes. Se’l veu especialment dolgut per la falta d’idees d’una part de l’independentisme: "¿Com l’hem de fer [la independència], a garrotades?" es pregunta.

I no seria un càrrec institucional d’ERC, el més important, si en la conversa no aparegués, ja cap al final, un retret velat a Junts. La seva advertència és que no se li escurça el terreny electoral a l’extrema dreta copiant-li el discurs anti immigració.