"El cas Koldo no té res a veure amb el del germà d’Ayuso"

La secretària general del PP afirma que la trama de les mascaretes que ha esquitxat Ábalos afecta tot el PSOE. I exigeix explicacions a Sánchez.

"El cas Koldo no té res a veure amb el del germà d’Ayuso"

JUAN A. ARDURA

3
Es llegeix en minuts
JUAN A. ARDURA

El segon mandat de Pedro Sánchez al capdavant del Govern acaba de complir 100 dies de vertigen, als quals s’ha sumat el cas Koldo per si faltava més picant i polèmica política a una legislatura ja convulsa pels pactes previs. La secretària general del PP, Cuca Gamarra (Logronyo, 1974), analitza l’escenari polític en aquesta entrevista.

¿El cas Koldo va més enllà de José Luis Ábalos?

Estem davant el principi del cas Ábalos, que afecta el cercle més pròxim a Pedro Sánchez, el que el va portar fins a la secretaria general del PSOE. Això no és una cosa que afecta un tal Koldo, sinó que té a veure directament amb Pedro Sánchez i amb els que el van portar fins a la secretaria general del PSOE i d’allà a la presidència del Govern.

¿Quins passos farà el PP? ¿Ja ho tenen clar?

Ja n’hem fet dos amb un objectiu: arribar fins al final i que es conegui la veritat de la corrupció que es va instal·lar de la mà de Pedro Sánchez al Ministeri de Foment. El PP s’ha personat com a acusació popular i instarem totes les diligències perquè es conegui fins on arriba aquesta trama. El segon pas és impulsar al Senat una comissió d’investigació per depurar responsabilitats polítiques més enllà de l’àmbit penal.

¿No es fien de la comissió d’investigació que promou el PSOE al Congrés dels Diputats?

És com posar la guineu a cuidar les ovelles, tenint en compte que una de les persones assenyalades per les diligències és la mateixa presidenta del Congrés dels Diputats. Més aviat creiem que serà una comissió de l’ocultació del que ha passat en aquest assumpte que de voler arribar fins al final.

¿Els ha agafat per sorpresa la decisió d’Ábalos de passar al Grup Mixt?

En aquest esperpent i degradació de la política ja res ens agafa per sorpresa. El PSOE ha trigat uns quants dies a reclamar-lo a l’acta i ho ha fet per utilitzar Ábalos de tallafocs, però les responsabilitats no acaben en l’exministre i exvicesecretari d’Organització. Aquesta trama afecta la banda del Peugeot, els que van ajudar a pujar Sánchez en les primàries, el seu nucli dur. Afecta tot el PSOE i per descomptat Sánchez, que ha de donar explicacions.

¿Veu Ábalos estirant la manta?

Encara ens falten moltes coses per veure, però tinc clar que això és la punta de l’iceberg, arriba a diferents ministeris i a dos governs autonòmics amb dos expresidents socialistes que avui són la presidenta del Congrés i un ministre del Govern de Sánchez. Ell mateix reconeix al seu Manual de resistència el paper que va jugar Koldo, que era, ni més ni menys, qui custodiava els avals d’aquelles primàries. I Koldo arriba on arriba de la mà de Santos Cerdán, que avui és número 3 del PSOE i el negociador de l’amnistia a la corrupció per part de Pedro Sánchez.

¿És una situació molt diferent de la del germà d’Isabel Díaz Ayuso, que va acabar finalment arxivat?

La gran diferència és que pel que fa al germà d’Isabel Díaz Ayuso tot ha sigut arxivat i no hi ha hagut cap actuació judicial contra ell. En el cas Koldo estem en detencions des de l’àmbit judicial. Res a veure una cosa amb l’altra.

Canvi de tema. ¿La victòria a Galícia, en les eleccions autonòmiques, dona oxigen a Alberto Núñez Feijóo per liderar el PP fins a les pròximes generals?

Notícies relacionades

Aquesta victòria confirma que els espanyols no estan disposats a assumir que Pedro Sánchez imposi dues Espanyes. Una Espanya del privilegi i una Espanya d’espanyols de segona, que passen a estar perjudicats. Aquesta nova victòria a Galícia ratifica que el PP és l’alternativa i l’esperança d’Espanya i que Alberto Núñez Feijóo és un polític que compta amb el suport dels ciutadans, sobretot, d’aquells que més el coneixen.

¿Considera que Galícia és la prova que al PP li va millor sense l’influx de Vox?

És clar que la nostra aspiració són les majories absolutes. Mentre Sánchez ha renunciat a la política de les grans majories, el PP és un partit obert que vol aglutinar grans majories, d’espanyols molt diferents, molt diversos, molt plurals, però capaços de trobar el que ens uneix per damunt de tot. L’Espanya de la convivència davant l’Espanya dels murs.