Suïssa torna a qüestionar les indagacions de García Castellón en el cas Tsunami

El país helvètic paralitza la seva resposta al jutge de l’Audiència Nacional, a qui ja va denegar una petició d’ajuda anterior similar contra Puigdemont. Les autoritats demanen més informació.

Suïssa torna a qüestionar les indagacions de García Castellón en el cas Tsunami

XAVIER AMADO

3
Es llegeix en minuts
Ángeles Vázquez
Ángeles Vázquez

Periodista

Especialista en Tribunals i Justícia

ver +

L’Oficina Federal de Justícia de Suïssa ha respost a l’última comissió rogatòria cursada pel jutge de l’Audiència Nacional Manuel García Castellón amb una negativa a col·laborar, almenys de moment, amb la investigació que porta entre mans per delicte de terrorisme en relació amb la plataforma Tsunami Democàtic. Una petició similar anterior, també relativa a l’exsecretària general d’ERC, Marta Rovira, ja va ser rebutjada per les autoritats suïsses, que es van remetre a un suposat "caràcter polític" del procediment, igual com havien dit respecte de l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i un portaveu helvètic davant la possibilitat d’iniciar un procediment contra l’exdiputada de la CUP Anna Gabriel.

En aquesta ocasió, les autoritats suïsses afirmen que abans de poder "procedir a la tramitació d’aquesta sol·licitud d’assistència mútua, en particular abans de verificar si aquesta té un caràcter polític que impediria concedir l’assistència en virtut de la legislació suïssa sobre assistència mútua en matèria penal", resulta necessari "obtenir la següent informació addicional". Per això prega a la Direcció General de Política Legislativa i Cooperació Jurídica Internacional del Ministeri de Justícia que els hi transmeti al jutjat.

A dues pàgines

La resposta helvètica va ser avançada ahir per El País i la cadena SER, però el Jutjat Central d’Instrucció número 6 no la va rebre fins passades les 10.30 hores d’ahir i s’ha enviat a traduir. Segons van informar fonts jurídiques a EL PERIÓDICO, la documentació va arribar al ministeri espanyol el passat 29 de desembre. Això ha motivat que l’acusació que exerceix Dignidad y Justicia hagi criticat en una nota de premsa el que considera "una filtració del Govern a mitjans afins" i "una utilització política de la justícia" la demora en remetre-l’hi al jutjat.

El nucli de la contestació són tan sols dues pàgines en les quals demana una ampliació de la informació per resoldre certs dubtes i en les quals mostra la seva estranyesa pel fet que es demani la localització de Rovira en una petició d’ajuda judicial que qualifica de "molt similar" a la cursada el 2020, tot i que ara abundi en la política catalana.

Suïssa diu no entendre per què el jutge fa servir el mètode de cooperació jurídica internacional de la comissió rogatòria per sol·licitar la direcció de Rovira, quan n’hauria pogut conèixer el parador "mitjançant el procediment simplificat" de cooperació policial, ni tampoc "quina finalitat es persegueix" amb la localització de la secretària general d’Esquerra, que es va personar en el procediment tot just tenir notícia per la premsa del requeriment cursat.

En la comissió rogatòria cursada, el magistrat també s’interessava per un compte bancari des del qual segons les investigacions realitzades per la Guàrdia Civil s’haurien finançat les convocatòries amb què Tsunami Democràtic hauria protestat el 2019 contra la sentència del procés.

En aquest sentit, les autoritats suïsses diuen que els agradaria saber "per què se sol·liciten moviments en el compte en qüestió fins al juny del 2020, en la mesura que els esdeveniments organitzats als respectius aeroports de Barcelona i Madrid que suposadament havien d’haver rebut suport financer a través del compte havien tingut lloc el 14 d’octubre del 2019".

Notícies relacionades

"En un pla més general, també des del punt de vista del principi de proporcionalitat, cardinal en l’àmbit de l’assistència judicial mútua, ens agradaria saber la relació exacta entre Marta Rovira, objecte tant de la investigació penal com d’una de les mesures d’assistència mútua, i les manifestacions als dos aeroports esmentats que constitueixen els fets descrits en la comissió rogatòria", pregunten els suïssos, que consideren important conèixer la seva "implicació precisa" en les protestes.

Finalment, afirmen que han sabut "per la premsa que a Espanya s’estava preparant una llei d’amnistia per a diversos separatistes catalans". Per la qual cosa agrairien que "el seu Ministeri i/o el Jutjat Central d’Instrucció número 6 els ampliessin la informació" al respecte. "Seria convenient, entre altres qüestions, que ens expliquessin les possibles conseqüències d’aquesta llei sobre els procediments iniciats contra els membres de la plataforma Tsunami Democràtic, així com contra" la mateixa Rovira, "la pertinença de la qual a l’esmentada plataforma no està clara".