El vot dual gallec

Un dels senyals que una societat és democràticament madura és la seva capacitat per diferenciar què vota en cada ocasió. No és el mateix elegir l’alcalde d’una localitat que el president d’una comunitat, i encara menys el cap de l’Executiu. Els resultats de diumenge passat a Galícia han demostrat aquesta maduresa de la seva població. A excepció de l’impertorbable PP, que sempre ronda les mateixes xifres (en aquesta ocasió, 40 escons; 42 és el millor resultat dels seus predecessors Fraga i Feijóo), el resultat de la resta de formacions no té res a veureamb els que van obtenir fa menys de set mesos en les eleccions generals. ¿Quines variacions s’han produït?

El PP.

En les últimes eleccions autonòmiques –2016, 2020 i 2024–, el PP sempre ha estat per sobre del 47% dels vots, una xifra màgica que li permet tenir una majoria absoluta àmplia a la Xunta. No obstant, aquests bons resultats en les autonòmiques no se sostenen en la resta de comicis. Sense anar més lluny, el 23-J van estar gairebé quatre punts percentuals per sota i en les generals del 2019 més de 15. La diferència amb fa set mesos s’engrandeix si es tenen en compte els vots que van rebre els populars a escala municipal, un 38,45% del total. Una xifra bastant allunyada del 47,36 aconseguit en els comicis d’aquest diumenge.

A més, el PP va aconseguir arrasar a ciutats amb alcaldes del BNG. L’exemple paradigmàtic és Pontevedra, on els nacionalistes gallecs, amb suport del PSOE, controlen el consistori des de fa anys i que diumenge a les urnes es va inclinar pels populars, amb un 45% dels vots.

Una cosa similar va passar a Santiago, on el PP també va aconseguir el 45,6% dels sufragis en una localitat governada pel Bloc Gallec (que va rebre el 36,98% dels vots en aquests comicis en clau autonòmica).

El BNG i el PSOE.

El principal exemple del vot dual que hi ha a Galícia i que s’ha engrandit en aquests comicis l’han protagonitzat el BNG i el PSOE. El partit nacionalista d’Ana Pontón va aconseguir la segona posició, a l’obtenir el 31,6% dels vots, quan el juliol passat només va aconseguir el 9,4% de les paperetes. Aquesta diferència de vots ja es va produir entre les generals del 2019, quan van obtenir el 8,13% dels vots gallecs, i les autonòmiques d’un any després, en les quals van treure el 23,8%.

Per contra, el Partit Socialista de Galícia ha patit l’efecte contrari. Les dades demostren que és la principal opció en l’esquerra en les eleccions generals (el 23-J van aconseguir el 29,8%), mentre que en les autonòmiques ha tocat el seu terra amb un 14%. No obstant, els socialistes continuen guanyant la batalla a escala municipal. El maig del 2023, el PSOE va obtenir el 29,2% dels vots, i el BNG, el 17,25%. Una bona prova d’aquesta dualitat és Vigo: el socialista Abel Caballero va arrasar a l’ajuntament amb més del 60% dels suports i ara els seus ciutadans han apostat com a primera força pel BNG.

Sumar i Podem.

Un altre dels daltabaixos de la nit electoral, tot i que va resultar menys inesperat, va ser el de Sumar i, més secundari, el de Podem. Les dues formacions, en coalició, van aconseguir el 10,9% dels vots gallecs en les eleccions generals de fa set mesos. Ara, ni sumant el resultat de tots dos per separat, no arriben al 2,2% dels vots. Els ciutadans gallecs els han deixat fora de la política autonòmica, malgrat que el 2016 En Marea –les sigles que van agrupar aquest espai– va vorejar el 20% en les autonòmiques.

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions generals a Espanya

Feijóo apel·la als votants que el 2017 van donar la victòria a Cs

Vox.

Des de la seva aparició, Vox és una formació residual a Galícia. No obstant, es dona una diferència important en les xifres que obté en les generals i en les autonòmiques. Mentre que en la cita de diumenge no va superar el 2,2%, en els comicis estatals va arribar a tenir un 7,8% el 2019 i un 4,87% el juliol passat. És a dir, compta amb el doble de votants quan la cita és de caràcter estatal.