Polítics que callen, amnistia i Galícia

Fa anys que la política espanyola està instal·lada en una sobreexposició verbal permanent. Els partits i dirigents pengen vídeos i missatges a les xarxes socials tothora, donen entrevistes en ràdios i teles cada dia, envien els seus argumentaris als grups de WhatsApp dels periodistes a hores intempestives. Per això, de vegades, és interessant parar i fixar-se en qui prefereix quedar-se callat.

Els beneficiats per l’amnistia

En aquesta etapa en què la llei d’amnistia ho marca tot, hi ha un silenci eixordador: el dels possibles beneficiats de l’amnistia de l’entorn de Junts. Segons els càlculs del Govern central, unes 400 persones es podrien acollir a una mesura de gràcia que depèn del que decideixi Carles Puigdemont des de Waterloo (Bèlgica). Òmnium Cultural va elevar la xifra a 1.400 afectats. El Govern de la Generalitat (ERC) parla de mil famílies "destrossades" per la no-aprovació encara de l’amnistia.

El text legislatiu segueix pendent de les negociacions entre Junts i el PSOE, pendent que Puigdemont aixequi el polze. Però, mentre aquell moment arriba, cap dirigent de Junts s’atreveix a parlar tan clar com els d’ERC. La majoria de beneficiats per l’amnistia són persones alienes a la política i els que podrien tenir púlpit per fer alguna crítica a Puigdemont no ho fan. Junts és ara un partit sotmès als desitjos d’una sola persona. A l’expresident li agrada esgotar els terminis, però ara cada dia que passa se li complica el relat a Sánchez: el dia que no parla un jutge, parlen els fiscals i, si no, ho fa el Parlament Europeu.

Pablo Casado

Felipe González amb Pedro Sánchez (PSOE), Pablo Iglesias amb Yolanda Díaz (Podem), Albert Rivera amb Inés Arrimadas (Ciutadans) i José María Aznar amb Mariano Rajoy (PP). Són quatre exemples de l’última dècada en la qual els exdirigents han molestat, enfadat o desestabilitzat els seus successors amb crítiques i queixes sobre les seves decisions al capdavant dels partits.

A finals de mes es compliran dos anys de la caiguda de Pablo Casado al capdavant del PP després d’una lluita a mort amb Isabel Díaz Ayuso. Durant tres anys, Casado va veure com Alberto Núñez Feijóo criticava amb sordina gallega les seves decisions per plantar cara a Vox (com quan va triar Cayetana Álvarez de Toledo com a portaveu i va assumir postulats de l’extrema dreta) o desatenia les seves peticions estratègiques (l’exdirigent volia aconseguir un discurs únic de totes les comunitats). Ara, Feijóo no només ha fracassat en la seva missió principal quan es va produir el traumàtic relleu al capdavant del PP (reconquerir la Moncloa), sinó que està fent coses molt semblants a les que va criticar a Casado. L’expresident del PP, i en això l’han copiat els que van aguantar amb ell fins a l’últim moment, ha preferit girar full, callar i centrar-se en el seu nou treball, la gestió d’un fons de capital risc de 150 milions d’euros que invertirà en defensa i intel·ligència artificial.

Silenci trencat d’Iglesias

Feia setmanes que Pablo Iglesias no parlava de la campanya gallega i aquest dijous, Isabel Faraldo, la candidata de Podem a la Xunta de Galícia, va denunciar en una entrevista a El País el seu silenci. "No em puc creure que Iglesias no doni suport a aquesta candidatura", va comentar. A finals d’any va arribar a demanar el vot pel BNG. A un quart d’onze del matí, l’exsecretari general de Podem, en un missatge a X (Twitter), li va donar "tot el seu suport" i va dir que és l’opció "més valenta" entre les esquerres.

Aquest bloc està representat per quatre partits el dia 18 (PSOE, Podem, Sumar i BNG) i la seva principal carta és la mobilització. Conquerir la Xunta no és tasca fàcil. Tret del parèntesi amb Emilio Pérez Touriño, entre 2005 i 2009, Galícia és del PP des de 1990. Però és veritat que Andalusia va ser durant dècades del PSOE.

Notícies relacionades

La fiscalia, en descrèdit

Alejandro Fernández: "Qui ha tancat la porta a pactar és Illa, no jo"

Alfonso Rueda, president de la Xunta i candidat del PP, té la missió de revalidar la majoria absoluta i les enquestes assenyalen que té opcions. Si no ho aconseguís i les esquerres l’avancessin, al seu fracàs caldria sumar-li el de Feijóo. El líder del PP està participant gairebé cada dia en mítings i actes per Galícia, ajudant que el principal tema polític espanyol, l’amnistia, guanyi espai als mitjans. La seva decisió de nacionalitzar la campanya dista molt del que ell mateix reclamava quan presidia Galícia.

Si el PP perd la Xunta, Feijóo no caurà de la presidència perquè ningú al partit (llegiu Juanma Moreno i Isabel Díaz Ayuso) vol una crisi així, però perquè el seu lideratge es veurà greument afectat i haurà de modificar la seva estratègia política. Una esmena sobre l’esmena a si mateix que va fer quan va arribar a Madrid.