Els partits presentenles seves solucions al camp

Mentre els ramaders i agricultors prenen les carreteres també incideixen en la conversa política. En els últims dies, és difícil trobar un dirigent polític que s’enfronti a un micròfon i no hagi de posicionar-se sobre la situació del camp i les exigències de milers de treballadors que han sortit al carrer per protestar per l’arribada de productes de tercers països o les restriccions imposades per la Política Agrària Comú, la PAC. No obstant, més enllà de declaracions, ¿què estan fent els partits al Congrés?

Cal entendre que resulta complex atendre les demandes del sector agrari, que va començar fa uns dies les seves mobilitzacions, i traslladar-les de manera immediata a una llei. Per això, la gran majoria de les formacions que s’han interessat en el cas han vehiculat les seves propostes a través de proposicions no de llei. És a dir, són iniciatives que no tenen caràcter vinculant, però sí que serveixen per marcar l’acció legislativa futura.

Tant el PP com el PSOE han estat aquesta setmana embrancats en les eleccions gallegues –sense comptar el gran tema de l’amnistia– i han dedicat els seus debats en el ple del Congrés i del Senat a defensar millores a Galícia de cara als comicis del 18F. No obstant, les dues formacions es van posicionar en la comissió d’Agricultura de la Cambra Alta, celebrada dilluns passat. Els d’Alberto Núñez Feijóo –que va acusar el Govern de "dogmatisme ambiental"– van defensar que la Comissió Europea ha d’implementar més mesures de seguretat alimentària als cítrics provinents de tercers països que no pertanyin a la UE per evitar la competència deslleial; declarar el sector lacti i el ramader com a sectors estratègics; millorar la llei de cadena alimentària i garantir el relleu generacional (sense aportar-ne més concreció).

En aquesta mateixa comissió, el PSOE va plantejar en una altra proposició no de llei que planteja la necessitat de modernitzar els regadius i posar en marxa una "adequada gestió de l’aigua dedicada al reg com a prioritat". També van proposar el foment de les energies renovables per continuar implantant "el model de regadius sostenibles". Dos dies després, durant la sessió de control al Govern, el cap de l’Executiu, Pedro Sánchez, va parlar de "reforçar la cadena alimentària", però no va donar més pistes.

Plans de rescat diferents

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions generals a Espanya

Feijóo apel·la als votants que el 2017 van donar la victòria a Cs

Vox va registrar aquesta setmana una proposició no de llei que es discutirà pròximament en el ple del Congrés. En aquest text, els ultres porten el seu rebuig de la Unió Europea a l’extrem i demanen denunciar el Pacte Verd Europeu i les seves "greus conseqüències", derogar totes les polítiques que provinguin d’aquest Pacte i de l’Agenda 2030 o garantir la "sobirania alimentària i l’eliminació de la competència deslleial". Sumar, per la seva banda, també va registrar divendres una iniciativa en la comissió d’Agricultura del Congrés. Els de Yolanda Díaz plantegen en el seu text els plans d’emergència per sequera, prioritzar les ajudes al sector cap al model social i familiar agrari, impulsar un Pla de Rescat Agrari integral, flexibilitzar i simplificar la PAC, millorar els mecanismes per garantir la seguretat alimentària i els estàndards de seguretat a l’entrada de productes vegetals i, finalment, reconèixer les organitzacions professionals agràries com les representants i interlocutores.

ERC també va presentar una proposició no de llei relativa a "mesures urgents". Hi plantegen "flexibilitzar" les exigències que provenen d’Europa, tant a nivell burocràtic com d’ajudes de la PAC; modificar els criteris de repartiment i distribució dels recursos de la Política Agrària Comuna perquè "es destinin majoritàriament als petits i mitjans agricultors"; "paralitzar" la negociació d’acords de lliure comerç amb tercers països i aplicar més control de les importacions i, finalment, reformar la llei de la cadena alimentària".