Espanya destinarà 310 milions a Mauritània per al control migratori

A Mauritània, el país del Sahel que allotja més migrants subsaharians esperant saltar a Europa, li van caure ahir 500 milions d’euros en compromisos d’ajuda d’Espanya i la UE, el destí del nord que busquen els cayucos.

És el resultat de la trobada que van mantenir a Nouakchott el president del Govern, Pedro Sánchez, i la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, amb el president de la República Islàmica de Mauritània, Mohamed Ould Ghazouani. El país amfitrió haurà d’incrementar el control de la immigració il·legal a les seves costes, i Espanya alliberarà directament i indirectament 310 milions d’aquí a cinc anys, i la UE, 232 milions en ajudes i inversions més immediates, amb calendari el 2024.

El pretext d’aquesta injecció de diners és l’ajuda al desenvolupament d’energies renovables i de l’hidrogen verd, però tres factors més urgents van planar sobre la trobada a la capital mauritana: l’onada migratòria que impacta a les Canàries, l’avenç de la inestabilitat i la violència al Sahel, i el problema humanitari de la legió de refugiats, mig milió de persones arribades a Mauritània, que provoca aquesta inestabilitat.

Així, Sánchez va anunciar al final de la trobada que Espanya reforçarà la cooperació policial "per fer front a la pressió migratòria", sense deixar de buscar "fórmules per facilitar la migració regular". A més, va anunciar un acord amb aportació per Espanya de 60 milions d’euros en quatre anys d’ajuda a projectes de desenvolupament i 200 milions per a desenvolupament sostenible.

Igualment, entitats espanyoles cofinançaran amb el Banc Mundial línies de crèdit per un total de cinquanta milions. El compromís de Sánchez amb el maurità Ghazouani implica també "duplicar l’ajuda humanitària" arran d’"un augment significatiu del nombre de refugiats" procedents dels conflictes a Mali i Níger.

Un pas més

Aquest és un pas més de la política espanyola d’avenç de fronteres, acords amb països emissors de la immigració africana. Aquests pactes aturen el 40% de les sortides al mar dels migrants, solen reiterar portaveus del Ministeri de l’Interior, amb més de 27.000 sortides interceptades el 2023.

El viatge a Mauritània s’anava convertint en necessitat imperiosa aquest hivern. El país ha substituït Gàmbia i el Senegal com a punts principals de partida per a la immigració irregular de la ruta atlàntica. Avui és –va confirmar el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, dimecres al Senat– l’origen del 83% dels cayucos amb subsaharians que arriben sense parar a les Canàries: més de 7.000 persones des de començament d’any. Estimacions d’organismes internacionals arriben a xifrar en 300.000 els migrants subsaharians que es troben a Mauritània esperant l’oportunitat per passar a Europa. La bossa és de majoria senegalesa, gambiana i guineana.

Notícies relacionades

La sentència ‘mutant’ del procés

Puigdemont reapareix a les portes del principi d’acord ERC-PSC

Davant aquesta realitat va prometre Von der Leyen 210 milions d’euros d’aquí a finals d’any "per gestionar fluxos migratoris, ajuda humanitària, inversions en ocupació per a joves...". Entre aquestes inversions, projectes de l’hidrogen verd, una carretera Nouakchott-Nuadibú i línies d’alta tensió, tot a través del Banc Europeu d’Inversions i del programa europeu Global Gateway.

"Exercirem el paper que ens toca", va respondre el president maurità. Ho va dir no sense remarcar que "Mauritània paga un preu molt alt acollint els fluxos migratoris per la situació tan inestable a la regió del Sahel". Pedro Sánchez ho va ratificar: "Mauritània pateix en primera línia les conseqüències d’aquesta situació".