Un error garrafal no forçat

–Doncs ara mana Geli.

El que no pot ser no pot ser i a més és impossible, frase que solia dir Rafael Torres El guerrita, el torero de l’enginy, i l’autor de la qual va ser Charles Maurice Talleyrand. El que era la crònica d’un fiasco anunciat per al fiscal general de l’Estat (FGE), Álvaro García Ortiz, es va convertir en realitat a Fortuny, 4, seu de la FGE i dels fiscals de la secció primera del Penal de la Fiscalia del Tribunal Suprem.

García Ortiz i la seva antecessora i mentora, Dolores Lola Delgado, viuen al ritme dels mitjans de comunicació, que els produeixen una addicció malaltissa. I aquesta és la raó per la qual, en lloc de fer la seva feina, García Ortíz es va deixar seduir per l’estratègia de deixar en mans de la junta de fiscals l’informe sobre l’exposició raonada del jutge Manuel García Castellón dirigida a la Sala Segona per imputar Carles Puigdemont i al diputat del Parlament Ruben Wagensberg per terrorisme en les accions de Tsunami Democràtic.

Els tres fiscals del procés presents no van haver de persuadir els seus companys per votar 12 contra 3 que existeixen indicis d’un delicte de terrorisme. I 11 contra 4 que n’hi ha prou amb els indicis que aporta el jutge per seguir al Suprem la investigació. L’informe a la Sala d’Admissió el redactarà Ángeles Sánchez (¡quina paradoxa, el podia haver elaborat dins de les atribucions de la FGE sense sotmetre el seu punt de vista a la junta) i ara podrà plantejar el que la Fiscalia General de l’Estat estima, en sintonia amb la Fiscalia de l’Audiència Nacional, que milita activament contra la qualificació jurídica de terrorisme i afirma que els indicis per relacionar Puigdemont amb els fets són febles.

¿Per què serà així el desenllaç en la fiscalia? Perquè els dos caps de la secció estan en desacord. Fidel Cadena, a favor de l’admissió; Joaquín Sánchez-Covisa, en contra. Per tant, la decisió, per aquest desacord dels caps, passa al superior jeràrquic. A Geli, com l’anomenen tots. I no es tracta que repeteixi el que es va votar per majoria. No. El seu paper no és el d’un relator que ens explica el que va passar ahir. És el que la FGE creu que ha de ser la conducta de la Sala d’Admissió davant l’exposició raonada. La decisió que adopti, com l’expressada majoritàriament en la junta, no és vinculant. La Sala d’Admissió del Suprem que presideix Marchena, al que informarà el magistrat Juan Ramón Berdugo com a ponent, decidirà el que cregui més convenient.

Es podria creure que Álvaro Redondo va actuar com un marxista grouchià amb uns principis que si no agraden es canvien. Totes les fonts consultades estimen que seria injust. Redondo va sentir una profunda ferida mentre els seus companys anaven votant contra l’informe. Tot just començar se’l va mirar de tranquil·litzar amb l’afirmació que tothom té dret a canviar d’opinió.

Després d’assumir la ponència, el fiscal Redondo va redactar un primer esborrany i el va enviar el mateix 26 de gener a uns quants, pocs, col·legues. Hi reproduïa els arguments de García Castellón per concloure amb un informe en el qual donava el seu suport a la imputació de Puigdemont i al delicte de terrorisme. Però va fer una segona reflexió i va arribar a la conclusió que ni els fets eren greus ni els indicis donaven per imputar Puigdemont. El 30 de gener el va enviar als seus caps. I abans de la reunió de la junta setmanal de fiscals va passar pel despatx del fiscal general de l’Estat. Ja hi va anar amb el canvi de criteri. No va tenir lloc cap intercanvi d’opinions. El que es pot donar com a fet provat és que el fiscal Redondo va fer el seu nou informe i el va repartir als caps abans de conversar amb el fiscal general de l’Estat.

Incentius

Notícies relacionades

L’Audiència delibera si allarga la presó de Villarejo

Ábalos nega conèixer cap trama Koldo i recorda que no està imputat

Sempre hi pot haver incentius –la categoria de fiscal de sala del Tribunal Suprem és el somni de tot fiscal que es preï–, de manera que en el canvi d’opinió van poder operar diferents factors. L’estratègia del FGE ha donat més rellevància de la que hauria de tenir a l’exposició raonada que podríem considerar d’"urgència" que el jutge García Castellón va fer sobre la tramitació de la llei d’amnistia. A la llum d’aquest circ –un error no forçat del FGE que ha acabat en un fiasco formidable–, ¿què passarà a la Sala d’Admissió?

És probable que la Sala Segona del Suprem estigui interessada a mantenir l’espasa de Dàmocles sobre la llei d’amnistia i a incrementar les esquerdes entre Puigdemont i Pedro Sánchez. Això pot fer-ho admetent l’exposició i encarregant a Berdugo la investigació. O tornar-la a García Castellón perquè continuï instruint-la i torni a demanar la imputació de Puigdemont. Dependrà de quant vulgui implicar-se la Sala d’Admissió i el seu president en la guerra de guerrilles contra el Govern.