El PSOE assumeix el seu tercer lloc però somia amb un revés al PP

Pocs dirigents conservadors mostren dubtes que el Govern autonòmic estigui realment en perill. Però molts sí que reconeixen que no s’hi arribarà als percentatges de suport de Feijóo (el 2020 es va acostar al 48% dels vots i va aconseguir 42 escons, cinc més del que marca la majoria absoluta). L’escenari que reflecteix més riscos és el de 2005, quan Manuel Fraga es va quedar a un sol escó de governar gràcies a una esquerra mobilitzada. Si alguna cosa reconeixen a Génova és que han après dels errors del 23-J, quan les enquestes els van fer creure que arribarien a la Moncloa amb total seguretat.

Que Feijóo es juga el seu propi lideratge és ja una obvietat. El president del PP va decidir nacionalitzar la campanya des del primer moment i fa setmanes que aprofita cada intervenció per transmetre la idea que els gallecs seran els primers a pronunciar-se sobre «els pactes de Sánchez», l’amnistia i tots els altres afers de la política nacional». A Génova pensen en la cita com un plebiscit sobre el líder del PSOE, un partit que volen veure enfonsat a les urnes. El contrari suposaria un terratrèmol per al PP i la seva estratègia d’oposició, centrada a assegurar cada dia que «els espanyols rebutgen la llei d’amnistia» i les aliances amb els independentistes.

Certa frustració

Alguns dirigents reconeixen certa frustració i admeten que fins i tot si Rueda manté la Xunta, encara que sigui «pels pèls», també hi haurà lectures pessimistes sobre Feijóo. «Estar en l’oposició després del que ens ha passat el 23-J és molt, molt dur», admeten. Reconeixen que la clau és tenir una àmplia majoria en les gallegues, un resultat acceptable en les basques i una victòria clara en les europees.

Fa menys d’un mes i mig, quan el president de la Xunta, el conservador Alfonso Rueda, va avançar les eleccions al 18-F, els socialistes consideraven gairebé segurs dos escenaris: la unitat de Sumar i Podem en una sola candidatura i l’aprovació de la llei d’amnistia per part del Congrés dels Diputats. Cap dels dos s’ha complert. Els morats es van separar primer del grup parlamentari de Yolanda Díaz i després van decidir que no acudirien amb aquesta formació als comicis gallecs. Alhora, Junts va frenar dimarts la mesura de gràcia a la Cambra baixa, de manera que la controvertida carpetada judicial al procés continuarà estant en primer pla davant els desitjos del PSOE, que per la campanya volia posar el focus en les mesures socials aprovades per la Moncloa i les bones dades econòmiques.

El PP es mostra exultant davant la primera derrota parlamentària de l’Executiu. Però els socialistes consideren que encara queda molta batalla per davant d’aquí al 18 de febrer. «Tot depèn de la mobilització», assenyalen en la direcció del partit de Pedro Sánchez. Segons aquest relat, si la participació queda per sobre del 60% del cens i Sumar (Podem no sembla que tingui cap possibilitat) supera el llistó del 5% dels vots, el mínim per obtenir representació al Parlament gallec, l’alternança té moltes opcions.

Llavors, expliquen en el PSOE, el futur polític d’Alberto Núñez Feijóo es complicaria més. Els socialistes creuen que el líder del PP no repetirà com a aspirant a la Moncloa i asseguren que una derrota a Galícia, la comunitat que va presidir durant 13 anys i que va deixar per arribar a Madrid, suposaria el seu «cop definitiu». «El que es dirimeix és rescatar el soldat Feijóo d’una altra ensopegada electoral. Per al PP, la campanya consisteix en això i res més», va assenyalar a principis de setmana la portaveu del PSOE, Esther Peña.

Notícies relacionades

El PP aviva la "indignació" ciutadana pel gir de Sánchez

"S’ha de tractar Aliança Catalana com Vox"

Perfil consolidat

El PSOE assumeix que el seu candidat, José Ramón Gómez Besteiro, quedarà en tercer lloc, per darrere de Rueda i de l’aspirant dels nacionalistes gallecs, Ana Pontón, que ja va quedar segona el 2020 i ha consolidat el seu perfil en aquests quatre anys.