Tancament absolut de files entorn del líder de Vox després dels rumors de crisi

Santiago Abascal estarà al capdavant de Vox fins al 2028. L’assemblea general del partit va ratificar el seu nomenament (sense votació, en realitat, perquè va quedar proclamat al ser l’únic candidat) a Madrid ahir. Un acte que va aconseguir reunir tots els vicepresidents autonòmics, dirigents de pes i afiliats, i en què Abascal va voler deixar clar que el seu partit "ni està en declivi ni forma part del passat". L’escenificació de suport cap a Abascal va ser total a les portes d’un cicle electoral complicat. Sobretot, a Galícia i País Basc. Les eleccions europees són la gran esperança per al partit ultra, com va demostrar el mateix Abascal amb referències constants a països com Itàlia, Hongria, França, Holanda, Argentina i els Estats Units, on els seus partits homòlegs han arribat al Govern, han millorat els seus resultats o poden tornar a guanyar.

El líder ultra va reivindicar la seva formació "malgrat tots els atacs" –posant en el focus la premsa de manera recurrent– i també va alertar que "no només no som immunes al descoratjament, sinó que mantenim l’entusiasme i la decisió". I va acabar afegint: "Estan desesperats perquè com que Vox no es mou, es moren per matar Vox".

De fet, Abascal va anunciar que demanarà suport a diputats del PP per tirar endavant un referèndum i que els espanyols es pronunciïn sobre la reforma constitucional. Vox no té prou diputats per impulsar-ho en solitari.

Fa setmanes que la cúpula ultraconservadora fa esforços per negar qualsevol indici de crisi interna. Tant Abascal com la portaveu parlamentària, Pepa Millán, i alguns dels seus dirigents autonòmics van assenyalar insistentment a la premsa i van acusar els mitjans d’atacar el seu partit.

Davant la imminent arrencada del cicle electoral, el líder de Vox va fer una crida expressa als abstencionistes, convençut que si un percentatge petit dels que es queden a casa votessin, el seu partit podria assolir el 5% del vot i entrar al Parlament gallec per primera vegada. El que pretenia el dirigent era frenar l’estratègia del PP, que fa dies que assegura que la majoria absoluta d’Alfonso Rueda està en risc i podria governar l’esquerra.

El conclave que va tenir lloc ahir a Madrid (i que dista molt en assistents i ambient d’altres grans actes que el partit ha celebrat en els últims anys a Vistalegre) estava previst per al març. Es va avançar, segons van explicar a la cúpula, per no interferir en el període electoral. Però també ha servit per blindar la figura d’Abascal i nomenar un nou comitè executiu en què tot el poder, realment, resideix en el president.

Ignacio Garriga

Entre els noms més destacats d’aquesta nova direcció hi ha l’únic vicepresident, el portaveu al Parlament català, Ignacio Garriga. Algunes veus adverteixen que és el dirigent que més pes guanya mentre que d’altres es reafirmen que és un home de la total lleialtat d’Abascal i que, per tant, és el màxim dirigent el que passa a tenir un control més gran.

Notícies relacionades

El PP aviva la "indignació" ciutadana pel gir de Sánchez

"S’ha de tractar Aliança Catalana com Vox"

Després de les crítiques públiques del diputat i candidat a l’alcaldia madrilenya, Javier Ortega Smith, que molts van situar com a l’únic capaç de competir amb Abascal per la presidència, el líder nacional va decidir mantenir-lo en l’executiva. Això sí, com a vocal. Ortega Smith, que va haver de desmentir que realment tingués pretensions de liderar, sí que va lamentar sense matisos marxes del partit com la d’Iván Espinosa de los Monteros, i ha mostrat una distància notable amb el líder, tenint en compte que durant tants anys va ser la seva mà dreta. També es manté com a vocal l’eurodiputat Jorge Buxadé, que també era el portaveu de l’executiva i ho ha deixat de ser.

Buxadé, que va militar durant anys en diferents formacions d’ideologia falangista, és amb diferència la veu del corrent més dur de la formació d’ultradreta.