El jutge de Pegasus rep incompleta la documentació desclassificada

Segons les fonts consultades per EL PERIÓDICO, són tres les resolucions desclassificades per l’Executiu central: una primera interlocutòria datada el juliol del 2019 que autoritzava la instal·lació de Pegasus al telèfon mòbil d’Aragonès, i dues més que prorrogaven aquesta mesura. Una de l’octubre del 2019 i una altra del gener del 2020. És a dir, una pròrroga cada tres mesos. Després de la segona pròrroga, teòricament s’hauria d’haver cessat l’espionatge.

El Consell de Ministres només va autoritzar la desclassificació d’aquests papers, però no d’altres, també requerits pel jutge, sobre la compra i possible ús de Pegasus i sobre les "persones concretes" que van actuar en nom de l’organisme en els processos d’encàrrec. El Govern justifica el seu rebuig en el fet que es posava en risc els agents i que no es podien consultar perquè afectaven la seguretat nacional. La mateixa portaveu de Govern, Pilar Alegría, va assegurar que es tracta d’una "desclassificació parcial que en cap cas afecta la seguretat nacional". No es descarta que el togat torni a demanar que s’aixequi la reserva oficial d’aquesta documentació.

D’altra banda, el jutge espera designar un laboratori policial per realitzar una anàlisi del telèfon mòbil d’Aragonès i certificar que li havien instal·lat el programa Pegasus, per poder corroborar l’informe pericial aportat per l’advocat del president de la Generalitat, Andreu Van den Eynde, i realitzat per Citizen Lab. Les mateixes fonts han precisat que el magistrat ha rebutjat tots els recursos presentats per l’Advocacia de l’Estat.

Notícies relacionades

Villarejo, imputat pel registre a la seu de Método 3

Pisos i pobresa a l’alça

El passat 13 de desembre, Aragonès va apuntar directament davant el jutge el CNI com l’organisme que el va espiar a través del seu telèfon mòbil utilitzant Pegasus. El president va explicar en la seva declaració davant el magistrat, que va durar uns 45 minuts, que el període en què el seu telèfon va ser interceptat, entre el juliol del 2018 i el març del 2020, va coincidir amb la formació del Govern de Quim Torra (la intromissió es va efectuar un mes després de la constitució de l’Executiu català), la primera moció de censura presentada per Pedro Sánchez contra Mariano Rajoy, els Pressupostos i la taula de diàleg. En totes aquestes negociacions ell ostentava la màxima representació del seu partit en el Govern i també com a dirigent d’ERC, ja que Oriol Junqueras estava empresonat.

Aragonès es va querellar contra Esteban, exdirectora del CNI, i l’empresa israeliana NSO, propietària del sistema de ciberespionatge Pegasus, el juny del 2022, si bé el jutjat es va inhibir inicialment davant l’Audiència Nacional, a instàncies de la fiscalia, al considerar aquest tribunal el competent pel fet de ser el president català una alta autoritat de l’Estat. Aquesta decisió va ser revocada el juny passat per l’Audiència de Barcelona, de manera que finalment el magistrat Santiago García va assumir el cas.