Feijóo i la síndrome de l’M-30

El president del PP és irreconeixible quan parla contra la legitimitat dels diputats del Congrés. El resultat de les eleccions per a la Cambra baixa, tots democràtics i amb la mateixa fórmula que li va donar durant anys al PP majoria absoluta, són tan legals com sempre, tot i que les eleccions afavorissin formacions minoritàries com Junts. Per això, entrar en aquest estil de reflexions de legitimitat o no és molt perillós. Aquest tipus d’idees les carrega el diable, sempre disposat a embolicar la troca.

És cert que tot té caires kafkians. Cert que estar negociant amb un eurodiputat a Waterloo, que seria detingut si posés un peu a Espanya, és molt estrany. Que estar supeditat als interessos d’una formació que només té set dels 350 diputats és compromès amb la majoria. Però el joc democràtic és aquest, i justament aquest joc és el que ho legitima tot.

Notícies relacionades

El jutge no veu pressions d’Interior a l’advocat de Bárcenas

¿García Ortiz ha de reflexionar?

El líder del PP està nerviós per si Vox acaba presentant-se a Galícia. Hi ha una possibilitat, diria que molt remota, però possible, que per això els populars poguessin perdre la majoria absoluta que ara ostenten. Però aquesta circumstància no ha de conduir Feijóo a radicalitzar el seu discurs. No ha de deixar bretxes en les idees, és clar, però desprestigiar les institucions no era el seu estil, ni ho hauria de ser.

La pressió del Madrid de sempre és complicada. En ocasions s’oblida que representa tot Espanya i, com Saturn, devora la ciutadania per la qual treballa. Espanya sap més de Madrid que Madrid d’Espanya. Feijóo, com a president que ha sigut d’una autonomia històrica, hauria de ser un bon antídot. Que s’apliqui.