Vergés declara que la vacunació de policies es va guiar per criteris sanitaris

L’exconsellera de Salut Alba Vergés va comparèixer ahir davant el jutge de Barcelona que investiga el retard en la vacunació contra la covid als agents de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil a Catalunya, per defensar la seva gestió. Durant l’interrogatori, la diputada d’ERC i vicepresidenta del Parlament va declarar que el calendari de vacunació contra el coronavirus va prioritzar la immunització dels més "vulnerables" i de la franja d’edat entre 55 i 65 anys amb AstraZeneca, partint de criteris sanitaris marcats a escala estatal pel Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut el 22 de març del 2021 i per problemes de subministrament de vacunes. En aquest col·lectiu, va remarcar, es trobaven també els policies i guàrdies civils que tinguessin aquesta edat. Els agents més joves havien d’esperar el seu torn.

Malgrat que Vergés és aforada i el seu enjudiciament correspondria al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), el jutge d’instrucció li va oferir declarar voluntàriament com a imputada, al concloure que va participar en la decisió "discriminatòria" de suspendre el procés de vacunació pel coronavirus als agents de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil a Catalunya pel seu "menyspreu" envers aquests col·lectius.

El jutge implica a Vergés en les decisions sobre el calendari de vacunació, arran d’uns whatsaps que va aportar l’exresponsable de Salut Pública durant la pandèmia i exconseller de Salut Josep Maria Argimon en els quals la consellera donava instruccions per aturar la vacunació a policies nacionals i guàrdies civils: "La consellera em demana parar Guàrdia Civil i Policia Nacional, no podem argumentar-ho". Segons el jutge, aquest missatge, del 24 de març del 2021, suposa una prova "inequívoca" que evidencia la "directa participació" de Vergés en la decisió de suspendre aquell dia la vacunació "ja programada" per als agents de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil a Catalunya, però ella va sostenir que la interpretació sobre aquests missatges està fora de context, segons les fonts judicials consultades per aquest diari.

Vergés –que va acudir al jutjat acompanyada per l’actual conseller de Salut, Manel Balcells; la titular d’Exteriors, Meritxell Serret, i per altres dirigents i diputats d’ERC– defensa que, precisament, aquests whatsaps demostren que les decisions de vacunació es van adoptar "amb criteris estrictament sanitaris, protegir tothom començant pels més vulnerables". Segons va assegurar l’exconsellera abans de la seva declaració, "no hi ha base ni fonament" per a les "greus" acusacions de què ha sigut objecte per part dels querellants, les associacions i els sindicats policials JUCIL, JUPOL, SPP i AEGC.

"Èxit col·lectiu"

Notícies relacionades

El jutge no veu pressions d’Interior a l’advocat de Bárcenas

¿García Ortiz ha de reflexionar?

Segons Vergés, la campanya de vacunació contra el coronavirus va ser "un èxit col·lectiu de tota la societat" en què cal agrair la feina de tot el personal sanitari "per protegir tota la població, sense excepcions". En aquest sentit, va precisar davant el jutge que les decisions es prenien partint dels criteris a escala estatal del Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut, al mateix temps que va relatar els problemes de subministrament de vacunes i el retard a l’hora d’obtenir el cens de policies nacionals i de guàrdies civils per organitzar la inoculació dels agents.

Segons indica el jutge, la Generalitat va iniciar la vacunació dels agents dels cossos de seguretat i emergències el 12 de febrer del 2021 i fins al 24 de març s’havien subministrat dosi al 77% d’agents dels Mossos d’Esquadra, al 68% de policies locals, al 69% dels Bombers de la Generalitat, al 77% de la Guàrdia Urbana de Barcelona, al 66% dels Bombers de Barcelona i només a un 3,6% de policies nacionals i a un 2,8% de guàrdies civils.