El superany electoral en què es va pactar l’amnistia del procés

Sota el títol Llei orgànica d’amnistia per a la normalització institucional, política i social a Catalunya reposa el text al Congrés dels Diputats, pendent de les esmenes que puguin presentar els grups parlamentaris. Una vegada es porti a terme la votació, passarà al Senat on el PP ja ha aprovat un canvi del reglament gràcies a la seva majoria absoluta que retardarà fins a dos mesos el debat, en el qual s’imposaran els seus vots per tombar-la. Tornarà de nou al Congrés, on sí que serà sancionada ja de manera definitiva, previsiblement a finals d’abril o principis de maig. Després entraran en joc els magistrats i els possibles recursos d’inconstitucionalitat o aclariments a Europa, que podrien retardar encara més la seva aplicació.

L’amnistia és l’última baula de l’estratègia de la desjudicialització que va emprendre el PSOE i impactarà de ple en el futur de la política catalana. Amb les eleccions catalanes a tot estirar el febrer del 2025, la norma obre un ball de cadires a ERC i Junts, tenint en compte que l’expresident Carles Puigdemont podrà tornar a Catalunya sense ser jutjat i que els condemnats pel referèndum deixaran d’estar inhabilitats i podran tornar a la primera línia política, entre ells, el president d’ERC, Oriol Junqueras.

Noves aliances

Diverses fonts assenyalen que la intenció de Puigdemont és tornar a ser candidat a les europees del juny, però tampoc descarten que, si és amnistiat a temps, exerceixi com a cap del cartell electoral de JxCat i que el candidat efectiu sigui Jordi Turull o Josep Rull. A ERC alguns dubten de les intencions de Junqueras, hi ha els que sí que el veuen amb ganes de tornar al Parlament i d’aspirar a pilotar la Generalitat, però això deixaria el president Aragonès de banda i, de facto, suposaria una esmena a la seva obra de govern aquests quatre anys perquè no opta a la reelecció. Així que hi ha fonts que indiquen que Junqueras podria assenyalar ja les pròximes eleccions generals o les autonòmiques. Sigui qui sigui, s’haurà de batre a Catalunya amb el guanyador de les tres últimes eleccions consecutives (catalanes, municipals i generals) Salvador Illa, i del resultat del qual dependrà l’elecció d’aliats. Els tres partits coincideixen que és aviat per pensar en pactes, però l’escenari obert per Sánchez, amb el gir estratègic de Junts, obre noves aliances impensables el 2017.

La investidura de Sánchez

El líder socialista va avançar les generals, en una maniobra arriscada després del declivi del PSOE el 28M, va aconseguir ser reelegit president del Govern per tercera vegada el 16 de novembre i es va convertir en el primer d’aconseguir-ho havent quedat segon en unes de generals. Un còctel d’aliats li va permetre armar una majoria absoluta de 179 vots, després d’un intent fallit d’Alberto Núñez Feijóo, vencedor del 23J. Sánchez va configurar un Govern entre el PSOE i Sumar que ha començat subjecte a les tensions internes entre independentistes catalans i nacionalistes bascos, però que haurà de fer equilibris entre els progressistes i la pinça Junts-PNB per sobreviure quatre anys. 

Els pactes PP-Vox

El multicicle electoral va començar amb les eleccions municipals (i també autonòmiques en 12 comunitats el 28 de maig), que van ser el preludi del duel entre Sánchez i Feijóo. Espanya es va tenyir de blau i el PP es va aliar amb Vox a la Comunitat Valenciana, Múrcia, Aragó, les Balears i Extremadura (ja governaven junts a Castella i Lleó), a més d’en uns 140 municipis d’Espanya. L’extrema dreta ha imprès el segell calcant tres principis en totes elles: rebaixes d’impostos, assumpció del terme «violència contra la dona» i no masclista, regressions en drets LGTBI i llei de famílies. 

La ruptura de Podem i Sumar

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

Cinc (insòlits) dies d’abril

La confecció del nou Consell de Ministres i el veto de Yolanda Díaz que Ione Belarra prengués la paraula, en nom de Sumar, durant la compareixença del ministre d’Exteriors sobre la guerra d’Israel i Hamàs va certificar la ruptura entre Podem i Sumar. Les tensions acumulades durant anys van esclatar i els primers van decidir abandonar el grup parlamentari per guanyar autonomia. Els cinc diputats de Podem buscaran ara negociar de tu a tu amb Sánchez cada iniciativa i mirar de reflotar així un projecte sumit en un degoteig de baixes i després de desaparèixer de tres parlaments autonòmics i quedar-se fora de cinc dels sis governs regionals.

La jura d'Elionor

l La princesa va complir 18 anys i va jurar la bandera i la Constitució. L’hereva comença a assumir responsabilitats institucionals. Aquest any s’ha entrenat a l’Acadèmia General Militar de Saragossa, després prosseguirà la seva instrucció a l’Escola Naval Militar de Marín (Pontevedra) i finalment farà el mateix a l’Acadèmia General de l’Aire, a San Javier (Múrcia). Amb la seva figura, la monarquia aspira a posar fi a les polèmiques del rei emèrit.