Aragonès encara la recta final de mandat amb uns pressupostos clau

Quan el Govern es va trencar per la meitat l’octubre del 2022 amb el divorci entre ERC i Junts pocs li auguraven una llarga vida. No obstant, el cert és que ha aguantat prou per tenir la possibilitat real d’esgotar el mandat fins al febrer del 2025, quan haurien de ser les pròximes eleccions. Hi hagi avanç electoral o no, aquest any es converteix en la recta final de l’executiu. Aquests són els temes clau que determinaran si Aragonès aguanta fins al final i en quines condicions arriba als comicis.

Pressupostos decisius

Els comptes de la Generalitat ho condicionaran tot. Si el president aconsegueix prou suports per aprovar-los al Parlament, tindrà el bitllet per esgotar el mandat. Si no, retrunyiran els tambors d’eleccions. Per aprovar els comptes, el Govern té oficialment quatre socis potencials: el PSC, Junts, els Comuns i la CUP. Oficiosament, el marge és molt més estret perquè costa veure quins incentius tenen Junts i la CUP per sustentar Aragonès. Així, a la plaça de Sant Jaume negociaran amb les quatre parts fins al final, però saben que la balança es decantarà inevitablement cap al PSC i els Comuns. El motiu és senzill i és que en aquest cas sí que hi ha incentius encreuats: Aragonès necessita els vots de socialistes i morats per aprovar els seus números, i el PSOE i Sumar necessiten els d’ERC per aprovar els seus. Tot i que ningú vulgui parlar d’intercanvi, Aragonès ja va dir la setmana passada, després de reunir-se amb Sánchez, que l’interessant seria que hi hagués "pressupostos a tot arreu per posar els recursos en mans de la ciutadania". En privat, el missatge és més diàfan: o tots amb pressupostos o cap. En cas de tenir comptes, podrà esgotar el mandat i ho farà amb una paradoxa al seu favor: el Govern més dèbil al Parlament des de la restauració de la democràcia –només té el suport dels 33 diputats d’ERC- seria el primer en 15 anys a esgotar la legislatura.

Educació i sequera

En la fase final del seu primer mandat com a president, Aragonès té sobretot dos temes amb què pateix més desgast. El primer, la gestió de la sequera, que l’ha obligat a dictar les primeres mesures impopulars de restricció d’aigua i ha abonat el terreny perquè l’oposició endureixi el discurs contra ell. El segon era menys previsible: la debacle dels resultats de l’informe PISA. El Govern ja ha pres les primeres decisions, com la de crear una comissió d’experts per buscar solucions, però es juga bona part del seu crèdit a poder presentar mesures que generin la confiança suficient que es podrà revertir la situació. L’Executiu també té 14 lleis en tràmit al Parlament que mirarà d’aprovar, com la norma per regular les vivendes turístiques, l’impost als grans barcos, la de memòria democràtica o la de comunicació audiovisual.

Traspassos i finançament "singular"

En els gairebé tres anys al capdavant del Govern, Aragonès ha cultivat un terreny que feia gairebé una dècada que estava descurat: el dels traspassos de competències de mans estatals a mans autonòmiques. El pacte no escrit que s’ha anat forjant és que el president manté el procés lluny de la unilateralitat, i Sánchez s’avé a concedir més cotes d’autogovern. Així, en la recta final del mandat, Aragonès buscarà culminar el traspàs integral de Rodalies i el de l’ingrés mínim vital. Té el compromís del Govern que així serà, però necessita materialitzar-lo perquè surti al seu full de serveis com a president. També buscarà un tercer triomf, aquest molt més complicat. Aconseguir, o almenys projectar sobre el paper, un nou finançament "singular" per a Catalunya. Així ho va exigir al seu discurs nadalenc.

Procés: un diàleg incert

Notícies relacionades

La gestió de l’aigua marca les eleccions

Ignacio Garriga: "Vox no recolzarà Illa perquè és un líder separatista"

D’aquí fins a les eleccions, aquesta carpeta tindrà un protagonista indiscutible: l’aprovació i aplicació de l’amnistia per culminar la desjudicialització de les causes vinculades al procés. S’ha de veure quin abast tindrà, donada la més que possible oposició d’un informe dels partits i un altre de la judicatura. Però, al marge d’aquesta qüestió, Aragonès també vol donar un nou impuls a la taula de diàleg per portar al Govern central la seva proposta de referèndum pactat. Ben aviat rebrà un informe jurídic de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern sobre quines vies legals tindria aquesta votació. El president ha promès que farà aquesta proposta a l’Estat i ja només té el 2024 per concretar-la.

¿Qui serà el candidat d’ERC?

Aquest també serà l’any en què es revelarà una incògnita sobrevinguda que ningú esperava: si Aragonès es presenta o no a la reelecció. Fa mesos, no n’hi havia dubte, però el panorama va canviar amb l’amnistia perquè de sobte es va obrir la porta al fet que el president d’ERC, Oriol Junqueras, pugui ser també candidat al veure caure la seva inhabilitació. El dilema està servit: presentar el líder carismàtic -Junqueras- que va treure el partit de la depressió el 2011 per portar-lo a dalt de tot però que, alhora, ja acumula el desgast de més d’una dècada a primera fila, o optar per fer repetir l’actual president, amb menys ascendència, però amb el bagatge d’una legislatura al capdavant de la Generalitat.El debat s’alimenta perquè Junqueras no es descarta del tot i perquè Aragonès, malgrat donar pistes que vol repetir, no acaba de confirmar-se. És un tema que els òrgans del partit encara no han tractat. Oficiosament, no obstant, apareix a les converses internes. "El que digui que no es parla del tema menteix, però no es fa públicament", explica una veu republicana autoritzada. Una altra veu raona que "no hi ha cap incentiu per prendre una decisió ara" perquè encara no hi ha la certesa completa que s’apliqui l’amnistia i que es faci amb prou antelació perquè Junqueras arribi a les pròximes eleccions catalanes. La incògnita, doncs, es manté.