Mor Delors, el pare de l’euro

Adeu a una de les figures clau en la història de la UE. Jacques Delors, exministre socialista francès i expresident de la Comissió Europea, va morir ahir als 98 anys, segons va anunciar la seva filla Martine Aubry, l’alcaldessa de Lilla. Retirat des de fa anys de la política activa, passarà a la història com el president més important de l’Executiu comunitari. Malgrat una carrera relativament modesta a França –només va ser ministre tres anys i mai va arribar a presentar-se en unes eleccions presidencials–, Delors va portar les regnes de la UE entre 1985 i 1995. Una etapa clau en l’arquitectura actual del projecte europeu, amb les seves virtuts i defectes.

"Home d’Estat amb un destí francès. Incansable artesà de la nostra Europa. Combatent per a la justícia humana. Jacques Delors era tot això", va reivindicar a la xarxa social X el president francès, Emmanuel Macron. "Un gegant acaba d’abandonar-nos. Fill del segle XX, va conèixer el pitjor i va intentar conjurar-se contra la desgràcia i a favor de la construcció d’una pau duradora", va destacar Olivier Faure, secretari general del Partit Socialista gal. "Delors va ser un visionari que va fer la nostra Europa més forta", va escriure l’actual presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen.

Arquitecte d’Europa

Designat al capdavant de la Comunitat Econòmica Europea (CEE) el 1985, Delors va dirigir la transició de la CEE a la Comissió Europea. La seva dècada a Brussel·les també va estar marcada pel naixement de l’euro i del programa d’intercanvi d’estudiants Erasmus. També van tenir la firma de Delors l’Acta Única Europea (1986), que va aprofundir en la creació d’un mercat únic, i el Tractat de Maastricht (1992), que va establir les controvertides regles d’un dèficit màxim del 3% i un endeutament públic del 60%.

Notícies relacionades

Albiach apel·la al vot útil perquè el PSC no impulsi el Hard Rock

Hisenda va rebre del PP un informe del cas Bárcenas

Delors va ser un dirigent clau en aquella dècada que va assentar els pilars de l’actual UE. Va exercir com aquest arquitecte a l’ombra del binomi franco-alemany compost llavors pel socialista francès François Mitterrand i el democristià alemany Helmut Kohl. En un període de bifurcació històrica, marcada pels símptomes d’esgotament del model keynesià de la postguerra i l’auge del neoliberalisme al món anglosaxó, Delors va intentar conciliar la necessitat d’adaptar-se a una conjuntura canviant, la conservació dels valors socials de l’ideal europeu i els compromisos entre París i Berlín.

Amb la perspectiva històrica dels últims 40 anys, algunes veus l’acusen a França d’haver forjat una Europa en què predomina l’accent alemany i flaqueja la seva pota social. Malgrat la seva rellevància evident en la política del Vell Continent, Delors mai ha sigut una figura de consens al seu país. El 1989, va ser guardonat amb el premi Príncep d’Astúries de cooperació internacional i el 1998 va rebre el Premi Internacional Catalunya que atorga la Generalitat.