Sánchez acaba l'any a sis punts i 36 escons de Feijóo (tot i el CIS)

Amb la cançó dels nens de Sant Ildefons sonant de fons, just abans dels torrons, la política espanyola ha resumit en 48 hores l’any que acaba i ha anticipat el que està a punt de començar. Dues reunions, una a Barcelona i l’altra a Madrid, i les declaracions properes als seus protagonistes han tornat a confirmar que la relació del Govern central amb l’independentisme no només s’ha normalitzat, sinó que ara mateix resulta molt més fecunda i menys crispada que la que manté amb el principal partit de l’oposició i guanyador de les eleccions. I entre una i altra cita, dos fets rellevants. Mentre el baròmetre del CIS alleujava l’erosió de Pedro Sánchez per les seves concessions a ERC i Junts, el successor d’Alberto Núñez Feijóo a la Xunta de Galícia premia el botó d’una nova cicle electoral el 2024.

Galícia, Euskadi, Europa i qui sap si Catalunya seran, com tots els comicis en aquest país, exàmens en clau nacional per als grans partits durant l’any que arriba. La partida gallega és l’única que sembla tenir un horitzó tranquil·litzador per a Feijóo. En les altres cites, els desenllaços estan més oberts i el PSOE pot tenir marge per exercir un paper protagonista en la governabilitat, però en contra seu juga el fet que les campanyes electorals li coincidiran en el temps amb l’aplicació de la llei d’amnistia. I per més que el CIS s’entossudeixi a brindar-li oxigen, les enquestes li són adverses en aquests primers compassos de la legislatura.

La bretxa s’engrandeix

La primera enquesta del CIS després de la investidura i la formació del Govern reflectia la mateixa distància que Feijóo va treure a Sánchez a les urnes al juliol, només 1,3 punts, i la meitat que al baròmetre del novembre. És a dir, segons l’institut demoscòpic, al president no li han passat factura els pactes amb l’independentisme i la crispació de la dreta al carrer, sinó tot el contrari. Una vegada més, el contrast amb la resta de sondejos és palmari: la majoria d’ells eleven aquesta bretxa a una forquilla d’entre 5 i 8 punts. De fet, la mitjana de totes les enquestes sobre les eleccions generals publicades en els cinc mesos que han transcorregut des dels comicis mantenen el PP en primera posició amb un avantatge sobre el PSOE de 6,3 punts. Abans de segellar els acords amb Esquerra i JxCat, llei d’amnistia inclosa, aquesta diferència mitjana era de 2,4 punts, cosa que significa que en dos mesos la distància ha augmentat quatre punts, i cinc des de la cita amb les urnes. En escons, a Feijóo i a Sánchez els separen 36 diputats: el PP n’aconseguiria avui 151 (vuit més que en les eleccions) i el PSOE es quedaria amb 115 (sis menys).

Galícia, a contrapeu

L’aprovació al Congrés de la llei d’amnistia espera a la tornada del Nadal, i quan viatgi al Senat serà el PP el que tingui la paella pel mànec durant un parell de mesos. Podrà dilatar els tràmits, tombarà el text i obligarà Sánchez i els seus socis a tornar a desafiar-se a la Cambra baixa. Tot això mentre Feijóo estigui bolcat en una campanya gallega que el seu delfí, Alfonso Rueda, ha precipitat (les eleccions tocaven al juliol) per agafar a contrapeu els seus adversaris, que gairebé tots seran també cares noves. La del PSOE, José Ramón Gómez Besteiro, ja era l’aposta de Sánchez el 2016 però la seva candidatura es va frustrar per investigacions de corrupció que ja han sigut arxivades, però la seva popularitat mai s’ha impulsat del tot. El BNG torna a confiar en la dirigent que va aconseguir el sorpasso als socialistes, Ana Pontón, mentre que Sumar i Vox ni tan sols saben encara qui seran els seus respectius cartells. Amb aquest panorama, Rueda va sobrat a les enquestes, tot i que per sota de la marca rècord de 42 diputats que va heretar de Feijóo. La mitjana de sondejos de la legislatura el situa en els 40 escons, dos per sobre de la majoria absoluta. Els nacionalistes pujarien i els socialistes baixarien.

Notícies relacionades

L’oportunitat

¿Què proposen per a Barcelona?

La disjuntiva basca

Les eleccions basques encara no tenen data, però es dona per fet que el lehendakari, acabat d’apartar del cartell electoral del PNB, tampoc esperarà fins al juliol i cridarà a votar abans de les europees del 9 de juny. El canvi total de cares a Euskadi dona una pista del mal pressentiment que tenien els penebistes després d’haver sigut arrossegats per EH Bildu en les generals, però els sondejos, encara prematurs, són per ara condescendents amb el PNB. El PSE pot tenir la clau, però aquesta pot també complicar-li la vida a Sánchez. Els socialistes fa vuit anys que governen amb el PNB, però ara també són socis d’EH Bildu al Congrés i acaben de pactar una moció de censura que donarà als abertzales l’Ajuntament de Pamplona. Les enquestes apunten que podrien sumar majoria al País Basc amb qualsevol dels dos, amb el consegüent enuig del que no resulti premiat.