Dolors Sabater: "Vaig apostar perquè la CUP entrés al Govern i això va generar incomoditat"

¿Per què han passat sis mesos des que va anunciar que deixava el Parlament i aquest últim ple?

Era important fer l’anunci al principi per deixar clara la nostra coherència. Ni la CUP ni Guanyem permeten tenir dos càrrecs. Hi ha molts diputats que són regidors i alcaldes, és una cosa legal i habitual, però nosaltres renunciem voluntàriament. Vaig demanar un temps per fer un bon tancament i traspàs.

¿Amb la seva marxa es trenca la coalició?

L’acord no era només per anar a les llistes. Incloïa un treball conjunt d’enfortiment del municipalisme i de reflexió sobre la unitat popular i el paper de les candidatures rupturistes en les institucions. Que ara Guanyem no tingui presència directa al Parlament no significa que abandonem aquesta idea.

¿Quin paper ha de tenir la CUP?

Amb una majoria independentista i davant la possibilitat d’orientar les polítiques cap a l’esquerra, a Guanyem vèiem com una oportunitat formar part del Govern. Potser no hauríem pogut sostenir-ho gaire temps, veient com ha anat tot. L’executiu es va moure ben aviat cap a tesis més neoliberals i socioconvergents. Però hi va haver una oportunitat que no es va materialitzar. Es va posar molta energia en el pacte d’investidura, amb un condicionament molt correcte: renda universal, acabar amb els desnonaments amb infants, la banca pública i la internalització del 012. Potser si haguéssim format part del Govern ho hauríem pogut defensar millor.

¿Té la sensació que la van anar a buscar amb un projecte, però que després els sectors més durs de la CUP es van imposar?

Em van venir a buscar amb convenciment i amb un projecte sòlid. Però després hi va haver altres factors: les contradiccions internes no resoltes i el mateix rumb del Govern, que es va desviar massa ràpid de l’oportunitat que existia per al procés i per a les esquerres. Estàvem negociant i ja vam veure que el que marcaria aquest Govern era l’ampliació de l’aeroport i els jocs olímpics d’hivern. ¿Quina capacitat hauríem tingut per frenar aquesta deriva neoliberal i de posicionaments propis de la patronal i les oligarquies? No ho sabrem mai. Malgrat que podia ser un fracàs, jo ho hauria intentat.

¿I per què no es va intentar?

No va ser l’opció majoritària de l’organització i ho respecto absolutament. Hi ha qui pensa que intentar-ho ens hagués perjudicat perquè haguéssim perdut credibilitat en els nostres plantejaments ideològics. I hi ha qui creu que hagués donat l’oportunitat de demostrar que som capaços de fer-ho. És un debat viu, que ara estem abordant.

Quant al procés, ¿què podria haver fet diferent la CUP-Guanyem estant en el Govern?

Hem reclamat el referèndum al Parlament i l’hem condicionat. Però som una minoria de 9 de 135 diputats. Si des de dins del Govern haguéssim tingut més força, és una incògnita que no podrem resoldre. Hi ha una tendència del Govern actual de jugar al possibilisme. De no ho fem perquè no ens ho deixaran fer. Que ningú pensi que la independència la guanyarem amb el permís de l’Estat.

¿Considera que s’ha incomplert el pacte al qual va arribar Guanyem amb la CUP?

El punt més feble ha sigut en l’enfortiment del municipalisme. Les bases de Guanyem estan decebudes per com ha anat el pas a escala nacional. Hi havia unes expectatives i hi ha la sensació que no s’ha aprofitat prou.

¿Creu que se l’ha escoltat?

Esperàvem que Guanyem tingués més espai en el debat públic. Ha tingut poca visibilitat. I això ha tingut a veure amb aquest rumb erràtic de què parlàvem. Primer s’apostava per assumir responsabilitats i per entrar en el Govern, per això se’m va buscar a mi. Quan això es va posar en qüestió, generava incomoditat i certa tensió. He tingut la sensació de ser incòmoda.

Notícies relacionades

Albiach apel·la al vot útil perquè el PSC no impulsi el Hard Rock

Hisenda va rebre del PP un informe del cas Bárcenas

Es dedicarà exclusivament a Badalona, on García Albiol gaudeix d’una àmplia majoria absoluta. ¿Com es planteja la refundació de les esquerres a què ja va apel·lar després de la derrota electoral?

Fent un treball similar, al carrer i amb els moviments, al que vam fer quan Albiol va governar el 2011 i que va portar al naixement de Guanyem. Tenim una ciutat pobra i un alcalde que castiga els pobres. Busca el seu èxode, complicar-los la vida al màxim, que empitjorin al màxim les seves condicions de vida perquè no tinguin més remei que anar-se’n. Albiol vol pisos molt cars perquè vingui gent rica, l’elitisme. Vol convertir Badalona en Benidorm. n