Una allau de recusacions inunda el TC per intentar frenar l’amnistia

Sense haver-hi una llei d’amnistia encara, els recursos d’empara de particulars i d’associacions tan peculiars, com una que es defineixi com de la memòria veritable, estan començant a inundar el Tribunal Constitucional, en el que a l’òrgan de garanties s’interpreta com una fórmula per aclarir el camí dels recursos que poden tenir algun fonament, com el que pugui interposar el PP, o les qüestions d’inconstitucionalitat que puguin elevar els jutges i tribunals que hagin d’aplicar el perdó.

La tramitació dels recursos i qüestions de més substància serà més senzilla, perquè les impugnacions que ja estan arribant al màxim garant de la Constitució venen acompanyades de les recusacions dels magistrats de la majoria progressista, amb la intenció de dissenyar un tribunal a mida que declari inconstitucional l’amnistia. Les últimes s’han adreçat també contra Ramón Sáez Valcárcel i María Luisa Balaguer; les anteriors s’adreçaven contra el magistrat i exministre de Justícia Juan Carlos Campo, la catedràtica del Constitucional i exassessora de la Moncloa, Laura Díez, i el president del Tribunal Constitucional, Cándido Conde-Pumpido.

L’extensió de les recusacions a tots els magistrats de sensibilitat progressista és el que ha portat a considerar en el mateix tribunal que tot obeeix a una estratègia de la dreta per mirar de minvar la majoria que actualment impera en el Constitucional, com va passar en els temps en què havia de revisar l’Estatut, van assenyalar a EL PERIÓDICO fonts de l’òrgan de garanties. La majoria progressista que havia de revisar l’Estatut de Catalunya es va reduir a l’acceptar-se l’abstenció de Pablo Pérez Tremps i sumar Manuel Aragón el seu vot al del bloc conservador, tot i que havia sigut elegit magistrat pel Govern de José Luis Rodríguez Zapatero. Fins i tot va ser recusada la llavors presidenta, María Emilia Casas, tot i que ella no va arribar a ser apartada de l’assumpte.

Abstenció voluntària

Campo va decidir abstenir-se de qualsevol deliberació relativa a l’amnistia per preservar l’aparença d’imparcialitat del tribunal, a l’haver d’enfrontar-se a la Secció de què forma part al primer recurs d’empara contra l’amnistia presentada per un particular. El magistrat prefereix fer un pas al costat, perquè com a ministre de Justícia va declarar inconstitucional en la justificació dels indults dels condemnats del procés qualsevol iniciativa similar. "A diferència de l’amnistia, clarament inconstitucional, que es reclama des d’alguns sectors independentistes, l’indult no fa desaparèixer el delicte", va escriure en els decrets d’indult.

L’exministre ja s’havia apartat de la deliberació de tota llei aprovada pel Consell de Ministres mentre ell estava al capdavant de Justícia i de les decisions de l’expresidenta del Congrés Meritxell Batet, que és la seva dona. Fins ara les recusacions es dirigien contra ell i contra Laura Díez, nomenada també a proposta del Govern, per haver sigut assessora de la Moncloa. Fins i tot contra Conde-Pumpido, que es va apartar voluntàriament dels assumptes relatius al procés al ser recusat pels condemnats i fugits per com es va referir a l’esdevingut a la tardor del 2017 en una conferència.

Però encara no s’havia recusat Sáez Valcárcel ni Balaguer. El motiu pel qual s’intenta apartar el primer són les sentències que va dictar a l’Audiència Nacional, com la que va suposar l’absolució del major dels Mossos Josep Lluís Trapero, obviant que la magistrada Concepción Espejel també va participar en aquest judici i ella era partidària de condemnar-ho, com va deixar reflectit en un vot particular. En el cas de Balaguer la recusació es basa en el fet que en una entrevista que va concedir a RNE va dir que l’amnistia no apareixia a la Constitució.

Pluralitat ideològica

A més de la dificultat d’afirmar que una llei que encara no s’ha promulgat vulneri els drets d’un particular, cosa que significa que el destí més probable de totes aquestes impugnacions és el rebuig, la política de recusacions del Tribunal Constitucional ha canviat molt des de l’Estatut i fins que Conde-Pumpido es va apartar dels assumpte del procés.

Notícies relacionades

El PP aviva la "indignació" ciutadana pel gir de Sánchez

"S’ha de tractar Aliança Catalana com Vox"

Sota la presidència de Pedro González-Trevijano, es va establir que la mateixa previsió constitucional per constituir el tribunal per terços cada quatre anys pretenia respectar la pluralitat ideològica dels seus membres. Així es van rebutjar de cop una trentena de recusacions presentades contra els magistrats de tendència conservadora Enrique Arnaldo i Concepción Espejel, un criteri que ara la majoria progressista entén lògic que es mantingui.

Tot i que alhora és conscient que la situació ha tornat a canviar i veu amb excepticisme i preocupació les crítiques de politització que està rebent el Constitucional, perquè considera que tot obeeix a la mateixa estratègia: la necessitat de configurar un tribunal a la carta perquè acabi declarant inconstitucional l’amnistia, mitjançant la selecció dels magistrats que han de deliberar l’assumpte.