El PP s’obre a renovar el Poder Judicial si s’aprova «a la vegada» la nova llei

El cinquè aniversari del bloqueig del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) no ha provocat acostaments entre PP i PSOE per a la seva renovació. No obstant, les paraules del comissari europeu de Justícia, Didier Reynders, que va situar la renovació de l’òrgan de govern dels jutges com l’assumpte realment prioritari, que haurà de seguir una nova llei per elegir els vocals, sí que podria tenir efectes. La compareixença pública del representant comunitari, ahir a Brussel·les amb el ministre Félix Bolaños, no deixa lloc a dubtes. I és la mateixa posició que ve defensant des de fa mesos entre severes advertències: els dos partits majoritaris han de propiciar una actualització del Consell i, després, avançar en una independència judicial més gran com exigeix la UE perquè els jutges elegeixin directament els jutges.

Alberto Núñez Feijóo feia un temps que estava instal·lat en la postura que no renovaria el CGPJ sense un nou sistema d’elecció. És a dir: que amb la nova llei orgànica a la mà es procediria a l’acord, i no abans. En aquest cas, l’ordre dels factors esdevé fonamental. I tot i que ahir, el portaveu del PP, Borja Sémper, va reiterar aquesta posició, fonts de l’entorn de Feijóo ho van matisar a aquest diari a última hora de la tarda. Reynders ja havia comparegut. «Ens val renovar el sistema actual, però no farem res si no hi ha una nova llei que modifiqui el sistema d’elecció alhora. Ha de ser simultani. Pot ser el mateix dia, però no després», expliquen.

El bucle ha sigut intens en els últims temps al voltant de la qüestió del CGPJ, però la traducció tampoc admet dubtes: els populars sí que s’asseurien a renovar l’òrgan dels jutges acatant les normes de l’actualitat, però necessiten a canvi que s’aprovi una nova norma per a futures renovacions. No aplicaria per a aquest primer pacte amb Pedro Sánchez, però sí per als futurs. Aquest és el compromís que el PP necessita lligar. I insisteixen: «Ja no ens fiem d’aquest Govern. No és una garantia. És que hi hagi una nova llei». Els membres del CGPJ han complert 10 anys en els seus càrrecs aquest cap de setmana, quan en realitat n’hi van haver d’estar només cinc. La situació de l’òrgan de govern dels jutges és crítica i també la de la Justícia. Però els populars entenen que amb la llei d’amnistia pactada entre PSOE i els independentistes (avui la tramitació es posa a caminar amb la qualificació de la Mesa del Congrés) la seva postura «es veu reforçada».

El relat que necessita el PP

La postura del PP, fins ara taxativa, respon a diferents claus. L’essencial és la situació en què es troba la política espanyola i l’«enfonsament institucional» de què el partit de Feijóo està alertant en les últimes setmanes. «Canviar ara el rumb seria incomprensible. Més que mai necessitem una Justícia independent», diuen al PP. A l’amnistia, l’assumpció de l’existència del lawfare per part del Govern que ha indignat tots els sectors judicials o les recents clatellades pels nomenaments al capdavant de la Fiscalia General o el Consell d’Estat, s’hi afegeix l’oposició contundent i dura que Feijóo ha inaugurat després de la investidura de Pedro Sánchez.

Notícies relacionades

La sentència ‘mutant’ del procés

Puigdemont reapareix a les portes del principi d’acord ERC-PSC

I aquesta oposició, a les Corts i al carrer, reflexionen en la direcció nacional, «és incompatible amb renunciar a la nostra exigència». Ho va resumir ahir de manera gràfica Sémper després del comitè de direcció del seu partit. «Si Junts amb set vots ha fet una amnistia a la carta, ¿per què el PP, amb 137 escons i havent guanyat les eleccions, no pot reclamar que l’elecció del CGPJ respongui al que nosaltres creiem i també la Unió Europea?», es va preguntar el portaveu. La reforma que plantegen els conservadors implica que 12 dels 20 vocals que formen el Consell siguin elegits directament pels mateixos jutges. La llei actual estableix que Congrés i Senat n’escullen respectivament 10 (sis de cada paquet han de ser jutges i els altres quatre, juristes de reconegut prestigi). Sense un acord PP-PSOE és impossible renovar el Consell perquè es necessiten 210 escons, una majoria reforçada. Hi va haver moments en què la negociació va estar a punt d’acabar bé. La més recent, ja amb Feijóo al capdavant del PP, va ser l’octubre del 2022. Feia mesos que les converses es produïen i els conservadors s’havien arribat a obrir a una renovació prèvia a la modificació de la llei orgànica. Però la reforma del Codi Penal pactat entre el Govern i ERC per esborrar la sedició va fer saltar els ponts.

Mesos després d’allò i amb un nou avís de la UE sobre la taula, Feijóo va ser clar amb la postura (que va confirmar Sémper): «Estic a favor d’una reforma immediata de la llei orgànica del poder judicial i, partint d’aquesta reforma, immediatament renovar i actualitzar el CGPJ». El gir de Génova va arribar ahir dilluns a la tarda.