María Jesús Montero: «Podem trobar solucions amb Junts per a un futur comú»

¿Fins a quin punt és fort el bloc d’investidura? ¿Aprovaran els pressupostos amb la mateixa majoria?

Els pressupostos van formar part de la negociació de la investidura, però en uns termes de traç gruixut. Ara hem de reunir-nos amb els grups per aterrar aquests elements. Sempre vam dir que volíem el vot per a la investidura i per donar-li profunditat a la legislatura. Els grups ja han manifestat la seva disposició.

Però aquesta disposició s’esquerda. Carles Puigdemont va advertir aquesta setmana que si no hi havia «prou avenços», Junts podria tombar els comptes. 

En aquest país hi ha molts estils polítics en els quals cadascú s’expressa. En aquest cas, d’una manera molt original. Jo no li donaria més valor que el d’una crida que fa qualsevol formació respecte al compliment dels acords. 

¿Molt original?

Per la seva manera d’expressar-ho, va poder fer la sensació que ens trobem en un moment de dificultat, cosa que no és així. És la seva manera d’expressar-se. ¿Jo què interpreto de les paraules del senyor Puigdemont? Una obvietat: que els acords hi són per complir-se. 

¿Però de quins acords parlem? En el pacte entre el PSOE i Junts amb prou feines hi ha res concret.  

L’acord és dialogar. L’acord reconeix que existeix un conflicte polític a Catalunya, perquè venim d’una situació molt complicada en termes de convivència. S’ha de dialogar i establir compromisos. 

Llavors és una qüestió de mètode, no de contingut. 

És que el mètode forma part de la solució. No és fàcil partir de posicions tan diferents sobre la concepció territorial d’Espanya i arribar a punts de trobada. Aquest és un procés que té el seu temps i que ha de tenir una cosa afegida: confiança mútua. És a dir, que es va de bona fe. 

¿El Govern considera que Junts va de bona fe? 

Ja hem guanyat part d’aquesta confiança, però és un procés. No és fàcil. Encara tenim molt per endavant. Hores de debat i contrast per ser capaços de trobar punts que ens uneixen i no quedar-nos en el que no compartim. Estic convençuda que si el diàleg és franc, i per part del PSOE ho és, trobarem solucions que vagin construint un futur comú.

Diuen que ara ha arribat el moment d’explicar. Però la primera reunió amb Junts després de la reelecció de Sánchez ha estat envoltada d’obscurantisme. 

La negociació d’investidura va girar entorn de la llei d’amnistia. La proposta del PSOE és transparent. Està registrada al Congrés. Hem fet pedagogia i hem de continuar fent-la, perquè l’amnistia pot enfortir la nostra democràcia i la unitat d’Espanya. A partir d’aquí, parlarem de tot el que es vulgui parlar, però tenim una idea molt clara de quins elements compartim i quins no. 

Com el referèndum.

El PSOE no acceptarà mai un referèndum d’autodeterminació. No només per una qüestió constitucional. També perquè no creiem que calgui plantejar a la ciutadania assumptes que separen en lloc d’unir. Però alguns poders, per animar l’enfrontament, intenten transmetre que aquest és el destí. Ha passat des que governa Sánchez. D’aquí ve l’estratègia del PP i alguns poders econòmics i mediàtics de deshumanitzar-lo i que tot valgui. 

¿I la resposta quina és?

Calma, responsabilitat i pedagogia. Ser molt a prop dels ciutadans perquè sàpiguen que la nostra agenda té com a element nuclear millorar la seva vida. Però ens enfrontem a poders que tenen això: molt poder. 

¿Inclou també el Poder Judicial?

Em quedo en el poder polític, econòmic i mediàtic. 

En qualsevol cas, les reunions amb Junts, per a assumptes estrictament nacionals, es fan a l’estranger i amb un mediador internacional. ¿Com deixa tot això la imatge d’Espanya?

És el PSOE el que s’hi asseu. Això és molt important i ningú hi para atenció. Alguns confonen els partits amb les institucions del Govern. Es pot entendre alguna crítica quan són les institucions, però en aquest cas són dues formacions polítiques lliures que s’estableixen en un entorn que pot permetre avançar en el futur del país. 

Aquí és on apareix el verificador. Com l’amnistia, el PSOE va rebutjar aquesta figura fins a les eleccions.  

Es tracta que hi hagi persones que ens ajudin a superar les posicions de partida, que estan als antípodes. Aquestes figures remouen obstacles, generen confiança i verifiquen si es compleixen les matèries que s’han acordat. No recordo cap votació durant la legislatura anterior en la qual Junts recolzés el Govern. Ha sigut un moviment complicat per a ells. Ho continua sent. Però és molt important que apostin per una via que mai havia d’haver-se perdut, en lloc de la unilateral. 

Vostès solen dir que al Congrés hi ha una majoria progressista. ¿Són Junts i el PNB progressistes?

L’expressió es refereix que una majoria del Congrés s’ha posat d’acord per impedir el més important: un Govern del PP i Vox. 

Notícies relacionades

"Una qüestió de confiança de Sánchez no tindria sentit"

"El PSC i Junts no tenen models diferents i es posaran d’acord si poden"

L’hi pregunto perquè en l’anterior mandat es van aprovar 215 iniciatives al Congrés. Ara tot resulta més difícil. ¿Quins càlculs fan?

Crec que aquesta legislatura no serà d’una gran producció normativa. Però en l’anterior es va desenvolupar l’arquitectura de les grans transformacions: el mercat laboral, les pensions, els fons de recuperació. Aquesta vegada serà menor. Haurem de dialogar-ho tot. No podem donar res per aprovat.