El CGPJ considera que Álvaro García no és idoni per ser fiscal general

Per primera vegada en democràcia, el fiscal general de l’Estat no comptarà amb l’aval d’idoneïtat d’un dels òrgans constitucionals que participen en el seu nomenament. Un total de vuit vocals del Consell General del Poder Judicial davant set han votat en contra d’atorgar la seva confiança a Álvaro García, un tràmit que en la gran majoria de nomenaments anteriors es limitava a un mer control dels requisits legals per accedir al càrrec: tenir més de 15 anys d’exercici i ser un jurista de reconegut prestigi

La pràctica majoria del sector conservador hi ha votat en contra, una postura en la qual han pesat molt algunes de les últimes actuacions del principal responsable del Ministeri Públic com la seva decisió d’ascendir a la màxima categoria de la carrera a la seva antecessora, la polèmica Dolores Delgado, fet que ha sigut anul·lat pel Tribunal Suprem, que li atribueix en la seva sentència haver incorregut en desviació de poder. També la seva falta de reacció davant la menció al ‘lawfare’ en els acords d’investidura entre el PSOE i Junts.

L’informe del Consell és preceptiu, tot i que no vinculant, si bé el resultat posa en evidència el descontentament que la figura elegida pel Govern de Pedro Sánchez desperta en bona part del món de la justícia.

En el ple han participat només 15 vocals, a l’haver-s’hi abstingut el vocal Enrique Lucas –designat a proposta del PNB– ja que el seu germà Pablo, magistrat del Tribunal Suprem, va formar part de la sala que va firmar la sentència que va anul·lar l’ascens a fiscal de sala de Delgado. La seva absència va reduir a vuit el nombre de vots necessaris per tirar endavant l’informe d’idoneïtat.

En la primera ocasió en què es va valorar la designació de García, el juliol del 2022, set vocals del sector conservador hi van votar en contra  davant una majoria de 12 que van complir el tràmit de donar-li el beneplàcit per complir els requisits legals. Es tracta d’una qüestió que en principi és de mer tràmit i habitualment havia de ser pacífica, però fonts de l’òrgan consultades per aquest diari auguren que en aquesta ocasió és probable que la nova votació, atesa la situació actual, aprofundeixi en les diferències que ja hi havia.

Aparença d’imparcialitat

De fet, a la seva posició en contra aquests vocals hi van sumar un dur vot particular pel que els discrepants consideraven «falta d’aparença d’imparcialitat» en la figura del que fins aleshores havia sigut mà dreta de la seva predecessora, la polèmica Dolores Delgado. Entre altres arguments, esgrimien la seva participació en actes que han creat «una aparença de vinculació amb el Poder Executiu que no contribueix a la percepció de la independència i imparcialitat de la institució que ha de dirigir», per la seva presència en un debat organitzat pel PSOE de Galícia el 2019.

Notícies relacionades

L’oportunitat

¿Què proposen per a Barcelona?

De moment, fins i tot la convocatòria del ple per tractar aquesta qüestió està sent motiu de bronca en el Consell. Després de produir-se la inclusió de l’assumpte del plàcet al fiscal general en el ple d’aquest dijous, que és l’ordinari que se celebra una vegada al mes, el vocal i magistrat del Tribunal Suprem Wenceslao Olea ha presentat una queixa al·legant que la reunió hauria d’haver sigut convocada amb almenys tres dies d’antelació.

Hi ha antecedents de fiscals generals que no van obtenir l’aval unànime del Consell del Poder Judicial. Li va passar a Javier Moscoso el 1986 –en va obtenir 13 a favor i sis en contra–, i a Eligio Hernández el 1992 –sis vocals van firmar un vot particular contra el seu nomenament–. En el cas de Dolores Delgado la situació es va repetir amb l’absència dels vocals Wenceslao Olea i l’actual president suplent, Vicente Guilarte. Es va donar el resultat 12 a favor i set en contra que es va repetir dos anys després amb García.