El PP força un nou pronunciament del Senat contra l’amnistia i la condonació del deute

En el mateix dia, el PP ha aconseguit que la Comissió General de Comunitats Autònomes del Senat es pronunciï contra l’amnistia i la condonació del deute a Catalunya. I no només això, ha preparat el terreny perquè aquest rebuig es repeteixi en el ple de la Cambra alta en unes setmanes. Més d’un mes després que els presidents autonòmics del PP i el de Catalunya, Pere Aragonès, desfilessin pel Senat per debatre sobre la mesura de gràcia, els conservadors han tornat a utilitzar la seva majoria absoluta per convocar aquesta mateixa comissió –tot i que amb consellers, en lloc de presidents– i denunciar la proposició de llei d’amnistia per ser «manifestament il·legal» i «inacceptable» i carregar contra la condonació del deute alhora que demanen una revisió del sistema de finançament autonòmic.

Davant vuit vicepresidents i consellers autonòmics del PP i tan sols un del PSOE –l’enviat pel castellanomanxec Emiliano García Page–, els conservadors han utilitzat, una vegada més, la seva majoria absoluta per impulsar, aprovar i remetre al ple per a un nou debat, programat per al 12 de desembre, dues mocions contra els acords tancats per Pedro Sánchez amb ERC i Junts.

El finançament autonòmic

Durant més de dues hores, la Comissió General de Comunitats Autònomes ha debatut sobre la condonació de deute a Catalunya. «Amb aquest acord bilateral el model d’estat és torpedinat, es rebenta per les quatre costures», ha sentenciat la senadora popular María Salom. I a ella l’han seguit tots els representants autonòmics del seu partit. El Conseller de Presidència d’Andalusia, Antonio Sanz, ha carregat contra la mesura perquè «es premia els que pitjor han gestionat», malgrat que la seva comunitat és la tercera més endeutada, per darrere de Catalunya i València, que no ha enviat cap representant.

El conseller de Presidència d’Extremadura, Abel Bautista, ha contextualitzat, fins i tot, el que suposen els 15.000 milions d’euros que es condonaran a Catalunya, la construcció de quatre trens d’alta velocitat Madrid-Badajoz o 2 vegades els pressupostos generals de la seva comunitat.

Tots els dirigents del PP han reclamat una reforma del sistema de finançament autonòmic, caducat des del 2014, i han criticat la negociació «bilateral» del PSOE amb ERC. Una crítica que, tot i que de manera velada, també ha fet el conseller d’Hisenda d’Extremadura, el socialista Juan Alfonso Ruiz Molina. La moció aprovada amb la majoria del PP insta el Govern a iniciar aquesta reforma «en el si del Consell de Política Fiscal i Financera». El portaveu del PSOE, Juan Espadas, ha criticat que el PP només es preocupi pel finançament autonòmic quan governen els socialistes i el senador d’ERC Josep Maria Reniu ha defensat un «model de finançament més just» per a Catalunya.

La mesura de gràcia

Després d’aquest debat, el PP ha defensat una iniciativa que, al llarg de cinc pàgines, expressa la seva «extrema preocupació» pels pactes de Sánchez amb ERC i Junts. Sobretot, per l’amnistia, que consideren «manifestament il·legal» i que «atempta directament contra els principis fonamentals de la Constitució». «És impossible que la concòrdia es vegi reforçada quan els beneficiaris de l’amnistia [...] no han mostrat el menor senyal de penediment pels seus actes i fins i tot se’n continuen vantant».

Notícies relacionades

Albiach apel·la al vot útil perquè el PSC no impulsi el Hard Rock

Hisenda va rebre del PP un informe del cas Bárcenas

Ni els senadors ni els dirigents autonòmics del PP han sortit del guió dels últims dos mesos. Els conservadors ja han aprovat dues mocions en el ple contra la mesura de gràcia i van convocar a mitjans d’octubre aquesta cita de la Comissió General de Comunitats Autònomes a la qual va acudir Aragonés. Ara, amb l’aprovació d’aquesta iniciativa va lligat un nou debat d’aquesta en una sessió plenària el pròxim 12 de desembre.

Acord al Congrés

Malgrat el xoc obert que es produeix diàriament entre el PP i el PSOE en les sessions plenàries del Senat i del Congrés, les dues formacions sí que han aconseguit pactar al Congrés el repartiment de les presidències de les comissions legislatives, tot i que no han volgut revelar més detalls. Alhora que al Senat es debatia sobre el deute, a la Cambra baixa han aprovat la reforma del reglament per adaptar el nombre de comissions al nombre de ministres, com marca la llei.