L’advocat de Puigdemont diu que fins a l’últim moment no va saber si podria venir per l’amnistia

José Luis Roca

1
Es llegeix en minuts
Ángeles Vázquez
Ángeles Vázquez

Periodista

Especialista en Tribunals i Justícia

ver +

La consellera del Tribunal de Comptes Elena Hernáez, encarregada de jutjar la responsabilitat comptable de l’1-O i de l’acció exterior del Govern, ha anunciat que es pronunciarà per escrit sobre la petició dels nou demandats d’Esquerra de suspendre el procediment per la presentació de la llei d’amnistia al Congrés. El que no suspendrà la vista de celebració de prova prevista per a aquest divendres, en la qual estava citat l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont com a demandat, però no ho farà, a l’haver-se rebutjat fer-ho per videoconferència.

A l’informar el fiscal cap del Tribunal de Comptes, Manuel Martín-Granizo, que era públic i notori per què no havia comparegut, a l’estar fugit de causa pel procés seguida en el Tribunal Suprem, però que no se’l podia multar, com preveu la llei d’enjudiciament civil perquè no havia sigut advertit de què podria ser-ho en cas d’incompareixença.

L’advocat de l’expresident, Gonzalo Boye, ha afirmat que «Puigdemont no ha sortit fins a l’últim moment que no podria venir, per si s’aplicava la llei». Amb el que pretenia que es tractés de fer la declaració per videoconferència, com van demanar diversos demandats, entre ells, l’exconseller Lluís Puig.

Notícies relacionades

A continuació va començar a declarar la que era interventora general de l’Estat, María Luisa Lamela, citada com a testimoni a proposta de Boye, que va intentar que respongués si Puigdemont firmava les despeses de la Generalitat quan els va controlar l’Estat, a la qual cosa va respondre que el que feia l’Estat era pagar directament als creditors de la Generalitat segons arribaven firmats per la interventora general de la Generalitat, però entre les seves competències no era analitzar aquestes despeses i no tindria capacitat.

Per això l’advocat se les va enginyar per preguntar-li pel Jutjat Central d’Instrucció número 3, la titular de la qual va ser Carmen Lamela, que va ser la seva germana, cosa que va motivar que la fiscalia li recordés que llavors hauria d’haver impugnat la testimoni, no haver-la proposada.