¿Per què l’amnistia perdona Artur Mas pel 9-N, però no li torna el que va pagar?

QUIQUE GARCÍA / EFE

3
Es llegeix en minuts
Ángeles Vázquez
Ángeles Vázquez

Periodista

Especialista en Tribunals i Justícia

ver +

La llei d’amnistia perdona tots els actes encaminats a aconseguir la independència de Catalunya comesos des del 2012 fins aquest dilluns, quan es va registrar la llei. Això engloba la consulta del 9 de novembre del 2014, per la qual l’expresident de la Generalitat Artur Mas i els exconsellers Francesc Homs, Joana Ortega i Irene Rigau van ser condemnats penalment i com a responsables comptables pels diners públics que es van destinar a la cita amb les urnes sense empara legal. La norma, tot i que amnistia expressament el 9-N, rebutja la devolució de qualsevol fiança, multa o sanció imposada, cosa que fa que cap d’ells pugui recuperar la quantitat per la qual van ser condemnats.

La llei preveu expressament que «l’amnistia d’un acte determinant de responsabilitat penal, administrativa o comptable no donarà dret a percebre indemnització de cap classe ni generarà drets econòmics de cap tipus en favor de cap persona. Tampoc donarà dret a la restitució de les quantitats abonades en concepte de multa». Això veda que els condemnats pel Tribunal de Comptes per responsabilitat comptable puguin recuperar els 6,3 milions d’euros amb els interessos corresponents als quals van ser condemnats.

En aquest procediment, en un moment determinat, els exmembres del Govern van haver d’aportar vivendes de la seva propietat com a aval de la quantitat imposada. L’embargament va ser aixecat per l’òrgan fiscalitzador el febrer del 2022, quan Mas i Homs van mirar també d’aportar-les en el procediment que encara tenen pendent de judici: el relatiu a l’1-O i l’acció exterior del Govern, que té la vista prevista per a aquest divendres.

Sense efecte reparador

Catedràtics consultats per EL PERIÓDICO assenyalen que són diversos els motius pels quals la llei no permet recuperar els diners aportats. El primer és evitar l’efecte ‘reparador’ que tindria la norma en cas de permetre el cobrament d’indemnitzacions o la recuperació de les multes que van haver de pagar per condemnes. Es tracta d’una característica que, a diferència de la proposició de llei ara registrada, sí que tenia la proposta presentada el 2021 per ERC i Junts.

Això contribueix al fet que l’actual pugui passar amb més facilitat l’examen de constitucionalitat a què es veurà sotmesa. De fet, el PP i diverses comunitats autònomes ja han anunciat que la recorreran i es preveu que també elevin els seus dubtes els tribunals amb assumptes amnistiats amb el procés amb el Suprem al capdavant.

El segon és que gran part de les fiances pagades al Tribunal de Comptes van ser abonades per les anomenades ‘caixes de resistència’, així que resultaria difícil procedir a tornar uns diners aportats per un col·lectiu indeterminat. Com a tercera raó assenyalen els problemes tributaris que la devolució plantejaria, perquè, tot i que sigui per pagar una multa, l’aportació realitzada per la caixa de resistència pot suposar un increment patrimonial que hauria d’haver sigut declarat pels condemnats en les seves declaracions de la renda respectives.

Notícies relacionades

L’últim motiu és el forat que per a les arques públiques de l’Estat suposaria ara procedir a la devolució de les quantitats imposades en els diferents procediments penals, civils i comptables oberts pel procés ja condemnats.

Els experts consultats també destaquen que la llei d’amnistia deixa oberta la porta de la reclamació civil per als que se senten perjudicats directes pels fets amnistiats, com poden ser els comerciants a qui es van trencar aparadors durant els aldarulls que es van produir després de la sentència dictada pel Suprem.