Catalunya
Teresa Freixes: «La convivència no es pot fonamentar en una injustícia, i aquesta amnistia ho és»
La catedràtica de Dret Constitucional de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), considera a València que donar impunitat als líders independentistes «va contra els principis fonamentals d’un estat de dret»

La catedràtica de Dret Constitucional de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Teresa Freixes, va fer ahir a la tarda una conferència a la seu Sant Joan i Sant Vicent de la Universitat Catòlica de València (UCV) amb el títol «Europa no paga traïdors; amnistia o segrest de l’Estat de dret», convidada per l’Institut d’Estudis Europeus de la Facultat de Ciències Jurídiques, Econòmiques i Socials.
L’experta, contrària a aquest mesura que negocia Pedro Sánchez amb ERC i Junts, considera que el «Govern està entossudit que les conductes que són alta traïció i penalitzades de manera forta segons la legislació quedin impunes» i creu que hi ha «utilitarisme» en aquesta mesura, que veu allunyada de qüestions ideològiques. «Pedro Sánchez mateix va dir que calia fer de la necessitat virtut». Una conducta que «posa en risc» la democràcia. «No hi ha democràcia sense estat de dret», assenyala l’experta en dret constitucional. De fet, creu que l’amnistia «va en contra dels principis fonamentals de l’estat de dret».
Freixes, davant les crides a la «convivència» entre les raons d’aquesta amnistia als líders catalans, considera que precisament si es porta a terme «es posarà en risc la convivència». «No hi ha més que veure els telenotícies. Cada vegada està més en risc aquesta convivència i no es pot fonamentar la convivència en una injustícia», raona.
Freixes va ser una de les personalitats que va intervenir al final de la multitudinària manifestació contra l’amnistia organitzada per la plataforma Societat Civil Catalana el passat 8 d’octubre a Barcelona. En el seu discurs, la catedràtica de la UAB va assegurar que els que recolzen la decisió presa pel Govern de Pedro Sánchez«haurien d’avergonyir-se d’estar en aquest costat de la història». De la mateixa manera, va demanar als dos grans partits nacionals tornar al «consens» perquè «els nostres fills i nets no passin pel que van passar els nostres pares ni avis, ni el que estem ara passant».
Precisament sobre això va parlar Freixes amb Levante-EMV, del grup Prensa Ibérica. Si finalment el pacte d’investidura tira endavant amb el suport d’ERC i Junts, el Govern «estaria avalat per retalls ideològics dispersos i contraposats que crearien un problema de coherència». Segons la seva opinió, el país necessitaria «un gran pacte dels dos partits majoritaris per obtenir una gran majoria a la cambra, de tres quartes parts, almenys, que estabilitzés la política del país per no dependre de partits minoritaris».
Freixes també forma part de la plataforma Citizens Pro Europe (CPE) i aquesta entitat ha demanat a la Comissió Europea en una reunió recent que es pronunciï amb claredat sobre les conseqüències de l’aprovació a Espanya de la llei d’amnistia. L’objectiu de la informació que han remès a la institució europea és que els representants tinguin «informació directa de persones especialistes de reconegut prestigi».
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Nova jubilació anticipada: quins treballadors podran retirar-se abans i quan entren en vigor els canvis
- Mobilització d'emergències Tallada la Ronda Litoral de Barcelona per un home pujat nu a un senyal
- ACCELERANT PER AL GAMPER El Barça presumeix del nou Camp Nou, "la vuitena meravella del món"
- Assassinat a Madrid Les ombres un crim
- investigació L’institut de la Mina descarta que l’atac a un professor el cometés un alumne
- fórmula 1 L’alonsomania desborda Barcelona
- Mobilitat sostenible Una quinzena de grans ciutats encara no multen els vehicles vetats
- Un registre ‘online’ permetrà a les ciutats multar a les ZBE
- CONTEXT Ja no hi ha excuses
- Prèvia de la cita a Barcelona Govern i autonomies topen abans de la Conferència de Presidents