Junts pressiona perquè el PSOE accepti una definició àmplia de ‘lawfare’ en la llei d’amnistia

PSOE

3
Es llegeix en minuts
Fidel Masreal
Fidel Masreal

Periodista

Especialista en política i salut mental

ver +
Juan Ruiz Sierra
Juan Ruiz Sierra

Periodista

ver +

Junts per Catalunya vol tancar un pacte amb el PSOE per a la investidura de Pedro Sánchez. Els negociadors postconvergents confirmen que no hi ha marxa enrere, que l’escenari del no-acord és pràcticament impossible. Però per certificar aquesta entesa reclamen un redactat de la llei d’amnistia que accepti una definició àmplia de ‘lawfare’ per incorporar càrrecs independentistes. Mentrestant, el PSOE demana que aquest concepte de la presumpta guerra bruta judicial per interessos polítics figuri en la futura norma de manera estreta, perquè no es puguin colar casos que no tenen res a veure amb el procés.

Fonts de la direcció postconvergent confirmen a EL PERIÓDICO que la clau de tot rau únicament en com queda reflectit el ‘lawfare’, sense citar casos concrets, perquè pugui satisfer les dues parts i sigui interpretat després pels jutges sense ambigüitats. Es tracta de qüestions molt «tècniques», remarquen els socialistes. Aquí es troba el motiu pel qual la negociació s’està demorant en els últims dies. Dijous passat tot semblava preparat per segellar el pacte a Brussel·les, on es troba el secretari d’Organització del PSOE, Santos Cerdán, però des d’aleshores els avenços han sigut tímids. Cada proposta d’una de les parts ha de ser analitzada al mil·límetre per l’equip jurídic de l’altra.

Els negociadors de Junts van enviar dilluns al PSOE un paper en el qual defensaven el seu ampli concepte de ‘lawfare’ perquè fos inclòs en la llei d’amnistia, que ja ha sigut pactada prèviament amb ERC. Els socialistes ho van estudiar amb deteniment, però van tenir dubtes sobre la seva cabuda dins de la Carta Magna. Un dels principals temors en l’entorn del president en funcions és que el Tribunal Constitucional acabi tombant la norma quan aquesta sigui recorreguda pel PP.

La data de la investidura

L’acord, segons la formació independentista, és qüestió d’hores si el PSOE accepta les seves propostes. La resta, des del mediador a l’estatus de Catalunya que quedarà reflectit en l’exposició de motius de la llei, ja està pactada. El missatge de fonts coneixedores de la negociació és de tranquil·litat. Si el PSOE vol portar a terme un debat d’investidura aquesta setmana, com desitgen els col·laboradors de Sánchez, Junts activarà tots els mecanismes interns per fer-ho possible: reunió de la permanent (que s’ha produït dues vegades a Brussel·les en els últims dies, sense que hagi pogut beneir el pacte), consell nacional i consulta a les bases del partit durant 24 hores. Junts té preparat el dispositiu digital per a la consulta telemàtica.

Però la possibilitat que la reelecció de Sánchez tingui lloc en els pròxims dies es va difuminant així que passen les hores sense que es tanqui l’entesa. Encara no està descartada, però cada vegada resulta més difícil, donada la lentitud de les negociacions. Els socialistes, de fet, comencen a contemplar la setmana que ve com a escenari més probable. «Una miqueta de paciència. Uns quants dies no són res quan es tracta de formar un Govern per a quatre anys. Quan tinguem l’acord, posarem la data de la investidura», expliquen els negociadors del PSOE, que ara rebaixen la urgència i insisteixen que fins al 27 de novembre hi ha temps per al pacte. Si aquell dia no ha sigut reelegit Sánchez, es convocarien automàticament noves eleccions generals, perquè els ciutadans votin el 14 de gener de l’any que ve.

¿Borràs i Boye?

Notícies relacionades

Sobre la possibilitat que aquesta definició de ‘lawfare’ pugui beneficiar la presidenta de Junts, Laura Borràs, condemnada a quatre anys de presó per manipular contractes, i a Gonzalo Boye, advocat de Carles Puigdemont investigat per presumpte blanqueig de capitals de la xarxa de narcotràfic de Sito Miñanco, de qui també va ser advocat, JxCat defensa que els dos casos responen a una guerra bruta judicial. Alhora, les fonts consultades aclareixen que el seu objectiu últim no és el de salvar aquests dos col·laboradors de l’expresident de la Generalitat.

Junts manté un silenci total que incomoda certs sectors del partit que no tenen informació detallada sobre el minut a minut de les negociacions. Amb tot, es manté el blindatge i el tancament de files, més enllà de les especulacions de les diferents sensibilitats de la formació. Els més radicals es pregunten si el pacte serà «històric», com va reclamar Puigdemont en la seva conferència del 5 de setembre passat. Els més pactistes es pregunten com l’expresident argumentarà el seu pas a la via del diàleg i la negociació després d’anys encapçalant tesis molt crítiques amb aquest camí.