L’extrema dreta més violenta domina les protestes davant la seu del PSOE en una altra nit de disturbis

Amb una pluja de cadires de bar, papereres, ampolles, bengales, ous i petards s’ha batejat la protesta contra l’amnistia com a nou punt de trobada de l’extrema dreta. El gresol és el carrer de Ferraz de Madrid. De sintonia el Cara al Sol, himne falangista diverses vegades entonat en la concentració. Com a teló de fons, una gran pancarta vermella i groga amb el lema «La Constitució destrueix la nació». Saldo: sis ferits i nombroses destrosses en enfrontaments amb la Policia que recordaven en intensitat a les de la Barcelona del 19.

L’‘escrache’ antisocialista i antiamnistia ja no és una cita nocturna per a jubilats de l’edat de l’expresidenta madrilenya Esperanza Aguirre, que somrient tallava el carrer dissabte passat. Als esvalotadors des del PP se’ls ha escapat de les mans. Durant la nit d’aquest dimarts el protagonisme era per a gent com la neonazi Isabel Peralta, coneguda membre del grup Bastión Frontal, a sobre la teulada d’un quiosc, gravant-se amb el mòbil braç en alt i onejant una creu de sant Andreu. Aquesta escena, en rivalitat amb les de joves seguidors de Vox entonant el «Que et voti Txapote» una vegada i una altra.

Iabel Peralta ha sigut detinguda durant les càrregues policials. L’osmosi entre la ultradreta i l’extrema dreta s’ha desbordat el cinquè dia consecutiu de protestes, i una part de la multitud s’ha dirigit cap a la Carrera de San Jerónimo amb el Congrés com a objectiu, i ha aconseguit tallar la Gran Via, fent per moments petit el redoblat desplegament policial que Interior havia previst per a aquesta jornada.

Càrregues policials

Milers de persones –la Delegació del Govern a Madrid n’ha comptat 7.000 en un càlcul molt raquític– han acudit al carrer de la seu federal del PSOE per mostrar la seva ira contra la llei d’amnistia que el PSOE ha acordat amb ERC i que ultima amb Junts per aconseguir la reelecció de Pedro Sánchez com a president del Govern. La concentració ha començat amb temps i amb públic redoblat, i ha tornat a acabar amb greus enfrontaments dels manifestants contra els antiavalots, que han carregat diverses vegades entre una pluja de foc de bengales i objectes contundents.

Les càrregues s’han estès per l’adjacent carrer del Marqués de Urquijo, agreujant-se amb els policies i els més violents donant objectes des de la part superior. Per darrere, activistes més eixerits amb coreografia d’ultres del futbol han calat foc a papereres, estenent el fum i la confusió.

La Policia Nacional havia doblat el seu desplegament amb uns 160 agents en fins a vuit grups d’antiavalots per mirar de contenir una multitud, davant la qual ha col·locat una defensa de barreres metàl·liques molt més ampla i resistent. Els ferros han saltat al final sota la pressió d’una avantguarda de manifestants sota una bandera franquista i, entre la multitud, un sol negre neonazi.

Grups neofalangistes han ocupat la primera línia de la manifestació, entre ells activistes de Fer Nació i Democràcia Nacional. Ha participat també el líder de Desokupa, Daniel Esteve.

La tensió a la zona ha sigut encara superior a la que es va viure aquest dilluns, quan els antiavalots van carregar amb gas pebre per dissoldre l’ ‘escrache’. Aquesta vegada, preveient nous incidents entorn d’un edifici tancat i barrat, les Unitats d’Intervenció Policial han interposat davant la seu socialista, com una muralla, cinc dels seus furgons enganxats entre si.

Els manifestants han corejat visques a Espanya amb consignes com «No ens enganyen Catalunya és Espanya», «Aquesta lletera a la frontera», «Puigdemont a la presó, Espanya unida mai serà vençuda» i «Sánchez mor-te, policia uneix-te». Al camí del Congrés també han onejat banderes franquistes.

Traïció

Ha presidit l’escena a Ferraz una pancarta que diu «Espanya no paga traïdors, amnistia no». El relat de la traïció de Pedro Sánchez mou aquesta multitud, convocada per propagandistes a les xarxes socials, i convençuda que l’amnistia és un fet, malgrat que encara no han pogut llegir el text.

Notícies relacionades

En defensa pròpia

Política i control de mitjans

A la tarda, abans del començament, Santiago Abascal, líder de Vox els havia animat a acudir, i havien sentit repetit als butlletins de la ràdio Isabel Díaz Ayuso, presidenta de la Comunitat de Madrid, construir comparacions: «Sembla que els CDR són gent de pau i els jubilats perillosos terroristes». En la concentració d’avui no es va veure dirigents de la cúpula de Vox, llevat de la portaveu parlamentària Pepa Millán, absent en els moments aspres; i els jubilats havien sigut desplaçats molt enrere pels extremistes més vociferants.

Hi havia sobre els caps de la gent una bandera singular. No tenia àguila de Sant Joan ni flors de lis: el seu amo havia pres la cura de retallar-li l’escut, deixant-li un forat rodó, un emblema de no país com els d’aquelles banderes romaneses amb forat de les revoltes contra Ceaucescu. «Allò de Barcelona no es perdona», cridava.