García Castellón, el jutge amb ‘dues vides’ a l’Audiència Nacional que ha irromput en el debat d’investidura

El titular del Jutjat Central d’Instrucció número 6, que va ingressar en la carrera judicial per oposició el 1977, ha tingut dues vides diferents a l’Audiència Nacional, una destinació a la qual va arribar per primera vegada el 1993 per substituir Baltasar Garzón quan aquest es va incorporar a les llistes del PSOE, i del qual es va absentar durant un llarg parèntesi (2000-2017) per ser jutge d’enllaç a França i posteriorment a Itàlia. Va tornar al jutjat del qual continuava sent titular en un moment de plena efervescència de Púnica i Lezo, les dues causes que, després de la investigació de la trama Gürtel, tornaven a apuntar directament a conductes de corrupció al PP.

Potser la més desconeguda sigui la seva primera etapa a l’Audiència Nacional, on va instruir el cas Banesto i va adoptar una de les seves decisions més sonades, a l’ordenar l’ingrés a la presó del llavors totpoderós Mario Conde. Durant aquells anys també va destacar en la seva lluita contra el terrorisme, a l’instruir el sumari per l’assassinat de Miguel Ángel Blanco, la causa per l’atemptat contra José María Aznar i fins i tot un serrell dels GAL, a l’haver de decidir sobre la devolució d’aquest assumpte al seu company Garzón una vegada aquest va tornar de la seva aventura política. També li va correspondre entrar en les irregularitats de Jesús Gil al capdavant de l’Atlètic de Madrid i va investigar el traficant d’armes sirià Monzer al-Kassar.

Tornada a l’Audiència Nacional

Després de la seva tornada al jutjat d’instrucció des de la seva destinació daurada com a jutge d’enllaç, en el que des d’alguns sectors progressistes de la judicatura es va veure com un clar intent de controlar el desenvolupament de causes que podrien perjudicar el PP, va heretar els procediments que havia obert el seu antecessor, Eloy Velasco.

I per això va passar a instruir Púnica i Lezo. En aquests dos procediments van arribar a estar imputats quatre expresidents madrilenys de la formació conservadora: Esperanza Aguirre, Alberto Ruiz-Gallardón, Cristina Cifuentes i Ignacio González. No obstant, només l’últim va ser processat i espera judici per les suposades alteracions al camp de golf del Canal de Isabel II, l’empresa que gestiona l’aigua a la Comunitat de Madrid; i pel presumpte cobrament de comissions en relació amb la línia de tren entre les localitats madrilenyes de Móstoles i Navalcarnero. Sí que ha sigut condemnat l’exsecretari general del PP madrileny Francisco Granados en una peça separada de la Púnica.

Enfrontaments amb Anticorrupció

Precisament, en la instrucció d’aquesta última causa s’han revelat les rellevants divergències que García Castellón manté amb les fiscals: Carmen García Cerdá i María Teresa Gálvez. Aquestes representants d’Anticorrupció van qualificar resolucions de García Castellón com a «contradictòries amb tots els precedents que sobre aquests pagaments de corrupció ja havia valorat prèviament com a existents i sòlids», i van arribar a assegurar que «sense fonament» havia canviat d’opinió «respecte al pagament de comissions».

Però el magistrat tampoc es va quedar curt al respondre a les fiscals: «Més enllà de les opinions de la fiscalia sobre els canvis de criteri, que no tenen la més mínima rellevància, el cert és que la decisió de no incloure l’existència de pagaments de donacions obeeix al fet inqüestionable de la falta d’indicis».

Però el procediment a què més temps ha dedicat aquest magistrat després de la seva reincorporació a l’Audiència Nacional és sens dubte el cas Tàndem o el cas Villarejo. García Castellón ha obert prop de mig centenar de peces separades per les activitats del polèmic comissari, que ja ha sigut condemnat en primera instància a 19 anys de presó per les tres primeres causes del cas: Iron, Land i Pintor. Per la rellevància i nombre d’investigacions en el si del cas del comissari jubilat, el Jutjat Central d’Instrucció número 6 ha sigut reforçat amb fins a dos jutges que ajuden García Castellón a tirar endavant la seva feina.

Contra Pablo Iglesias

Una de les seves decisions més polèmiques, per apuntar directament al Govern de coalició, va ser la que va adoptar l’octubre del 2020 al remetre al Suprem una exposició raonada perquè s’investigués el llavors vicepresident Pablo Iglesias pels delictes de descobriment i revelació de secrets, amb agreujant de gènere, danys informàtics i denúncia en relació amb el cas Dina, una altra peça de la macrocausa Tàndem que investigava el robatori de les dades del telèfon mòbil de l’exassessora del líder de Podem Dina Bousselham. Tres mesos després, l’alt tribunal li va tornar les actuacions al considerar que les primeres conclusions del jutge eren prematures i que ni tan sols es comptava amb la denúncia de la persona presumptament ofesa que exigeix la llei per perseguir aquestes conductes.

No obstant, la peça separada de Tàndem que ha tingut més rellevància és la coneguda com a ‘operació Kitchen’, sobre l’espionatge a Luis Bárcenas. I en aquesta García Castellón ha processat la cúpula del Ministeri de l’Interior, entre ells el mateix exministre Jorge Fernández Díaz, l’exsecretari d’Estat de Seguretat Francisco Martínez i l’exdirector adjunt operatiu (DAO) de la policia Eugenio Pino. No obstant, aquest magistrat, amb el suport de la Sala Penal de l’Audiència Nacional, ha rebutjat processar, com li demanava la Fiscalia Anticorrupció, l’exsecretària general del PP María Dolores de Cospedal.

En aquesta causa també han aflorat tibantors entre García Castellón i els fiscals. De forma recent els representants d’Anticorrupció van advertir que la tardança de l’instructor a processar els investigats a Kitchen podria afavorir l’excúpula d’Interior davant una possible condemna, ja que podrien rebaixar les penes per «dilacions indegudes». El ministeri fiscal també va anunciar la seva opinió que un error formal en la interlocutòria d’obertura oral obligaria García Castellón a anul·lar la seva decisió d’asseure al banc dels acusats Fernández Díaz i els altres processats del Govern de Mariano Rajoy.

Contra Podem

Des d’amplis sectors de l’esquerra, en particular els més pròxims a Podem, també es van criticar durament altres decisions adoptades per García Castellón, com va ser donar pàbul a les declaracions de qui va ser cap de la contraintel·ligència veneçolana fins al 2014 Hugo Armando ‘el Pollo’ Carvajal i obrir una investigació secreta sobre el suposat finançament irregular de Podem. L’Audiència Nacional li va ordenar arxivar les actuacions perquè les va considerar prospectives. Poc després va obrir una peça contra el fundador de la formació Juan Carlos Monedero per presumptes delictes de blanqueig de capitals i falsedat documental.

Notícies relacionades

Cau la fiscal del cas del nòvio d’Ayuso

ERC reivindica el lideratge davant la «decadència» de Junts i PSC

El titular del Jutjat Central d’Instrucció número 6 també ha instruït el cas dels denominats Comitès de Defensa de la República (CDR) a Catalunya. La decisió del magistrat d’enviar a judici els responsables d’aquest grup independentista català va ser confirmada fa dues setmanes per la Sala Penal de l’Audiència Nacional, que va acordar obrir judici oral contra els 12 membres d’aquest col·lectiu que van ser processats per pertinença a organització terrorista.

I aquest dilluns García Castellón ha acabat assenyalant Carles Puigdemont com un dels possibles responsables de Tsunami Democràtic, una decisió que es produeix durant la negociació entre el PSOE i Junts per la investidura.