El Constitucional tomba el recurs d’Ayuso i avala l’impost a les grans fortunes

El ple del Tribunal Constitucional valida l’impost de grans fortunes aplicat pel Govern central davant el recurs que va presentar l’Executiu d’Isabel Díaz Ayuso  a la Comunitat de Madrid. La ponència recolzada per la majoria de magistrats assenyala que aquest impost no suposa una invasió per part de l’Estat de les competències autonòmiques en matèria fiscal. 

El text, elaborat per la magistrada del sector progressista María Luisa Balaguer, arriba a afirmar que les facultats autonòmiques no poden interpretar-se fins al punt de neutralitzar les estatals.

La mesura tributària suposa un tipus de l’1,7% per als patrimonis entre 3 i 5 milions d’euros; del 2,1% per als patrimonis entre 5 milions i 10 milions; i del 3,5% per a aquells patrimonis superiors a 10 milions d’euros. Només per a Madrid, el Govern de Díaz Ayuso estima que l’impost provocarà que la Comunitat de Madrid tingui unes pèrdues d’entre 1.200 i 1.600 milions d’euros a l’any, perquè frenarà les inversions estrangeres a la regió.

En la seva impugnació, Madrid defensava que el nou tribut podria vulnerar, entre d’altres, els principis de seguretat jurídica, capacitat econòmica i no confiscatorietat, així com l’autonomia política i financera de les comunitats autònomes. A més d’aquesta comunitat hi van presentar recurs els governs d’Andalusia, Galícia i Múrcia, per la qual cosa el que és previsible és que el que s’ha resolt ara es repeteixi en les resolucions encara pendents en favor de la taxa aplicada als rics.

Notícies relacionades

Ayuso cedeix i adoptarà l’impost a grans fortunes perquè no el recapti l’Estat

Illa: "Hem tingut una decepció, però donem la cara i actuem"

El recurs també feia referència al fet que la tramitació d’aquest impost s’ha portat a terme en un projecte de llei «que no tenia res a veure amb aquest tribut», sense passar pels procediments parlamentaris corresponents, en paraules del vicepresident i portaveu del Govern madrileny, Enrique Ossorio.

Un altre dels aspectes que denunciava l’Executiu madrileny és «la inseguretat jurídica» del nou impost, pels seus efectes retroactius per a tot el 2022 malgrat la seva entrada en vigor a finals de desembre, fet que comporta «una càrrega fiscal» per als contribuents que no hi comptaven.