Així reparteix per Espanya el Govern als migrants que acull

Allotgen menys migrants acollits pel Govern la Comunitat de Madrid (3.935), la Comunitat Valenciana (3.123) i Castella i Lleó (2.638), si bé les dades poden variar en poc temps, perquè el Ministeri d’Inclusió està movent a la Península nombroses persones arribades irregularment a les Canàries des del Senegal en el que denomina ‘actual repunt migratori’.

La dada, de fet, és volàtil: d’aquí dues setmanes, Madrid podria superar Catalunya en aquestes xifres, quan, gràcies a acords d’Inclusió amb Defensa per a la cessió de casernes en desús, hagi passat dels 3.935 estrangers allotjats en allotjaments de la xarxa estatal a 6.289. Serà quan se sumin 2.354 noves places per l’habilitació dels aquarteraments Arteaga (barri madrileny de Carabanchel) i USAC Primo de Rivera, a Alcalá de Henares, antiga base de la Brigada Paracaigudista, avui dedicada en part a magatzem logístic.

Múrcia experimentarà un fenomen semblant quan, la setmana vinent, el vell Hospital Naval aculli 600 migrants, que s’afegirien als 1.419 que actualment ha col·locat l’Estat en aquest territori.

Foto de situació

Foto de situacióLes dades formen part de la «foto de situació» –així l’anomenen fonts governamentals– que el ministre d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, i la secretària d’Estat de Migracions, Isabel Castro, van subministrar aquest dimarts a representants de totes les comunitats autònomes i alcaldes de 22 ciutats, inclosos Madrid, Barcelona, València i Sevilla. En una reunió telemàtica es va informar les comunitats en un intent d’aturar les crítiques que governs autonòmics del PP havien llançat contra l’Executiu central durant el repartiment de migrants emprès per Inclusió per alleujar la pressió sobre les Canàries. En aquest corrent crític, van destacar la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, i l’alcalde, José Luis Martínez-Almeida.

Només en la primera quinzena d’octubre es van acumular a les illes més de 8.500 persones arribades en cayuco des del Senegal, Gàmbia i Mauritània. Una quantitat similar hi han arribat en la segona quinzena del mes que ara acaba, i han passat dels 14.976 que es comptaven el 30 de setembre a més dels 28.000 abans que acabés l’octubre i camí de superar les xifres de la gran crisi migratòria del 2006, que va tenir els mateixos punts d’origen i d’arribada per a 31.000 africans.

Allotjaments de la xarxa estatal, hotels i albergs acullen 42.551 immigrants estrangers de diversos orígens, segons les dades d’Inclusió. Un de cada tres són subsaharians; un de cada quatre són llatins; un de cada vuit són ucraïnesos o magribins, i un 5% són sirians o afganesos.

Algunes comunitats veuran sensiblement augmentada la xifra d’acolliments per l’evolució de l’allau a les Canàries. No és només el cas de Madrid: a Extremadura, als actuals 820 acollits se n’hi sumaran 400 més als quals el Govern central preveu donar sostre en un antic alberg juvenil de Mèrida. En aquest edifici ja estan residint 400 estrangers provinents d’altres crisis migratòries, com la de Síria o la de l’Afganistan, a més de l’actual.

Segons es miri

Segons es miriAragó, amb 2.258 migrants allotjats per l’Estat, Castella - La Manxa (1.623), Múrcia (1.419) i Euskadi (1.222) completen per aquest ordre la llista estatal de les 10 comunitats que més migrants rescatats estan rebent.

Però aquest ordre és quantitatiu, en funció només de les places ocupades. En termes qualitatius de l’esforç, dues de les últimes comunitats en nombre de places concedides a estrangers, Ceuta i Melilla, es converteixen en la primera i la tercera, amb 462 i 269 migrants allotjats per cada 100.000 habitants.

En les dues llistes, Canàries és la segona. En l’ordre qualitatiu, ho és amb 292 per 100.000. Se situen les illes per sobre d’Andalusia, la comunitat amb més places dedicades per l’Estat a allotjar migrants, però que és cinquena si els seus més de 9.000 estrangers es comparen amb la seva població (116 per 100.000).

En comparació amb el nombre d’habitants, l’ocupació a Catalunya la fa descendir de tercera comunitat més requerida per l’Estat a la dècima, amb 77 per 100.000. Madrid passa a ser la quinzena, amb 58 per 100.000.

Als llocs baixos de les dues taules destaca La Rioja. És l’última comunitat en nombre de places ocupades de la xarxa estatal, amb 384 migrants, i la penúltima en ràtio segons població: 32/100.000. A les Balears els passa el mateix, però al contrari: és l’última comunitat en la llista qualitativa (12/100.000) i penúltima en nombre brut de places ocupades, amb 141. Astúries també és en llocs inferiors de la taula, 13a i 14a respectivament.

En aquesta llista qualitativa, una comunitat menys rica que la mitjana, Extremadura, ocupa un novè lloc, per sobre en ús per part del Govern de comunitats amb més recursos, com Madrid (15a amb 58 allotjats per cada 100.000 habitants), l’esmentada Catalunya o el País Basc (16è amb 55 allotjats per 100.000).

La llista de comunitats amb allotjaments dedicats per l’Estat a acollir estrangers foragitats a Espanya per les crisis migratòries s’ordena així:

1 Andalusia – 9.874 places ocupades

2 Canàries – 6.363

3 Catalunya – 6.023

4 Madrid – 3.935

5 Comunitat Valenciana – 3.123

6 Castella i Lleó – 2.638

7 Aragó – 2.258

8 Castella – La Manxa – 1.623

9 Múrcia – 1.419

10 País Basc – 1.222

11 Galícia – 974

12 Extremadura – 820

13 Astúries – 594

14 Navarra – 473

15 Ceuta – 384

16 Cantàbria – 357

17 Melilla – 229

Notícies relacionades

Milers de militants a Ferraz

Feijóo acusa Sánchez de manifestar un «tic autoritari»

18 Balears – 141

19 La Rioja – 101