Mortadel·lo contra l’haixix en un àlbum inèdit

Francisco Ibáñez (1936-2023) va morir amb les botes posades i les mans tacades de tinta i les pàgines inacabades de París 2024, obra en la qual estava treballant just abans de morir, van quedar com el testament inconclús del mag de la historieta. Aquell Ibáñez pòstum, 20 pàgines de guió a màquina i vinyetes a llapis amb Mortadel·lo i Filemó sembrant el caos a la ciutat francesa durant els Jocs Olímpics, va arribar com una bola extra; un regal inesperat que permetia, a més, acostar-se una mica més al procés creatiu de l’historietista barceloní i pràcticament asseure’s sobre la seva espatlla per veure’l filar gags i inventar memorables trompades.

Publicat menys d’un any després de la seva mort, París 2024 va ser, així es va dir llavors, l’última missió de Mortadel·lo i Filemó, l’últim Ibáñez. A partir d’allà, el no-res. Només memòria i reedició. C’est fini. O gairebé. "Infinitat de lectors m’havien preguntat: ‘¿No heu trobat cap altre àlbum? ¿En algun armari, en un calaix?’. Tots continuàvem àvids de llegir una nova aventura de Mortadel·lo i Filemó", explica la filla del dibuixant, Nuria Ibáñez, en el pròleg d’Haixix... Salut! (Bruguera), àlbum inèdit que feia més d’una dècada que estava guardat en un calaix i, des de ja, ara sí, l’última aventura de Mortadel·lo i Filemó, l’últim Ibáñez. "Amb el ritme de publicació que portava, és pràcticament impossible que li donés temps a fer res més", assegura l’expert i divulgador Jordi Canyissà, responsable de l’edició crítica que inaugura la col·lecció Ibáñez Mític. "Ibáñez és un clàssic, així que cal tractar-lo com a tal", remarca Canyissà.

Canvi de plans

Haixix... Salut!, a les llibreries a partir d’avui, és un estrany cas d’obra pràcticament acabada i preparada per entrar a impremta que, no obstant, va acabar saltant de la planificació editorial. La portada estava acolorida, s’havien maquetat les guardes i la portadella i la traducció al català també estava preparada, però de l’àlbum (gairebé) res es va saber fins fa relativament poc. "En vista del títol, podria pensar-se que té a veure amb la temàtica de l’àlbum, però no. Ibáñez mai va tenir inconvenient a tractar assumptes que podrien considerar-se polèmics", apunta Canyissà. Allà hi ha, per exemple, les seves incursions en el botellon (La litrona... ¡Vaya mona!), l’okupación (¡Okupas!), el tabac (Prohibido fumar) o l’abús de substàncies il·legals en l’esport (El dopaje... ¡Qué potaje!).

¿Què va passar, llavors, perquè una aproximació tan divertida al narcotràfic, les màfies internacionals i les xarxes de distribució d’haixix acabés agafant pols? La culpa, assegura el també coautor juntament amb Antoni Guiral dels 200 primeros casos de Mortadelo y Filemón. 1958-1961, la va tenir El tresorer. Explica Canyissà que l’èxit d’aquell àlbum de l’abril del 2015 en el qual Ibáñez parodiava l’extresorer del PP Luis Bárcenas va ser tal, amb més de 10.000 exemplars venuts només el primer dia, que l’editorial va decidir aprofitar la via política i canviar de plans: en lloc d’Haixix... Salut!, que hauria d’haver sigut el següent, va aparèixer Eleccions!. "Ara que s’està parlant tot el dia de les eleccions en tots els mitjans, si jo no toqués el tema la gent pensaria ¿on és l’autor? ¿de vacances a Nairobi", va ironitzar el mateix autor durant la presentació del còmic a finals del 2015. Un altre èxit, amb prop de 50.000 exemplars venuts, i un nou retard al qual s’afegiria, poc després, l’inesperat boom de la integral de 13 rue del Percebe.

En aquell moment, 80 anys acabats de complir, Ibáñez facturava fins a tres historietes a l’any, però l’èxit d’El tresorer i Eleccions! va trastocar qualsevol previsió i va retardar entre tres i quatre anys les dates de publicació d’altres títols com Per l’Olimp, Misteri a l’hipermercat i Misèria, la bactèria!. Cap d’ells, no obstant, va córrer la (mala) sort d’Haixix... Salut!, còmic que ni tan sols la seva família sabia que existia. Va ser l’editorial, de fet, la que va avisar que per allà quedava un Mortadel·lo preparat per enviar a impremta. "Per a mi va ser com trobar un valuós tresor: es repetia la mateixa sensació que vaig experimentar al veure les pàgines inacabades de París 2024 sobre el seu tauler de dibuix", assegura Nuria Ibáñez.

Reflex de l’època

Notícies relacionades

Ángela Banzas: La gallega que escriu amb Moleskine i playlists

El polèmic tertulià d’‘El hormiguero’

En la línia d’altres històries al·lucinades i al·lucinògenes com L.S.D. o Un alijo algo canijo, Haixix... Salut! respon a la voluntat d’Ibáñez, assegura Canyissà, de sintonitzar amb l’actualitat i convertir Mortadel·lo i Filemó en testimonis i reflex de l’època. "Els mitjans informen d’actuacions de la policia per decomissar partides d’estupefaents i atrapar narcotraficants i alguns grups polítics proposen, ja el 2013 i sense èxit, la despenalització del cultiu de cànnabis", detalla. De tot això dona bon compte una historieta generosa en disfresses, patacades, cameos i línies argumentals esbojarrades i en la qual, sorpresa, cobra especial rellevància el personatge d’Ofèlia, la secretària de la T.I.A. "El que veiem és Ibáñez fent tot el possible per renovar-se", resumeix Canyissà.

En la mateixa línia de renovació i reivindicació neix també Ibáñez Mític, col·lecció que preveu repescar cada any un títol de l’historietista barceloní acompanyant-lo, quan sigui possible, d’originals dibuixats i mecanografiats com els que inclou Haixix... Salut! En paraules de la filla d’Ibáñez, "l’última aventura inèdita de Mortadel·lo i Filemó obre una nova col·lecció en homenatge al gran mestre que tan bons moments ens ha fet passar amb la seva desbordant i infinita imaginació.