El TC recolza l’acord de la Mesa del Congrés que va confirmar el veto pressupostari del Govern

El Tribunal Constitucional ha rebutjat el recurs d’empara presentat per la portaveu del Grup Parlamentari Popular, Cuca Gamarra, davant l’acord de la Mesa del Congrés que va rebutjar que el Ple es pronunciés sobre la proposició de llei relativa a la creació de l’Autoritat Independent de Recuperació Econòmica i la millora de la governança dels fons europeus de recuperació.

La sentència, de la qual ha sigut ponent César Tolosa, assenyala que l’acord de la Mesa va verificar correctament i de manera adequada la funció de control que li correspon a l’hora de valorar les disconformitats del Govern en la tramitació d’iniciatives parlamentàries. Ho va fer, explica la resolució, al considerar que el Govern, amb una motivació suficient i no arbitrària, va explicar les raons per les quals entén que la iniciativa tindria impacte pressupostari directe, especificant les partides del pressupost en vigor que resulten afectades.

De tal manera que la Sala Segona de l’alt tribunal entén que la Mesa no es va limitar a acceptar sense més ni més la disconformitat del Govern, sinó que ho va verificar, la qual cosa no és sinó un control reglat, de naturalesa tecnicojurídica, allunyat de qualsevol judici d’oportunitat política, sense que li hagués sigut possible substituir el criteri del Govern pel sostingut pel demandant d’empara, com el PP pretenia.

Un vot discrepant

Notícies relacionades

"Una qüestió de confiança de Sánchez no tindria sentit"

"El PSC i Junts no tenen models diferents i es posaran d’acord si poden"

El magistrat Enrique Arnaldo, per la seva banda, ha anunciat un vot particular per entendre que, en el mateix sentit que havia informat la fiscalia, la correcta aplicació del cànon constitucional en relació amb el veto pressupostari previst en l’article 134.6 de la Constitució hauria d’haver portat a l’estimació del recurs.

Segons la seva opinió, el Govern no va explicar per què la proposició de llei comporta un increment de despesa, de manera que l’ús del veto per impedir la tramitació de la proposició de llei en qüestió no estava motivat de manera suficient i reforçada. Per aquesta raó, aquest veto no hauria d’haver sigut admès acríticament per la Mesa del Congrés, ja que està encarregada del control formal i material de les raons ofertes per l’Executiu, argumenta Arnaldo.