Sánchez s’emplaça a continuar negociant amb Junts i lliga el suport de Bildu a la investidura

Pedro Sánchez va tancar aquest divendres les converses per explorar la investidura amb les dues trobades més complicades. Primer, amb EH Bildu. Després, amb Junts per Catalunya. La cita amb els ‘abertzales’ va ser molt profitosa: el president en funcions va rebre garanties que els seus sis diputats recolzaran la seva reelecció, que continua sense data. Amb els postconvergents, tal com es preveia, encara queden moltes arestes per llimar. 

«Continuem lluny d’aquest compromís històric. No som aquí per fer el mateix que s’ha fet en aquests quatre anys, perquè no ha funcionat», va dir després de la reunió, que va durar poc més d’una hora, la portaveu parlamentària de Junts, Míriam Nogueras. Perquè quedés clar qui té l’última paraula en el seu partit sobre el futur de la legislatura, la diputada va entregar a Sánchez una transcripció de la conferència de l’expresident Carles Puigdemont el 5 de setembre a Brussel·les, en la qual va posar les seves condicions per a la investidura: amnistia al més aviat possible i abordar el referèndum durant la legislatura, si finalment es posa en marxa.

Els socialistes van evitar donar gaire importància a les fredes paraules de Nogueras. «Mentre estiguem parlant, va bé. Encara queda molt temps. Hi ha recorregut per parlar i arribar a acords», van assenyalar fonts de la seva direcció, que admeten que la negociació no va tan ràpid com preveien fa unes setmanes. Si llavors comptaven amb una investidura a l’octubre, ara donen per «segur» que tindrà lloc al novembre. En qualsevol cas, continuen confiant que no hi haurà repetició electoral. 

A través del seu portaveu al Congrés, Patxi López, els socialistes havien comparegut aquesta setmana per donar compte de les trobades de Sánchez amb els grups parlamentaris. Però en un clar símptoma de la complexitat de la cita amb Junts, aquesta vegada van evitar fer declaracions. En el seu lloc, van emetre un comunicat genèric, sense referències als postconvergents, en el qual es van limitar a assenyalar que ara les converses entren en una nova fase. També van deixar clar, en una al·lusió implícita a l’amnistia, que qualsevol pacte serà compatible amb la Constitució. Les pròximes trobades no seran públiques, i tampoc serà Sánchez qui les encapçali, com ha passat durant tota aquesta setmana, sinó la comissió negociadora nomenada pel partit.

«L’objectiu és arribar als acords necessaris perquè Espanya compti amb un Govern progressista que faci polítiques d’ampliació de drets per a treballadors, joves, dones i la majoria social d’aquest país. Per al PSOE, l’aposta per la convivència, el diàleg i la pluralitat és el full de ruta per aconseguir la investidura de Sánchez i les bases sobre les quals s’ha d’assentar el nou Govern. Per això, aquesta fase de les negociacions és tan important, tant en el contingut com en la discreció, i tenint com a suport el marc constitucional en tot moment, a més de la transparència amb els ciutadans quan s’aconsegueixin compromisos», assenyala el text. 

L’estrena amb els ‘abertzales’

La jornada d’aquest divendres va tenir un component profundament nou per a Sánchez. El president en funcions mai s’havia reunit amb EH Bildu. Amb els representants de Junts per Catalunya, només en el marc de la taula de diàleg entre el Govern i la Generalitat, durant la legislatura passada. 

Però amb la formació ‘abertzale’ fa molt que la relació s’ha normalitzat, després d’uns últims anys marcats pels nombrosos acords, i els socialistes ja tenen lligats els seus sis escons quan es voti la reelecció de Sánchez. En un comunicat, la formació que lidera Arnaldo Otegi, que és ara mateix la que és més a prop de donar el ‘sí’ a Sánchez (sense comptar Sumar), va garantir el seu suport al president en funcions, amb l’única exigència que s’«aprofundeixi» en l’agenda social i territorial.

Amb els postconvergents, en canvi, tot és molt més complicat. Els col·laboradors del president en funcions admeten que Junts ha tingut gestos importants des de les eleccions del 23 de juliol. El partit de Puigdemont va votar a favor de Francina Armengol com a presidenta del Congrés, va pactar l’ús de les llengües cooficials a la Cambra baixa i va negociar la seva conformació com a grup parlamentari propi, malgrat que no complia totes les condicions, gràcies al fet que el PSOE li va prestar alguns diputats. 

Notícies relacionades

Feijóo demana el vot a qui aposta per Cs i Vox contra el sobiranisme

Sallent, major dels Mossos d’Esquadra dos dies abans dels comicis

Però encara falta camí per recórrer, reconeixen els socialistes. No es tracta tant de la futura llei d’amnistia, el contingut de la qual està cada vegada més perfilat tot i que encara queden serrells, com de l’actitud de Junts i les seves declaracions públiques a partir d’aquí. El PSOE vol que els postconvergents ofereixin garanties que Puigdemont i els seus no tornaran a la via unilateral. Sánchez sempre parla de «girar full» al procés independentista que va tenir el seu apogeu la tardor del 2017, una cosa que, assenyalen en el seu entorn, implica la mesura de gràcia als que van participar en el referèndum, però també que una convocatòria d’aquest tipus no es repetirà de nou.  

ERC ja va deixar clar durant la legislatura passada que no contempla recórrer de nou a aquest camí, un missatge que la formació d’Oriol Junqueras continua mantenint. Junts no. O, almenys, no per ara. Els socialistes admeten que és complicat que Puigdemont renunciï de manera explícita al camí unilateral. N’hi hauria prou, expliquen els col·laboradors de Sánchez, amb una fórmula similar a la que es va pactar el 2018 a la taula de diàleg: l’anomenada Declaració de Pedralbes, en la qual el llavors president de la Generalitat, Quim Torra, va mostrar el seu respecte a la «seguretat jurídica». Però per a això falten moltes reunions i contactes discrets.