La justícia britànica considera que Joan Carles I no pot ser jutjat al Regne Unit per la demanda de Corinna

El Tribunal Superior d’Anglaterra i Gal·les ha conclòs que el rei emèrit, Joan Carles I, no pot ser jutjat al Regne Unit per la demanda per presumpte assetjament que va presentar Corinna Larsen per reclamar-li 126 milions de lliures (uns 146 milions d’euros) en concepte de danys i perjudicis.

«La meva conclusió principal és que el Tribunal Superior d’Anglaterra i Gal·les no té competència per conèixer d’aquesta reclamació. Això es deu al fet que no s’ha interposat contra el demandat al seu país de domicili, com és el seu dret per defecte; i la demandant no m’ha convençut que tingui arguments sòlids i defensables que el seu reclam cau dins d’una excepció a aquesta regla predeterminada», ha assenyalat la jutge Collins Rice.

En la resolució, a què ha tingut accés Europa Press, la jutge ha indicat que tampoc està convençuda que el demandat s’hagi sotmès, o hagi de considerar-se que s’ha sotmès, a la jurisdicció del Tribunal Superior per la seva pròpia conducció d’aquest litigi fins al moment.

La decisió s’ha donat a conèixer aquest divendres després que al juliol el tribunal escoltés les al·legacions de la defensa de Joan Carles I, a càrrec del bufet britànic Velitor Law.

L’equip jurídic del rei emèrit va sol·licitar llavors que es desestimés la demanda de Larsen al considerar que els tribunals del Regne Unit no eren els competents per conèixer d’aquesta demanda. La defensa es va basar a l’article 4 de la regulació de la UE sobre jurisdicció, el qual estableix que les persones domiciliades en un Estat membre, independentment de la seva nacionalitat, han de ser demandades davant els tribunals d’aquest país.

Els advocats van exposar al seu escrit, a què va tenir accés Europa Press, que l’esmentada regulació comunitària operava en aquest cas concret perquè es va iniciar abans que acabés el període de transició per al Brexit, fixat fins al 31 de desembre del 2020.

Així, van insistir que els tribunals espanyols eren els competents per ocupar-se de la demanda de Larsen. A això hi van afegir que «la qüestió clau» era si, en relació amb els suposats actes d’assetjament, el Regne Unit era el lloc on es va produir el presumpte ‘esdeveniment nociu’ o el ‘mal directe’, una cosa que, segons van apuntar, els advocats de Larsen no havien demostrat.

LA «FALTA DE CREDIBILITAT» DE CORINNA

Un altre dels arguments esgrimits per la defensa va ser «l’evident falta de credibilitat de la demandant». Referent a això, van posar en relleu que Larsen havia sol·licitat permís per fer una nova modificació a la seva demanda original. «Com les seves predecessores, és incoherent, internament contradictòria i manifestament dolenta en termes legals», va apuntar la defensa del rei emèrit.

En aquest punt, va negar l’existència d’«una pauta de conducta» d’assetjament atribuïble a l’antic monarca, i va retreure a Larsen que es limités a relatar «diversos incidents» que, segons el parer de la defensa, «són altament diferents quant a la seva naturalesa, tenen lloc de forma esporàdica al llarg de diversos anys i van ser portats a terme per diferents persones (no sempre el demandant) contra diversos objectius (no sempre la demandada).

A més, va remarcar que les afirmacions de Larsen –que Joan Carles I «nega emfàticament»– no només són «falses» sinó també «inconsistents amb les declaracions públiques fetes per ella» abans que iniciés el litigi.

De fet, va recordar que, després de l’abdicació de Joan Carles I, el 14 de juny del 2014, Larsen «va emetre un comunicat d’afecte» on el descriu com «un home d’una profunda humanitat i valentia, un lleial i sempre atent amic», a més d’un «gegant de la Història».

D’altra banda, la defensa va mostrar el seu malestar pel fet que «les acusacions impliquen un presumpte abús de poder inconsistent amb l’important paper del demandat en la transició d’Espanya cap a una exitosa democràcia parlamentària, i amb el seu llarg període de servei com a sobirà».

LA IMMUNITAT DE JOAN CARLES

Les fonts consultades per Europa Press van assenyalar que l’objectiu d’aquella vista de quatre dies era abordar les qüestions preliminars que van quedar pendents fins que es resolgués l’abast de la immunitat de l’antic monarca.

Va ser el 6 de desembre quan el Tribunal d’Apel·lacions d’Anglaterra i Gal·les va establir que Joan Carles gaudeix d’immunitat respecte a les actuacions prèvies a la seva abdicació com a rei d’Espanya, el 2014.

Aquesta decisió judicial implica que la demanda de Larsen, que situa el marc temporal del presumpte assetjament entre el 2012 i el 2020, només podria seguir el seu curs davant els tribunals britànics pel que va passar a partir del 2014.

Notícies relacionades

Joan Carles I demana que no s’arribi a judici i Corinna exigeix 146 milions per danys i perjudicis

Albiach apel·la al vot útil perquè el PSC no impulsi el Hard Rock

L’empresària va relatar en la seva demanda que Joan Carles I l’hauria assetjat després que ella posés fi a la relació que havien mantingut. Primer per procurar que la reprenguessin i després com a venjança per perjudicar-la en els seus negocis, d’acord amb Larsen.

Va reclamar al rei emèrit una indemnització pels costos del seu tractament mèdic de salut mental, per la «instal·lació de mesures de seguretat personal i serveis diaris de protecció» i per la contractació a «exdiplomàtics i exfuncionaris del Govern» perquè intervinguessin a fi de «posar fi a l’assetjament» que diu haver rebut.