L’Audiència Nacional reobre la causa del barrufeig per al presumpte finançament il·legal de CDC

La Secció Quarta del Jutjat Penal de l’Audiència Nacional ha donat la raó a la Fiscalia Anticorrupció i ha reobert la peça derivada del cas 3% en què investigava les donacions de petites quantitats (3.000 euros) fetes per ex alts càrrecs de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) a la formació, presumptament per blanquejar-les, cosa que es coneix com a ‘barrufeig’, van confirmar fonts jurídiques.

El jutge Santiago Pedraz havia arxivat la peça al considerar que les explicacions dels ex alts càrrecs imputats no havien quedat desvirtuades a través de la instrucció. Tots ells van assegurar que les seves donacions responien a aportacions extraordinàries que els van ser sol·licitades per CDC en la seva condició de militants i, en particular, en consideració al càrrec públic o de responsabilitat institucional que tenien, per fer front als problemes de tresoreria que travessava la formació llavors.

Unes explicacions que no van convèncer el fiscal adscrit al cas, José Grinda, que va recórrer l’arxivament en un escrit, en el qual demanava la pròrroga de les actuacions, la instrucció de les quals havia d’acabar al juliol, fins a determinar si els ingressos fets per aquests polítics servien per blanquejar els diners il·lícitament obtinguts d’empresaris que volien resultar beneficiats en concursos públics.

Anticorrupció va demanar revocar l’arxivament per demanar més informació bancària sobre les imposicions fetes pels ex alts càrrecs de CDC imputats, i per això es basava en informes de la Guàrdia Civil i dels Mossos del 2019, així com en les declaracions fetes per l’extresorer del partit Daniel Osàcar i l’advocat de la formació Francesc Sànchez.

Una coordinació superior

Destacava que totes les donacions eren per 3.000 euros –excepte en el cas d’una de Montserrat Candini, que va ser de 9.000– i que totes es van produir en molt pocs dies entre octubre i desembre entre els anys 2008 i 2010, cosa que entén que implica «l’existència d’una coordinació superior». A més, explicava que Sànchez va declarar el gener del 2020 al jutjat que no podien ser pagaments de quotes de partit, perquè fins al 2014 no es van registrar aquestes quotes com a donacions per raons tributàries.

«No sent pagaments de quota tampoc poden ser pagaments o aportacions dels càrrecs electes ja que es feien amb caràcter mensual», insisteix el fiscal, que també recorda que Sànchez va declarar davant el jutge que «no era possible exigir un esforç més gran als esmentats càrrecs perquè, alhora que donaven part del seu sou, fessin donacions».

Per això, a diferència del jutge, el fiscal considera que han de continuar sent investigats per blanqueig de capitals Carles Flamerich, que va fer dues donacions de 3.000 euros cada una, una el 2008 i una altra el 2010; Jordi Jané (quatre de 3.000 euros anuals entre el 2008 i el 2013); Marc Guerrero (una el 2009 i una altra el 2010); Víctor Vila (tres donacions); Jordi Moltó (tres entre el 2008 i el 2010); Pere Macías (quatre); Glòria Renom (tres); Felip Puig (tres); Xavier Crespo (una); Monserrat Candini (una de 9.000 i tres de 3.000 cada una); Irene Rigau (dues), i Eduard Freixedes (tres).

Finançament i blanqueig

L’escrit desgrana com tots ells, immediatament després de fer la presumpta donació, van realitzar reintegraments pel mateix valor o per quantitats inferiors que les que acabaven d’entregar a CDC. Per reforçar les seves sospites, el fiscal recorda la sentència del cas Palau, pel que fa al finançament il·legal de Convergència a través de Ferrovial, així com les diferents peces que s’han anat separant del cas 3%, com aquesta del barrufeig o la de les presumptes factures falses de la productora Triacom, que encara segueix en instrucció.

Notícies relacionades

El jutge proposa jutjar els exgerents del CDC i el PDECat pel 'cas 3%'

Albiach apel·la al vot útil perquè el PSC no impulsi el Hard Rock

Segons Anticorrupció, el partit disposava de «diners en efectiu procedents d’entregues d’empresaris, amb les quals realitzaven actes de suborn perquè els responsables de CDC incidissin directament en l’adjudicació arbitrària de concursos convocats per organismes públics en favor de les empreses».

Argumenta que aquesta formació política va establir sistemàticament una triple via de finançament al marge de la legalitat: amb les donacions a les entitats afectes a CDC, com les seves fundacions; amb la simulació de serveis i convenis amb empreses que després es veien beneficiades amb els contractes públics, i amb les entregues en efectiu dels ex alts càrrecs imputats en aquesta peça, que sol·licita reobrir.