21 set 2020

Anar al contingut

CONCLOU LA INVESTIGACIÓ

El jutge proposa jutjar els exgerents del CDC i el PDECat pel 'cas 3%'

També demana que s'asseguin a la banqueta Sánchez Vera i 28 persones més, així com els dos partits per finançament il·legal

Els atribueix els delictes d'organització criminal, frau a l'administració, suborn, tràfic d'influències i blanqueig

Ángeles Vázquez

El jutge proposa jutjar els exgerents del CDC i el PDECat pel 'cas 3%'

DAVID CASTRO

El jutge de l’Audiència Nacional José de la Mata proposa jutjar els exgerents de CDC Daniel Osàcar, Andreu Viloca i Germà Gordó, l’exresponsable jurídic d’aquesta formació, Francesc Xavier Sánchez Vera, i 28 persones físiques més i 16 de jurídiques, entre les quals figuren Convergència i el PDECat, per delictes d’organització criminal, frau a les administracions públiques, suborn, tràfic d’influències i blanqueig de capitals en el ‘cas 3%’. El magistrat dona per acabada la investigació de l’estructura que entén que tots ells van posar en marxa per finançar «almenys durant 11 anys» Convergència «il·legalment i de forma encoberta». 

La instrucció, que es va iniciar formalment el 2015 arran de trobar uns documents a Torredembarra i que al febrer vam avançar que encarava la recta final, es dirigeix també contra diversos càrrecs polítics i funcionaris de diferents administracions i institucions catalanes, i diferents constructores, com TeyCo, Urbaser, Fundació ACS, Grup Soler Constructores o Copisa. Respecte del PDECat, el jutge diu que la seva creació el 2016, «lluny de correspondre’s amb el naixement d’un nou partit», sembla «la simple transformació o canvi d’aparença d’una mateixa realitat amb la finalitat de desconnectar-se de les responsabilitats en què pogués haver incorregut la formació política precedent, CDC,» argument que ja va utilitzar quan el va imputar en les actuacions

Tres esglaons

De la Mata assenyala que alts càrrecs de Convergència, en connivència amb responsables públics i funcionaris de Catalunya, així com empresaris, van posar en marxa una estructura per finançar il·legalment el partit. Al cim eren Gordó, Osàcar i Viloca, que portaven a terme un seguiment de les licitacions d’obra pública i serveis oferts per les diferents administracions, totes sota l’esfera de poder de CDC i «influïen en els seus responsables per aconseguir que fossin adjudicades a les empreses connivents o associades a aquest pacte criminal». Segons el jutge, portaven els comptes, materialitzaven el seguiment de deutes pendents en les adjudicacions donades i, «per descomptat, rebien els pagaments».

En el segon esglaó, se situen les autoritats d’aquestes Administracions que, d’acord amb els responsables de CDC i seguint les seves indicacions, «van alterar efectivament concursos públics amb la finalitat de dirigir-los cap a les companyies dels empresaris connivents».

I en el tercer, empresaris que, sistemàticament, «es van concertar amb alts càrrecs de CDC per realitzar pagaments encoberts al partit, sota l’aparença de donacions, a través de les seves fundacions Catdem i Fundació Fòrum Barcelona». Per acreditar «la connivència entre uns i d’altres» la interlocutòria cita una conversa entre Gordó i un empresari Joan Manuel González Parra en la qual el primer li va dir: «Cada vegada que et presentis a alguna cosa, vens a veure’m i jo parlaré amb el secretari general corresponent, amb el departament corresponent».

Connexió íntima

Això explica que el jutge consideri «essencial [...] la connexió íntima, estable, permanent i d’ampli espectre, entre els empresaris i les autoritats del partit que anaven realitzant donacions per aconseguir anar posicionant l’empresa amb el partit (o mantenint la posició), per tenir informació privilegiada, influències directes, i per aconseguir el direccionament en el seu favor de les adjudicacions il·lícites quan correspongués».

Així «subvertien l’Estat de dret i, mitjançant un intens abús de poder, utilitzaven «les Administracions per obtenir un benefici i lucre il·lícit, personal i mercantil en el cas dels empresaris i organitzacional en el cas concret del dirigent del partit polític, el qual aconseguien finançar il·legalment, cosa que comportava un greu descrèdit a l’Administració Pública i un perjudici al mateix erari públic».

Mateix patró

Després de fer una anàlisi detallada de les adjudicacions, el magistrat destaca la relació temporal i causal existent entre els anuncis, les publicacions dels concursos, les reunions entre els imputats i l’adjudicació del contracte d’obra o servei investigat, així com les consegüents donacions a les fundacions vinculades a CDC. El finançament del CDC a través seu va arribar a ser, entre els exercicis 2008 i 2012, d’una mitjana de l’11,5% del «finançament privat» del partit i un 7,7% del finançament total.

I una exacta concatenació temporal entre els pagaments i les, almenys, 31 adjudicacions incloses en la interlocutòria, perquè les donacions no estan necessàriament vinculades a adjudicacions sinó a mantenir la bona relació amb el partit i «situar o mantenir l’empresa en posició de creditor amb vista a futures adjudicacions». L’operativa «es manté inalterable amb independència dels relleus que hi pugui haver en les persones integrants de les estructures», fins i tot després que esclatés el ‘cas Palau’, en què ja es va condemnar Convergència, i com es manté «la influència que exercien els responsables de finances del partit amb els funcionaris [...], ja que tots eren conscients de les conseqüències que seguir o no les indicacions del tresorer o responsable de les finances o gerent del partit, podria tenir sobre les perspectives futures en la seva carrera professional o política».

Infraestructures

En una altra interlocutòria, de 146 pàgines, el magistrat també conclou la peça Infraestructures de la Generalitat respecte de 18 persones físiques per delictes d’organització criminal, frau a les administracions públiques, tràfic d’influències i malversació de cabals públics. En aquesta peça s’ha investigat l’adjudicació per part d’aquest organisme públic de determinats contractes, principalment enginyeries, a canvi del pagament de comissions entre el 2008 i el 2015.

En concret, el jutge considera que certes empreses d’enginyeria, en l’entorn de l’Associació d’Empreses d’Enginyeria i Consultoria Independents de Catalunya (ASINCA) van configurar un càrtel, que van denominar «Nuria Bofill», per pactar els preus que utilitzarien al presentar-se als concursos públics licitats per certes Administracions i empreses públiques. Així obtenien un contracte més beneficiós que aquell que haurien obtingut en condicions d’igualtat, és a dir, si cada mercantil hagués preparat la seva oferta de forma totalment independent i eliminava la competència entre ells.

En les dues interlocutòries de pas a procediment abreujat, el magistrat de l’Audiència Nacional dona un termini de 30 dies a la Fiscalia i a les parts acusadores perquè presentin els seus escrits d’acusació o sol·licitin el sobreseïment de la causa.