El PSC ajorna fins després de la investidura un congrés que reforci el seu full de ruta per arribar al Govern

I és que, admeten fonts de la cúpula del carrer Pallars, que el tauler estatal estigui resolt és necessari perquè el PSC pugui apuntalar la seva estratègia amb la vista posada en les pròximes catalanes. «Volem processos que no interfereixin l’un sobre l’altre. El congrés també necessita el seu moment», afirmen des de l’àrea d’organització. No és el mateix afrontar un congrés i definir el full de ruta amb Pedro Sánchez com a president que sense ell, de la mateixa manera que la data es pot dilatar si s’han de repetir les eleccions.

De la mateixa manera que el panorama polític català es redefinirà en funció de l’impacte que tingui una eventual amnistia en els partits independentistes, com el possible retorn de Carles Puigdemont o que els líders de l’1-O es puguin presentar a les pròximes eleccions catalanes. Els socialistes catalans volen disposar de totes les coordenades abans de segellar la seva estratègia.

Lideratge i ruptura de blocs

El que sí que queda clar és que a la cita Illa arribarà encara més reforçat que fa dos anys. Les seves credencials són haver guanyat també les eleccions municipals, amb la recuperació de l’alcaldia de Barcelona com a principal estendard, i haver arrasat en les generals sumant més vots –1,2 milions– que els tres partits independentistes junts.

Als seus èxits hi suma una circumstància que era condició imprescindible perquè ara pugui aspirar a la Generalitat: la ruptura dels blocs, que es va consumar, especialment, amb la sortida de Junts del Govern fa un any. El líder del PSC és conscient que, per deixar de ser cap de l’oposició, necessita aliats disposats a recolzar la seva investidura. Ja el 2019 els socialistes catalans van testar amb el pacte amb els postconvergents a la Diputació de Barcelona la via per obrir-se camí a costa de la divisió independentista.

Una perícia que han espremut també al Parlament, aprovant els pressupostos de Pere Aragonès i, alhora, fent pinça amb Junts per curtcircuitar l’acció del Govern a costa de la seva minoria parlamentària. Com més han pactat amb els uns o amb els altres, més centralitat han acaparat els socialistes, que han tret rèdit també en les aliances postmunicipals.

I per a això han sigut determinants també les cares que han guanyat pes en el partit i a qui Illa està consolidant com els seus principals escuders. Una de les peces més rellevants en aquests moments és la presidenta de la Diputació de Barcelona i alcaldessa de Sant Boi, Lluïsa Moret, que després d’haver comandat les dues últimes campanyes com a viceprimera secretària d’organització ha teixit un complex pacte supramunicipal amb Comuns, ERC i díscols de Junts. També s’ha consolidat Alícia Romero com la seva mà dreta al Parlament, encarregada d’embastar els pactes a esquerra i dreta a la Cambra. Les dues dirigents tenen ben greixades les relacions amb els partits independentistes.

Els perfils emergents

Notícies relacionades

Page rebutja llançar una rebel·lió interna contra Sánchez després de la trucada de Feijóo

González i Guerra es coordinen per atacar l’amnistia que negocia Sánchez: «El dissident és ell»

Per al primer secretari, els alcaldes són el fonament de l’estructura del partit. Més enllà de Jaume Collboni, a expenses de teixir una aliança que s’entrecreua amb les negociacions de la investidura, les figures de Moret, de Núria Parlon a Santa Coloma de Gramanet i de Marta Farrés a Sabadell formen part dels perfils que busca potenciar sota el seu mandat. I més enllà de l’àrea metropolitana hi ha dirigents municipals emergents als quals atorga un especial valor en un moment en què s’ha aconseguit tapar en bona part la bretxa territorial que va patir el partit durant la diàspora soferta en els anys àlgids del procés. Hi ha, per exemple, Sílvia Paneque, que va ser la més votada a Girona malgrat no ser alcaldessa, i l’exdirigent de Ciutadans Rubén Viñuales, que ha tornat als socialistes l’alcaldia de Tarragona, el mateix que Félix Larrosa ha aconseguit a Lleida.

Les circumstàncies posteriors a les eleccions del 23J fan que Illa estigui ara obligat acontemporitzar amb ERC i amb Junts, imprescindibles per a la investidura de Sánchez, per la qual cosa esperarà que arribi el moment oportú per rellançar la seva ofensiva. Cal veure si durant la pròxima tardor Aragonès busca –i aconsegueix– una estabilitat per transitar la legislatura amarrant un acord per als pressupostos del 2024 o bé continua subjugat a una minoria de 33 diputats mentre l’oposició estreny les femelles per escurçar el seu mandat. A Palau estan convençuts que arribaran fins al febrer del 2025. Sigui com sigui, Illa dissenyarà un congrés amb l’objectiu que els pròxims comicis serveixin per assolir el Govern, sabent que una amnistia i les seves conseqüències el pot obligar a redefinir les seves expectatives.