Entrevista a la presidenta de la Diputació de Barcelona
Lluïsa Moret: «La voluntat de buscar solucions per a Catalunya uneix el PSC i Junts»
Al seu nou despatx com a presidenta de la Diputació de Barcelona, Lluïsa Moret (Barbastre, 1965) té exposat el llibre ‘Aurea dicta’ de Miquel Barceló obert per la pàgina –la 84– titulada en majúscules amb la paraula ‘Constancia’. No és fútil, després de fullejar-lo es va parar davant el concepte que, assegura, forma part de la seva filosofia política. Alcaldessa de Sant Boi amb majoria absoluta i vice primera secretària d’organització del PSC, després de dirigir les dues últimes campanyes electorals acaba d’assumir el comandament de la tercera institució de Catalunya amb un govern del qual formen part els Comuns, díscols de Junts i també ERC. Un acord plural que està convençuda que cristal·litzarà també en les negociacions per a la investidura de Pedro Sánchez.
El seu govern en la Diputació inclou fins a quatre partits polítics diferents. ¿Preveu que sigui més complex de gestionar que l’anterior?
Les diferents forces polítiques que configuren el govern ens ho hem pres com un gran repte. Un govern ampli dona més estabilitat per afrontar els reptes que tenim com a institució, però això significa més cuina dins, més treball de coordinació entre àrees i entre partits.
L’últim partit que s’ha incorporat al govern ha sigut ERC. ¿L’acord estava tancat abans de les eleccions generals?
No, tot i que sí que és veritat que des del primer moment hem parlat amb tots, menys amb Vox. També amb ERC. Hem anat identificant sensibilitats i recollint les propostes i lògiques de tots. Però l’acord definitiu es produeix després.
El pla a del PSC era reeditar l’aliança amb Junts. ¿Lamenta que no hagi sigut possible?
Sempre hem fet una valoració positiva del govern de l’anterior mandat. La voluntat era explorar la seva reedició, però no ha sigut possible per la decisió que va prendre Junts i la respectem.
Un govern ampli dona més estabilitat, però això significa més cuina dins, més treball de coordinació
¿Encara es podria incorporar Junts al seu govern?
Ara seria bastant complicat. Hem tingut la mà estesa sempre en el procés de negociació, però en aquests moments ja tenim un govern tancat amb el qual compartim estratègia i línies mestres.
Després d’haver negociat un govern que presumeix que és «ampli i divers» en la Diputació, ¿què recomanaria al PSOE per negociar la investidura de Pedro Sánchez amb ERC i Junts?
El que nosaltres hem fet sempre: treballar des de la base del diàleg, la voluntat explícita de negociar i arribar a pactes i posar per davant en la negociació el que ens uneix per facilitar els acords en lloc de fixar màximes difícils d’aconseguir.
¿Què uneix els socialistes i Junts?
Ens uneix el respecte per la diversitat, el respecte per la convivència, el respecte per buscar solucions per a Catalunya i, per tant, per a Espanya. Catalunya ha apostat clarament per ratificar la política de Sánchez a Catalunya, basada a fomentar la convivència, el diàleg, buscar acords i pactes, anar desencallant un a un els possibles obstacles que podrien distorsionar la convivència. En aquesta línia hem de treballar.
El president Pere Aragonès ha reclamat «coratge» als socialistes per abordar el conflicte amb Catalunya. ¿El PSOE farà una proposta durant la negociació?
El PSOE està obert a dialogar, a configurar pactes i acords. Ja ha posat a sobre de la taula molts instruments per millorar el context a Catalunya.
Han quedat diferents coses de la taula de diàleg que encara tenen recorregut
¿Carles Puigdemont és un interlocutor vàlid en aquests moments?
En aquests moments podem parlar de qui són els nostres interlocutors vàlids, que correspon al PSOE decidir. No som nosaltres els que hem de dir a qui li correspon negociar des de l’altra part.
¿Fins on pot arribar el PSOE en la negociació amb els independentistes? Reclamen autodeterminació i amnistia.
Fins a allò que siguem capaços de posar a sobre de la taula entre tots i negociar dins del respecte institucional i a la Constitució. Aquestes línies vermelles les hem dit. Els límits els posa el mateix marc normatiu. A partir d’aquí, les negociacions, com tot en la vida, són posar propostes a sobre de la taula. És molt important l’actitud i la voluntat. Estic convençuda que aquesta voluntat i actitud existeix per les dues parts i que arribarem a un acord.
Quan es va pactar la taula de diàleg amb ERC es va fixar que l’acord resultant fos votat pels catalans. ¿Això està encara vigent?
Estan vigents moltes coses. Es va dir que hi hauria la taula de diàleg entre governs, la bilateral i una taula de diàleg entre catalans que no s’ha complert per part del Govern català. Han quedat diferents coses que encara tenen recorregut. L’instrument de la taula de diàleg ha funcionat, s’han aconseguit avenços importants i la idea és anar treballant en aquesta línia.
¿El traspàs de Rodalies ha de poder ser negociable?
Tot s’ha de posar a sobre de la taula en aquests moments. Hi ha punts de partida que són totes les inversions que s’han fet i les previstes en l’àmbit de Rodalies des del Ministeri de Transports. Crec que s’ha d’anar explorant.
Tot s’ha de posar a sobre de la taula en aquests moments
El PSC ha completat un triplet guanyant les catalanes, les municipals i ara les generals, però no reclama eleccions anticipades a Catalunya. ¿Per què?
No tenim pressa. Cada cosa al seu moment. El que volem és el millor per a Catalunya, no el millor per al PSC. I el millor per a Catalunya és tenir un context polític i institucional estable que generi tranquil·litat.
¿Creu que hauria d’exportar-se el model de govern de la Diputació i que Aragonès hauria de buscar l’estabilitat amb el PSC i els Comuns?
És clar que aquests escenaris són convenients, els escenaris que sumen, que consoliden, que són sòlids per governar institucions tan potents com la Diputació de Barcelona. Una gran institució necessita governs estables amb majories fortes, perquè cal encarar molts reptes i polítiques. Ens sembla un bon model i una bona manera de fer.
En el seu discurs d’investidura com a presidenta va remarcar la necessitat de defensar els drets. ¿Estan ara més en risc que abans?
Estem en un context social i polític en què hi ha posicionaments populistes de dreta i extrema dreta que qüestionen drets i que posen en risc consecucions històriques. Per tant, des de les posicions més progressistes i les institucions en les quals governem hem de fer gala que defensarem a ultrança els drets i les llibertats.
Una de les novetats d’aquest mandat és que s’ha incorporat al ple un diputat de Vox que està imputat per assaltar un centre de menors. ¿El partit l’hauria d’apartar?
No soc qui ha de dir què han de fer els partits, però no és la millor carta de presentació d’un representant institucional tenir aquests antecedents.
¿Quina relació tindrà amb aquest representant de l’extrema dreta?
No preveig tenir-ne cap més enllà del respecte institucional.
La Diputació de Barcelona no només distribueix recursos entre els ajuntaments, fem acció directa
¿La Diputació pot fer política més enllà de la distribució de recursos?
La Diputació de Barcelona no només distribueix recursos entre els ajuntaments, sinó que fem acció directa. Per exemple, el servei de teleassistència, que dona cobertura a més de 100.000 ciutadans de la província de Barcelona, és un projecte dissenyat i implementat per la Diputació.
¿Té previst portar a la Diputació alguna de les polítiques que han caracteritzat la seva gestió municipal?
El centre de les nostres polítiques sempre són les persones. I especialment les més vulnerables. I en aquest últim mandat ja hem invertit fons extraordinaris i molts recursos a treballar, per exemple, en el benestar emocional dels adolescents impactats per la covid-19. Ens preocupa la salut mental i la idea és continuar treballant en aquesta línia.
¿Han oblidat les institucions fer política passada l’àrea metropolitana?
És una de les reivindicacions històriques. Hi ha grans diversitats a la província que hem de tenir presents. I això és al que em vaig comprometre, a trepitjar molt territori. Tinc la voluntat de trepitjar els 311 municipis de la província i poder conèixer directament quines són les seves necessitats i les seves realitats.
¿Què aspira a fer des de la Diputació per combatre l’emergència climàtica que cada any pateixen més les persones vulnerables?
La lluita contra la crisi climàtica ha d’impregnar el global de les polítiques. S’han creat dues àrees: Acció Climàtica i Transició Energètica, d’una banda, i Espais Naturals i Infraestructura Verda, de l’altra. La Diputació pot tenir un paper molt important, ja el va tenir en el mandat anterior, en el qual vam dedicar molts milions a impulsar les renovables i a abordar la crisi energètica. D’altra banda, és molt important la preservació dels espais naturals.
Hi ha grans diversitats a la província que hem de tenir presents. Tinc la voluntat de trepitjar els 311 municipis
¿Fa falta més coordinació entre administracions? Amb les mesures contra la sequera es va veure un xoc entre els municipis i la Generalitat.
Les mirades són integrals i necessiten aquesta coordinació i aquesta complicitat. Tenim l’obligació de treballar amb els municipis, però també amb altres administracions com el Govern de la Generalitat o les altres diputacions, així com amb el Govern de l’Estat.
¿Què ha de fer l’àmbit supramunicipal perquè els ciutadans no es vegin obligats a anar-se’n dels seus barris i municipis pel preu de la vivenda?
La llei de vivenda marca el camí. Hem de veure com es desplega i com arriba als municipis. La Diputació el que farà és remar en aquesta direcció. La idea és apostar per un banc de vivenda pública des de diferents perspectives. A més de les noves promocions, és molt important recuperar infravivenda i vivenda buida.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Situació de vulnerabilitat L’ajuda de 115 euros al mes que ja pots demanar a la Seguretat Social
- Tècniques delictives Avís de la Policia Nacional quan arribis a casa: «Si els veus, no toquis res»
- Les pluges a Catalunya deixen els pantans per sobre del 18%
- "No em deixava treballar i controlava tots els tiquets"
- El somni olímpic frustrat pel franquisme
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Sanitat pública Avís de la Seguretat Social als pares amb fills menors de 26 anys: situació a tenir en compte
- Actualització de la declaració de béns Surten a llum els diners que Pedro Sánchez té al banc
- El tauler polític Així estan les enquestes de les eleccions generals a Espanya
- Feijóo apel·la als votants que el 2017 van donar la victòria a Cs