L’amnistia i altres incògnites

El PP ha seguit aquests últims dies cometent errors d’estratègia que es veuen encara més per la falta de cohesió del partit. Encaixar que has guanyat les eleccions, però no pots governar sembla que és igual de difícil de digerir que una derrota. Tot se li gira en contra a Feijóo: des de la seva decisióa favor de parlar amb Junts (criticada per un sector del PP) fins a la celebració d’un míting, aquest diumenge, en favor de la igualtat dels espanyols i en contra de l’amnistia. El risc és que en aquesta plaça de Felip II del sempre conservador Barri de Salamanca els militants li mostrin més carinyo a Isabel Díaz Ayuso que a ell. ¿Ningú a Génova es va adonar que no era una bona idea portar aquest acte al nucli irradiador del PP de Madrid? 

La setmana s’ha tancat amb crides davant els micròfons encoratjant el transfuguisme de dirigents populars com Juanma Moreno, president de la Junta d’Andalusia, i Esperanza Aguirre, expresidenta de Madrid. Els números no li donen a Feijóo per ser elegit president i creuen que diputats del PSOE podrien deixar a l’estacada Sánchez davant el temor que aprovi una amnistia sobre el procés. La segona i última votació del debat d’investidura serà divendres vinent, 29. Hi haurà crispetes per veure si el PP aconsegueix el gir de guió que desitja. 

Aquests dos mesos que Feijóo ha tingut per obtenir suports a la seva investidura, sense massa sort, els han pogut dedicar Sánchez i els seus col·laboradors a treballar amb discreció en els múltiples acords que necessiten per continuar a la Moncloa. El dirigent socialista vol afegir a la seva aliança amb Sumar (Yolanda Díaz) una àmplia amalgama de partits nacionalistes i independentistes amb els quals no només assegurar-se la investidura sinó també la legislatura. Assegurar-se els primers Pressupostos és clau per posar-se a caminar i en aquesta lletra petita hi ha també els negociadors del PSOE.

Però de tots aquests contactes el més rellevant és amb Puigdemont. ¿Com podrà justificar Sánchez una «amnistia» a tots els que tenen comptes pendents amb la justícia per l’1-O després d’haver-la negat diverses vegades? Amb els indults va aconseguir que aquest «canvi d’opinió» no li passés factura a les urnes. Ara la història es repeteix i encara és més difícil. «Sí, Puigdemont és un problema per a aquesta negociació. El nostre votant pot entendre que es perdoni els directors que van obrir els instituts perquè es votés l’1-O, les multes... Però allò de Puigdemont és molt difícil per tot el que ha dit i fet contra Espanya en aquests sis anys», admet un col·laborador de Sánchez.

L’expresident sempre ha dit que el seu objectiu era aconseguir la llibertat demostrant que les justícies europea i espanyola estaven equivocades. El poder dels set diputats de Junts li ha acostat la possibilitat d’aconseguir aquest desig, al ser indispensables perquè Sánchez pugui continuar a la Moncloa. Òmnium Cultural ha xifrat en unes 1.400 persones les que es poden beneficiar d’una amnistia per les causes entorn del referèndum de l’1-O. 

Entre els ministres en funcions ja es comença a armar el relat: si s’accepta que la judicialització del desafiament territorial de la Generalitat de Catalunya va ser un error del Govern de Mariano Rajoy (PP) i per això hi va haver dirigents que van entrar a la presó, ¿Puigdemont també ha de passar per presó? Una «crisi política» com la catalana, va dir Sánchez dimecres, «mai hauria d’haver derivat en una acció judicial». 

Notícies relacionades

El Congrés ratifica l’ús de les llengües cooficials amb el rebuig de les esmenes de PP i Vox

El president que dirigirà la seva autòpsia

L’acord escrit en què s’hauria de plasmar la negociació entre Junts i el PSOE pot ser tan difícil de tancar com els europeus, ambigus i oberts a la interpretació. 

I no s’ha d’oblidar que Sánchez, si les exigències de Puigdemont el desborden, té una via de sortida: embolicar-se amb la bandera espanyola i que es repeteixin les eleccions.