Què va passar l'11 de setembre de 1714

El 1700, el testament de Carles II, que cedia el tron de la corona de Castella a Felip d'Anjou, va generar una gran controvèrsia entre les grans potències occidentals de l'època. Amb l'aparició de la Gran Aliança de l'Haia, l'imperi austríac, Anglaterra, Holanda, alguns estats alemanys, Portugal i Savoia van concretar un bloc antiborbònic que pretenia imposar un candidat alternatiu: l'arxiduc Carles d'Àustria. Començava així el 1702 un conflicte bèl·lic internacional al voltant de la successió de la monarquia hispànica.

Malgrat que Felip V va mantenir l'estatus de Catalunya, la població catalana va simpatitzar amb la causa de l'arxiduc Carles d'Àustria. El 1705, representants de l'oposició van firmar amb les autoritats angleses el pacte de Gènova, que garantia que Catalunya mantindria el seu sistema de govern independentment del resultat de la guerra en què estava a punt de participar. Aquell mateix any, l'arxiduc Carles d'Àustria era proclamat monarca pels catalans. Va ser el punt de partida d'una guerra civil a la Península.

L'11 de setembre de 1714

Després d'algunes batalles decisives que es van saldar a favor dels Borbons, el 1713 les potències aliades firmen el tractat d'Utrecht amb Felip V, que es consolida com a rei d'Espanya a canvi d'una sèrie de concessions territorials. Catalunya s'havia quedat sola davant el gran potencial bèl·lic de les tropes borbòniques.

Notícies relacionades

¿Què és la Diada de Catalunya? Significat, origen i per què se celebra

Així estan les enquestes de les eleccions generals a Espanya

Barcelona i Cardona van ser les úniques places capaces de resistir la contundent ofensiva castellana. Sota les ordres del Consell de Cent, la milícia urbana va organitzar la resistència de la capital catalana, que va suportar el setge amb estoïcisme durant més de 13 mesos.

L'11 de setembre de 1714, més de 20.000 soldats van iniciar l'assalt definitiu de Barcelona. La resistència del poble català va obligar l'Exèrcit borbònic a utilitzar fins i tot les tropes de reserva, que van haver de lluitar carrer per carrer per sotmetre la ciutat. Finalment, després de més de 4.000 víctimes, la capital catalana es rendia a les tropes invasores.