Discussió competencial

El Parlament aprova presentar recurs d’inconstitucionalitat a la llei d’habitatge de Sánchez

El Parlament aprova presentar recurs d’inconstitucionalitat a la llei d’habitatge de Sánchez

Europa Press

2
Es llegeix en minuts
Xabi Barrena
Xabi Barrena

Periodista

Especialista en informació sobre el Govern de Catalunya, de ERC y en el seguiment de l'actualitat del Parlament.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El Parlament ha votat avui a favor de presentar un recurs d’inconstitucionalitat de la llei d’habitatge de l’Estat, aprovada al seu dia pel Govern amb el vot d’ERC, que va participar de la negociació. Junts i, precisament els republicans, van presentar sengles peticions de presentació del recurs, cosa que ha motivat la celebració del ple extraordinari del Parlament celebrat aquest divendres. «La llei té articles que van en contra de l’Estatut, que atorga competències plenes al Govern en matèria d’habitatge», va assenyalar la portaveu de Junts Mònica Sales. Els postconvergents van demanar un dictamen al Consell de Garanties, per si procedia o no presentar el recurs i aquest òrgan va donar la raó a Junts. Rememorant vells temps, ERC, Junts i la CUP van unir els seus vots per tirar endavant la presentació del recurs.

I Mònica Sales, amb el dictamen del Consell de Garanties a la butxaca, va remarcar que el «Govern podia haver plantejat el recurs, però no ho va fer. Sense Junts al Govern no hi havia recurs». I de l’Executiu al partit. La portaveu va asseverar que era una gran incongruència que «ERC hagi negociat, pactat i votat la llei estatal per després afegir-se al recurs d’inconstitucionalitat. Però benvinguts a bord», va dir.

Sales també va reclamar als grups del PSC i dels Comuns «que prescindissin de les ordres de les seus centrals dels seus partits a Madrid» i defensessin la sobirania de la Generalitat.

Explicacions republicanes

La intervenció de Pau Morales (ERC) va tenir un marcat to de voler donar explicacions. «En cas d’haver tombat aquesta llei en origen», és a dir, al Congrés, «hauria suposat perdre una ocasió irrepetible d’aconseguir avenços socials, com la regulació de les rendes de lloguer o que siguin els llogaters que paguin els costos dels contractes de lloguer. I nosaltres vam negociar la retirada d’una desena d’articles que laminaven les competències en consum. I vam negociar sols, massa sols», va assenyalar el diputat republicà.

Després va passar a l’atac al recordar que el dictamen del Consell de Garantiesdescarta alguns dels motius que Junts proposava com a impugnables, el que a ulls d’ERC, «demostra que no només hi havia la voluntat de defensar l’autogovern, sinó que hi ha un marcat to ideològic a les accions de Junts. Sota l’empara de la defensa de Catalunya s’amaga la voluntat de frenar els avenços socials».

La consellera de Territori, amb competències en la matèria, Ester Capella, va reivindicar el paper d’ERC i del Govern com a «pioners» en la regulació de l’habitatge «per treure-la de les mans de l’especulació». Capella va recordar el debat amb l’Estat, quan aquest va aturar l’aplicació de la llei catalana d’habitatge, en concret en la regulació dels preus de lloguer.

Notícies relacionades

El PSC, via la diputada Eva Candela, va tirar per elevació i va posar en valor el significat de la mateixa llei, la primera vegada que l’Estat regula el dret constitucional de comptar amb una vivenda digna. Candela es va agafar a la falta d’unanimitat del dictamen del Consell de Garanties, en concret a un dels vots particulars que assenyalava que el recurs impediria a l’Estat fer la regulació desitjada.

Per part de l’altre espai polític present en el Govern, els Comuns, David Cid va asseverar que no entenia com ERC ara vol presentar un recurs d’inconstitucionalitat, mentre que EH Bildu no ha fet el gest. ¿És que EH Bildu no defensa la sobirania basca?, va concloure.