El Suprem constata que el CNI no va espiar Quim Torra

La Secció Segona de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem ha constatat que l’Audiència Nacional ha aportat «dades objectives, no mers indicis» que evidencien que el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) no va espiar amb Pegasus l’expresident català Quim Torra i l’exvicepresident del Parlament Josep Costa.

Així consta en una interlocutòria del 6 de juliol en què l’Alt Tribunal inadmet el recurs de cassació que els dos líders independentistes van interposar al considerar vulnerats els seus drets fonamentals. En concret, per la presumpta «intervenció, escolta, sostracció, recopilació, tractament, ús, difusió i/o emmagatzematge d’informació i comunicacions per part del Govern d’Espanya i de l’Administració General de l’Estat».

A més, els magistrats del Suprem defensen que la decisió de l’Audiència Nacional de rebutjar el recurs ha sigut «especialment motivada, fins a l’extrem que mai la part ha denunciat l’existència d’una decisió d’inadmissió que fos arbitrària». Recorden, també, que les conclusions de la justícia «no han sigut qüestionades en cap moment».

Sense expedient

Els fets denunciats no van ser acreditats a l’Audiència Nacional, que va posar de manifest que ni el Ministeri de Defensa ni el CNI van fer les actuacions denunciades, ni van obrir un expedient administratiu» en contra de Torra o Costa.

Els dos polítics independentistes asseguraven en el seu recurs de cassació que «les víctimes d’espionatge polític per part del Govern espanyol» es comptaven «per dotzenes». A més, explicaven que acudien a la via contenciós-administrativa perquè la penal no la consideraven «idònia, al ser incapaç d’identificar les persones responsables dels fets». Finalment, Torra i Costa pretenien que l’Alt Tribunal es pronunciés «sobre l’afectació de drets fonamentals pel tractament de dades obtingudes en el curs d’actuacions d’espionatge amb independència que fossin obtinguts de manera legal o il·legal».

No obstant, el Suprem adverteix que les referències fetes per Torra i Costa a l’existència d’altres suposats espiats a Catalunya amb Pegasus són «genèriques, sense concreció ni identificació d’altres supòsits».

«Òrfena de tota prova»

A més, els magistrats asseguren que l’afirmació que fan els polítics independentistes sobre que l’Administració espanyola va portar a terme «un suposat ús indiscriminat i indegut de mecanismes d’intercepció de comunicacions», i sense autorització, és «òrfena de tota prova, fins i tot indiciària».

Els jutges del Suprem ressalten que la seva decisió d’inadmetre el recurs de cassació és ajustada al dret que consagra l’article 6 del Conveni Europeu de Drets Humans de garantir un procés just i equitatiu. En aquest cas, conclouen, aquest dret no ha sigut «merament teòric i il·lusori, sinó que ha sigut concret i efectiu».

Notícies relacionades

Villarejo, imputat pel registre a la seu de Método 3

Pisos i pobresa a l’alça

Tant Torra com Costa, conclouen, han tingut la possibilitat clara i concreta d’impugnar una activitat administrativa que consideraven que representava una ingerència en els seus drets, fent ús de tots els mecanismes que el dret processal espanyol els facilita.

Ara bé, els jutges del Suprem adverteixen que l’ordre jurisdiccional contenciosa administrativa no té competències per fer «una investigació de la magnitud pretesa» per determinar «els que han sigut els autors» del suposat espionatge patit amb Pegasus.