Negociacions arran del 23J

El PSOE mira d’allunyar el fantasma d’una repetició electoral malgrat la resistència de Junts

«Ara mateix és poc probable», assenyalen fonts socialistes, a 48 hores per arribar a un pacte amb els independentistes que segueix en l’aire i que garantiria una majoria en la Mesa del Congrés

Yolanda Díaz: «Urgeix un Govern i els partits que vulguin repetir eleccions seran penalitzats»

El PSOE mira d’allunyar el fantasma d’una repetició electoral malgrat la resistència de Junts
4
Es llegeix en minuts
Isabel Morillo

Comença una setmana decisiva per saber si hi haurà Govern o els espanyols són cridats de nou a les urnes. Part de la incertesa acabarà el 17 d’agost, quan es constitueixin les Corts i es conegui quina majoria té la Mesa del Congrés dels Diputats i qui ostentarà la seva presidència. Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo juguen aquesta setmana una partida definitiva per intentar una investidura. Malgrat que l’horitzó no és espaiós, el PSOE insisteix a transmetre un missatge optimista. Assegura que segueix en converses amb Junts perquè el partit de Carles Puigdemont doni els seus vots a una majoria progressista a la Mesa i allunya el fantasma d’una repetició electoral.

«No veiem risc real de repetició en aquest moment», assenyalen des del pont de comandament del PSOE. «Tot és possible però ara mateix és poc probable», afegeixen els que treballen per una investidura de Pedro Sánchez. Amarrar aquesta majoria serà un primer pas tot i que haurien de continuar treballant i no és gens fàcil. Perdre aquesta primera votació al Congrés, pràcticament donaria el joc per acabat per al líder socialista. «Ara mateix només hi ha dues opcions: Pedro Sánchez o una repetició electoral i ja sabem que Feijóo farà tot el possible per què es repeteixin les eleccions», assenyalen fonts del Govern en funcions.

L’«amenaça» d’unes altres eleccions

Res ha transcendit de si hi ha motius per a aquest optimisme o és infundat i fruit del convenciment polític que a l’independentisme no li interessa anar a una repetició electoral després de retrocedir posicions el 23 de juliol. A les files del PSOE no deixen d’insistir que els independentistes «no tenen incentius» per propiciar unes noves eleccions que serien «una irresponsabilitat». Una idea en què va insistir la líder de Sumar, Yolanda Díaz, que va sentenciar que un govern de PP i Vox és «una amenaça» que «empitjorarà la situació i la convivència» a Catalunya. Per a la vicepresidenta en funcions qui permeti la repetició electoral serà penalitzat, va assegurar en una entrevista a ‘El Faro de Vigo’, de Prensa Ibérica.

Les línies vermelles, almenys públicament, de Junts no es mouen de les exigències d’un referèndum d’autodeterminació per a Catalunya i de l’amnistia per als encausats del procés, amb Puigdemont, pròfug a Waterloo (Bèlgica). El PSOE vol que l’eix d’aquesta primera negociació es limiti a la Mesa del Congrés i aparqui qüestions polítiques. La secretària general d’ERC, Marta Rovira, va insistir a les seves xarxes socials a allargar la mà a Junts per anar al mateix bloc. «14 (diputats) coordinats estratègicament pesen més que 7 per cada costat», assegurant que tant els postconvergents com els socialistes ja coneixen la posició dels republicans i deixant un avís al PSOE: que no donin «per descomptats els vots d’ERC». Fins ara, els republicans han donat a entendre que la seva posició és favorable a tancar aquest primer acord amb el PSOE a canvi de grup propi i un seient per als nacionalistes a la Mesa del Congrés.

Optimisme inalterable

Ni el silenci de Junts ni les batzegades d’ERC canvien l’optimisme a les files socialistes. Tot just un dia després del 23J, Sánchez es va dirigir al seu partit per transmetre que, malgrat la dificultat aritmètica i política, no hi hauria bloqueig i trobaria la fórmula de governabilitat. És el mateix missatge que continuen transmetent malgrat que les ombres s’estenen sobre si l’expresident Puigdemont, sobre el qual el seu partit situa la decisió final, puja o baixa el polze a una investidura de Sánchez.

«Estem en això», diuen fonts socialistes. En els pròxims dies el PSOE confia a vèncer les resistències i que Junts s’avingui amb ERC a tancar un primer acord que versarà sobre la Mesa del Congrés, un òrgan decisiu en una legislatura endimoniada en la qual tot pot decidir-se per un nombre exigu de vots. Els socialistes al costat de Sumar necessiten al quintet nacionalista, el PNB, EH Bildu, ERC, Junts i el BNG (sumarien 178 dels 350 escons que té el Congrés) per tenir una majoria que sobrepassi el PP i Vox, que tenen UPN i la mà estesa de Coalició Canària (172).

Notícies relacionades

Sempre pot donar-se una jugada mestra que sacsegi el tauler polític. Aquest diumenge, el líder de Coalició Canària apostava, a ‘La Vanguardia’, per entregar la presidència del Congrés al PNB. És una possibilitat que, tal com va explicar aquest diari, es manté sobre la taula del PP per vèncer les resistències fèrries dels nacionalistes bascos a afegir-se al bloc de Feijóo. El PNB ha rebutjat públicament en dues ocasions un pacte amb el PP i els de Feijóo han anat apujant l’oferta.

S’acceleren els contactes

El secretisme amb què s’han conduït les negociacions impedeixen saber quines possibilitats reals tenen Sánchez o Feijóo, que aquesta setmana abandonaran Lanzarote i Galícia, respectivament, i tornaran a Madrid, per deslliurar aquesta primera batalla, la de la Mesa del Congrés, que serà preludi d’una altra disputa definitiva per amarrar una investidura i que encara pot allargar-se durant mesos, fins a finals de tardor. Fins ara, la negativa del PNB al PP convida a pensar que el bloc progressista té més possibilitats, però no hi ha res cert. Els moviments s’acceleraran aquest dilluns i dimecres començarà la contrarellotge. Aquell dia està convocada una reunió de l’executiva del PSOE i del grup parlamentari i s’espera que transcendeixi ja el nom proposat per a la presidència del Congrés. Serà dijous quan els diputats votin qui ocupa aquesta presidència, les quatre vicepresidències i les quatre secretaries que componen la Mesa, un instrument clau per manejar l’agenda i els temps polítics. El PP té majoria absoluta al Senat, així que el bloc progressista hauria de fer-se amb el control de la Mesa, cinc de nou llocs, perquè un Govern de PSOE i Sumar tingui opcions.