Yolanda Díaz: «Urgeix un Govern i els partits que vulguin repetir eleccions seran penalitzats»

Ara com ara, ¿quin és l’escenari més probable a Espanya: repetició electoral, investidura de Pedro Sánchez o investidura de Núñez Feijóo?

El 23 de juliol els espanyols van parlar i van dir moltes coses. Van aturar l’onada reaccionària i van validar les polítiques progressistes. Ens han donat un mandat i és governar de manera progressista. Aquesta serà la legislatura dels avenços socials. Jo sé que hi ha una pulsió en el Partit Socialista de conformar-se amb el que hi ha, però des de Sumar som clares i clars. Volem avançar més. Els preus dels aliments s’han encarit un 31% des d’abans de la pandèmia, la gasolina està disparada... Tenim problemes que fan que necessitem amb urgència un Govern i no un Govern en funcions. Per tant, crec sincerament que la ciutadania penalitzaria aquelles formacions polítiques, que n’hi ha i unes quantes, que tinguin la pulsió de repetició electoral. El que apressa ara, que és el que vol Sumar i la ciutadania, és que tinguem un Govern amb un compromís de país programàtic.

La legislatura dels avenços socials. ¿Quins?

Hem sigut l’única formació política que ha fet propostes durant la campanya. Soc clara, hem de continuar canviant el model de relacions laborals, hi ha problemes i abusos en els contractes parcials. Hem posat sancions de més de nou milions per la realització d’hores extraordinàries no retribuïdes. També hem d’avançar en l’acomiadament. La definició d’indemnització no s’ajusta als paràmetres europeus. I en la jornada laboral, que és centenària. I hem de dotar-nos d’un Estatut del Treballador del segle XXI.

I n’hi ha més. El cistell de consum és impossible per a les famílies. Hem d’actuar, perquè volem ser en el Govern per millorar la vida de la gent.

Reduir la jornada laboral, posar preus màxims al cistell de consum, un bo d’emergència de mil euros per a llars hipotecades... són propostes de Sumar. ¿Quines prioritzarà en l’acord amb el PSOE?

Jo negocio continguts, no negocio ministeris. La nostra aportació en el Govern només es justifica per millorar la vida de la gent. Jo no puc inclinar-me per una mesura sobre una altra. Fa quinze dies, vam remetre una proposta programàtica al Partit Socialista i esperem avançar en aquesta negociació. Per a Sumar, hi ha tres elements de centralitat: emergència climàtica, relacions laborals i reforma fiscal. Des del minut u, el senyor Sánchez i jo vam dir que volíem continuar governant junts, perquè l’experiència havia sigut positiva, però també he dit que hem de tenir un Govern millor i un govern millor és metodològicament treballar més coordinadament en el si de l’Executiu i avançar en drets.

¿S’imagina el senyor Feijóo com a líder de l’oposició al Congrés?

El lideratge de Feijóo s’apaga. Ens està fent perdre el temps amb una investidura fallida. Hi ha pulsions en les formacions polítiques d’allargar la investidura. Com més allarguem la investidura, pitjor serà la situació dels espanyols i les espanyoles. Les comunitats han d’elaborar els seus pressupostos, però no saben quins seran els avançaments a compte de què poden disposar. A Sumar no li agrada jugar amb la vida de la gent, tot i que pot ser molt apetitós en termes electorals, en termes de desgast de l’adversari.

Vostè ha sigut sempre molt bel·ligerant amb el senyor Feijóo. Recordo quan al Parlament gallec denunciava que «les retallades de Feijóo maten». ¿Pot dir-me una cosa bona del líder del PP?

Galícia és la comunitat amb la pitjor evolució d’ocupació. Galícia perd teixit industrial, pes demogràfic i oportunitats. Galícia no té una proposta per al sector rural. Ni en matèria de vivenda. I aposta per la privatització de la sanitat. Des del 2009, el gran èxit del senyor Feijóo va ser triplicar el deute públic, ¿per a què? No va ser per construir escoles infantils o enfortir la sanitat, o apostar pel teixit industrial.

El president de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page, lamenta que la legislatura depengui d’un pròfug de la justícia. ¿Vostè també ho lamenta?

Jo el que dic és que soc una demòcrata i en les eleccions voten els espanyols i les espanyoles, i han decidit que volen un Govern de coalició progressista. I lògicament, després hem d’entendre’ns amb altres formacions. Aquesta és la democràcia. Fixi’s, en el mandat anterior hi havia 17 formacions polítiques al Congrés, i ara en són 11. Penso que ara les negociacions seran molt més senzilles.

¿Més senzilles?

Em refereixo que aquest Govern ha gestionat una pandèmia, una crisi d’inflació sense precedents, una crisi econòmica amb una caiguda d’11 punts del PIB només coneguda als manuals d’història econòmica... Jo vaig veure com en una setmana es van desplomar 800.000 llocs de treball a Espanya i vaig pensar que no seria capaç d’aixecar-los. I no va ser així. El volcà de La Palma, la guerra d’Ucraïna... Estem preparats per gestionar. Això sí, amb un Govern millor.

El PP els diu que un «no s’ho ha d’empassar tot» davant un possible acord amb Junts. ¿Quins són els límits que es posa Sumar amb Junts: indults, amnistia, referèndum...?

Hem de dialogar. Avui Catalunya està molt més bé i el Govern d’Espanya ha servit per aconseguir-ho. A Catalunya hi ha un problema polític i la política se substancia amb diàleg. No soc en les posicions d’incendiar Catalunya. No vull treure rendibilitat electoral d’un problema que és molt greu.

¿Seria bo per a Espanya i per a Catalunya una amnistia de dirigents independentistes condemnats o fugits?

El que és bo per a Espanya i per a Catalunya és tenir una democràcia sòlida i robusta. Jo crec que hauríem d’avançar també en un acord territorial. ¿Per què no? ¿Quin és el problema? Espanya està preparada, és un país modern. N’estic convençuda. No tinguem por. Som un país plural. Som en un país que és divers, que parla diferents llengües, que té diferents cultures, que té diferents històries polítiques.

¿És possible i convenient un referèndum a Catalunya?

El que hem de fer és dialogar, dialogar i dialogar. Quan hi hagi un acord de majories, els catalans i les catalanes han de poder votar. Naturalment.

Però jo li pregunto per un referèndum en què els catalans decideixin sobre el seu futur.

Quan s’arribi a un acord, insisteixo, de majories a la taula de diàleg que ja tenim, per descomptat els catalans i les catalanes votaran i aquí és on jo em moc. El programa de Sumar és clar en aquest sentit.

L’escolto i no sé si està a favor de l’amnistia, l’indult, el referèndum...

Des de Sumar, entenem que a Catalunya hi ha un conflicte polític al qual mai es va haver d’arribar, que hem millorat moltíssim durant la legislatura passada i hem de continuar millorant. Si governessin el PP i Vox, empitjorarien les relacions entre Catalunya i Espanya. I continuo dient que, com que és un conflicte polític, l’aposta és el diàleg. Vull que Catalunya es quedi a Espanya. I a més vull reivindicar la millor Catalunya.

¿Sumar està fent la feina bruta al PSOE al negociar amb els independentistes?

Sumar parla amb totes les formacions polítiques, no només independentistes. Sumar, en tot el que pugui aportar, ho farà. Farem democràticament tot el que sigui necessari per avançar en els drets socials i territorials al nostre país. Sense cap dubte.

Un possible suport a la coalició d’esquerres seria el BNG. Els nacionalistes gallecs demanen el traspàs de l’AP-9, una tarifa elèctrica gallega... ¿considera raonables les seves demandes?

El Bloc té un diputat i a aquests efectes la seva operativitat no és efectiva en el Govern d’Espanya. Per primera vegada des del Govern hi ha una vicepresidència que no només parla gallec, sinó que ha practicat polítiques que milloren la vida dels gallecs i les gallegues. L’aixecament de peatges a l’AP-9 no s’explica sense l’aportació de Sumar. I en la nova legislatura per primera vegada un grup estatal com és Sumar, un grup decisiu de suport al Govern d’Espanya, tindrà una portaveu que és gallega, Marta Lois.

¿Està a favor del traspàs de l’AP-9?

Abans que la transferència, defensem el caràcter públic de l’AP-9. Jo entenc que el nacionalisme posi molt èmfasi en la transferència. Jo el que vull és que aquesta autopista sigui dels gallecs i les gallegues i deixem de pagar per tenir-la.

El Govern va estar a punt d’abonar tot el saldo de compensació a Audasa per evitar als gallecs 18 anys més de sobrecost. ¿Considera que va ser un error no fer-ho? ¿Cal revisar-ho en la nova legislatura?

La nostra posició des de Sumar és clara. Aquesta autopista està més que amortitzada i és dels gallecs i les gallegues.

¿Per què ha apostat per Marta Lois, una desconeguda i sense experiència en els combats del Congrés, per situar-la com a portaveu del grup parlamentari de Sumar?

Jo també era una desconeguda per a tot Espanya i sense experiència en el Govern quan vaig arribar a Madrid. Aposto per Marta Lois perquè és una gallega que té un projecte de país i qualitats d’una extremada importància. En primer lloc, és una politòloga amb una carrera brillant i amb experiència de gestió en un ajuntament molt important, com Santiago de Compostel·la, en actuacions molt rellevants. A part de la seva brillantor i intel·ligència, és humil, empàtica i aposta pel diàleg. Marta Lois ja està actuant en nom de Sumar. Avui [per divendres] ja s’està reunint amb diverses formacions polítiques. A més, com la vicepresidència del Govern ella irradia feminisme en totes i cada una de les seves accions. És la dona idònia per al lloc. Conec Marta Lois des dels anys 90. Som molt amigues i per descomptat, tinc una confiança en ella extraordinària. Crec que Galícia guanya amb Marta Lois de portaveu al Congrés.

Ciutadans, Vox, Podem, ¡que malament envelleixen els nous partits! ¿Què ha d’aprendre Sumar d’aquestes experiències?

Crec que els partits polítics són eines que han de ser útils a la ciutadania i es van transfigurant. Crec que hem passat d’una fase d’impugnació a una fase de construcció i això és molt important. La primera experiència del laboratori polític, de mixtura de diferents formacions polítiques, va ser a Galícia el 2012 amb Alternativa Galega de Esquerda [aliança d’Esquerda Unida i la formació de Xosé Manuel Beiras]. Jo mateixa tenia llavors d’assessor un politòleg com era Pablo Iglesias. Aquest experiment va començar a Galícia, però l’època ja no és la mateixa. Em sembla que la gran aportació que hem fet des del Govern és la construcció de paradigmes diferents. Per exemple, tenir avui 14,8 milions de persones assalariades amb caràcter indefinit a Espanya. El que ara toca és construir més, governar millor, avançar en els drets i aquí efectivament, els espanyols i les espanyoles van votant i van decidint quin lloc ocupa cada formació. Però, insisteixo, les entitats partidàries no han de ser un objectiu en si mateix.

¿Què n’ha après?

L’aprenentatge és que som aquí per canviar la vida de la gent. Ens devem a la ciutadania, no a la militància interna. No és el mateix, i és un plantejament diferent. El segon, cal ser humils. Assumir el paper que juguem en cada moment. Estem aquí justament per tot el que d’altres han fet abans que nosaltres. Jo crec que tothom aporta sempre i no em moc bé en les posicions sectàries. Miri, a Galícia emplaço les forces progressistes a guanyar les eleccions autonòmiques, a fer-ho sense sectarismes, dient com hem fet el senyor Sánchez i jo en campanya que cooperarem i que cada un té espai propi. Això és difícil fer-ho, però si ho fem, guanyarem a Galícia.

¿L’oferta és al BNG i al PSdeG?

Proposo dir als gallecs que guanyarem les eleccions i ens entendrem. A Galícia, alguna formació feia campanya contra nosaltres, així que jo mai parlo malament dels adversaris polítics i mai m’equivoco d’adversari, mai. No contribuiré que les dretes avancin.

Considera que l’esquerra té opcions d’arrabassar la Xunta al PSdeG, però el 23J els populars van augmentar tres escons i 200.000 vots. ¿No ho tenen difícil?

Les forces progressistes van guanyar en vots a Galícia. Per tant, hi ha una oportunitat. I faig una crida aquí als gallecs i gallegues a guanyar les eleccions, perquè és possible fer-ho, perquè volem una Galícia moderna, perquè volem una Galícia que parli gallec, perquè volem una Galícia industrial, perquè volem que la gent del mar i del camp visqui millor, perquè volem que les dones gallegues importin a Galícia. Això és possible i per a això hi ha d’haver una entesa respectuosa amb les tres formacions progressistes que hi ha.

¿S’han d’asseure a parlar BNG, PSdeG i Sumar?

No fa falta que s’asseguin. El que cal fer és actuar. Jo no m’he assegut amb el Partit Socialista.

¿Quina opinió li mereixen Ana Pontón, la portaveu nacional del Bloc, i Xosé Ramón Gómez Besteiro, amb opcions de ser el candidat del PSdeG a la presidència de la Xunta?

Tinc una magnífica relació amb la senyora Pontón i crec que fa una gran feina. Tinc menys relació amb Besteiro.

Sumar no té representació al Parlament gallec, ¿ja dona per fet que entraran?

Dono per fet que tenim l’oportunitat de guanyar la Xunta de Galícia de manera cooperativa amb altres formacions polítiques.

Sumar no té rostre que visualitzi el seu projecte a Galícia. ¿Ha pensat en algú? ¿Té Marta Lois bitllet d’anada i tornada?

Sumar té un projecte molt important per a Galícia i amb els gallecs i gallegues. Ja estem treballant a Galícia i es veurà durant els pròxims mesos. Hipotèticament, podem parlar sobre futuribles. Tenim dues diputades gallegues extraordinàries, dues grandíssimes professionals [Marta Lois i Verónica Martínez Barbero]. I al meu equip hi ha gallecs i gallegues que són persones claus a Galícia. Un dels millors economistes del nostre país es diu Manuel Lago i és gallec.

Tornant a l’escena estatal. L’esquerra a l’esquerra del PSOE té una nova oportunitat amb Sumar. ¿Tem que Podem pugui dinamitar des de dins aquesta nova oportunitat?

No m’agrada gens això de l’esquerra a l’esquerra del PSOE. El programa de Sumar es dirigeix a les majories socials. Estic convençuda que hem aconesguit un acord històric i totes les formacions polítiques dins de Sumar se senten còmodes i jugaran papers importants i respectaran els acords. Ho crec sincerament.

Amb tres milions de vots i 31 escons, quatre menys que en els anteriors comicis, ¿quina hauria de ser la representació correcta de Sumar en el futur Govern? Podem tenia cinc carteres.

Ja li vaig dir que negocio continguts, no ministeris. I percentualment la nostra aportació en vots és més o menys la mateixa que el 2019.

Dins d’aquest Govern de coalició, si s’arriba a conformar, i dins de la quota de Sumar, ¿vostè comptarà amb ministres de Podem?

Comptaré amb persones que facin molt bé les seves tasques.

¿Té opcions Ione Belarra de repetir com a ministra?

No l’hi puc contestar. Primer negociem continguts i després veurem quines carteres. I en funció d’elles, buscarem el millor perfil. Ara el que sí que li dic és que en els 35 equips de Sumar, hi ha més de mil persones que són referents en cada una de les seves matèries. I estem preparats i preparades per ocupar qualsevol cartera ministerial.

¿Quan va ser l’última vegada que va parlar amb Pablo Iglesias, Irene Montero i Ione Belarra?

Amb Pablo i Irene, a la campanya de les municipals. I amb Ione, la setmana abans de venir de vacances a Galícia. 

Els governs autonòmics del PP acusen el central que no flueixen els fons europeus.

És veritat que en uns PERTEs anem més avançats que en d’altres, però tot el que sigui millorar ho farem. Ara bé, també les autonomies, singularment la Xunta, han d’agilitzar els tràmits, perquè molts fons són gestionats per les autonomies. La gestió dels fons comunitaris és molt deficient per part d’algunes comunitats, i no en donaré noms.

A Galícia, preocupa especialment el nou PERTE de l’automòbil, ¿sap com va?

Fins on sé, tot va molt bé. Està avançant.

Sectors econòmics denuncien falta de personal i demanen l’entrada d’immigrants no europeus per cobrir les vacants. Per exemple, l’hostaleria.

Les vacants que hi ha al nostre país són molt poques. Acabem de publicar el catàleg amb les professions exactes en les quals hi ha falta de mà d’obra, i són professions que requereixen una alta qualificació. I fixi’s, casualment en el sector que vostè cita hi ha una realització d’hores extraordinàries tremenda. ¿No haurien d’estar contractant més personal?

Estem veient ara mateix com els treballadors de l’agricultura espanyols se’n van a la verema francesa, ¿per què? Perquè les condicions laborals aquí són molt dolentes. Hi ha sectors en què les condicionals laborals són millorables. Ho va dir amb tota la tranquil·litat, millorin les condicions de feina i òbviament millorarà la situació.

Notícies relacionades

Feijóo demana el vot a qui aposta per Cs i Vox contra el sobiranisme

Sallent, major dels Mossos d’Esquadra dos dies abans dels comicis

La Comissió de Competència acaba de certificar que la no-rebaixa de l’IVA al peix en va penalitzar encara més el consum. ¿Vostè comparteix aquesta exclusió del peix de la reducció de l’IVA?

Tenim un problema gravíssim, que és el cistell de consum. Des de fa un any demano actuacions sobre aquesta qüestió. Si el salari mitjà a Espanya és de 1.500 euros, una família espanyola no pot menjar peix tres vegades a la setmana. Cal actuar de manera global. El sector de la distribució supera els 42.000 milions d’euros en beneficis. La crisi d’inflació cal distribuir-la de manera justa. La majoria social s’està empobrint. Aquí tenim una discrepància amb el Partit Socialista. Demano actuar de manera dialogada amb el sector, però el PSOE no vol. Així ens equivoquem. Amb un salari de 1.500 euros al mes i la inflació que tenim, no només és impossible menjar peix, és que també hi ha la fruita i omplir el dipòsit del cotxe.