A Euskadi i Navarra
23J: la recepta de l’èxit de Bildu en les eleccions generals
EH Bildu serà la primera força ‘abertzale’ al Congrés dels Diputats, on tindrà sis escons (cinc per Euskadi i un per Navarra). A més, disposarà de grup propi al Senat. Els 333.362 vots que va aconseguir la «nit màgica» del 23J són el millor resultat electoral de la coalició des que es va batejar amb aquest nom.
Euskadi és un territori nacionalista, explica la catedràtica de Sociologia de Deusto. Però els responsables de Bildu han sabut llegir molt bé el moment polític actual i han suavitzat el missatge sobiranista. «El discurs més ‘abertzale’ ha reduït la intensitat. És innegable que Bildu ha travessat un procés. No utilitzen el terme «condemnar» [el terrorisme d’ETA], però han assumit responsabilitats i han demanat disculpes», explica la politòloga.
Miguel Ángel Blanco
El terrorisme va fer acte de presència, de la mà de l’extrema dreta, en una de les trobades electorals prèvies a les eleccions generals, el debat entre els set partits amb grup propi al Congrés. Acusant-lo de tenir un passat fosc, Espinosa de los Monteros (Vox) va preguntar a Oskar Matute (Bildu) on era mentre el regidor Miguel Ángel Blanco era segrestat i assassinat per ETA. «Recordo on era, sí. En una vigília a Ermua, demanant-ne l’alliberament», va contestar, amb temprança, el diputat.
Polític d’àmplia trajectòria, Matute és un altre dels ingredients de l’exitosa recepta de Bildu. El diputat ve d’Ezker Batua-Berdeak (Izquierda Unida), té molta experiència, un bagatge considerable i un discurs ben armat i coherent. Les seves formes són exquisides i no té vinculació amb el passat terrorista.
Un partit útil a Madrid
Cara amable de Bildu, Matute és el diputat que ha aconseguit que la coalició tingui visibilitat a Madrid, i li ha pres així al PNB l’hegemonia de ser un partit influent i útil. «Bildu va recolzar la moció de censura a Rajoy i va acompanyar el Govern en plena pandèmia. És un partit que influeix i que està en les grans decisions a Madrid, és necessari per completar majories», destaca Silván. Bildu, a més, forma part del ferri mur contra el PP i Vox.
Notícies relacionadesFora de Madrid, la formació liderada per Otegi és molt present als carrers d’Euskadi. Silván recorda que en les últimes eleccions municipals i forals va guanyar 16.800 vots enfront dels 86.000 que va perdre el PNB. La dreta nacionalista basca –que acusa el desgast de tants anys de govern– continua tenint grans ajuntaments, però els petits municipis són territori de Bildu.
Una de les grans preguntes de la política a Euskadi –on se celebraran eleccions autonòmiques a la primavera– és si Bildu creix o el PNB baixa. «Les dues coses. Una no es pot entendre sense l’altra», respon Silván, que recorda que el vot de Bildu és majoritàriament jove, però molt transversal.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Mobilitat Viatges il·limitats per 6,20 euros a l'any: així pots demanar la targeta social a Barcelona per a majors de 60 anys o discapacitats amb rendes baixes
- El temps Desembre es complica a Catalunya: pluges, borrascas i la incògnita de la neu per Nadal
- Concurs 55 candidats estrella de tot el món opten a dissenyar el Liceu Mar
- Tradicions amb encant El poble de Catalunya que té un pessebre vivent de més de 200 persones: dia, horari i entrades
- Lloc recomanat El petit poble de Tarragona que 'National Geographic' considera "una obra d'art"
- Crisi ramadera Confirmat un nou cas de pesta porcina a Catalunya, que eleva a 27 el nombre de senglars infectats
- Relacions socials La soledat no desitjada per Nadal: «M’agradaria celebrar-ho amb els meus fills, però sembla que no existeixo per a ningú»
- Sorteig del 'Gordo' Ni cobrar-lo ni trucar als teus amics: què és el primer que has de fer si et toca la Loteria de Nadal?
- Investigació a la dona del president L’Audiència manté Begoña Gómez imputada per malversació per l’«interès en els assumptes lucratius» de la seva assistent a la Moncloa
- Selectivitat Les proves d’accés a la universitat a Catalunya seran els dies 9, 10 i 11 de juny del 2026
