El Govern rendeix homenatge al militar republicà i membre del PSUC Ramon Soliva

El català amb més rang de l’exèrcit republicà durant la Guerra Civil va participar en la Segona Guerra Mundial i també en la revolució cubana. Aquests tres episodis que formen part dels esdeveniments més rellevants del segle XX són part de la vida de Ramon Soliva, nascut a la Torre de Capdella (el Pallars Jussà) el 1912, el destacat militar republicà i membre del PSUC al qual aquest dissabte ha rendit homenatge el Memorial Democràtic. Perquè biografies com la seva no caiguin en l’oblit, la consellera de Justícia, Gemma Ubasart, ha certificat el compromís del departament a recuperar «els noms de la memòria», de persones que «van entregar la seva vida per un futur millor».

Soliva treballava com a obrer a la central hidroelèctrica del municipi que el va veure néixer, però amb l’esclat de la Guerra Civil va decidir enrolar-se com a voluntari a l’exèrcit republicà. Després de lluitar als fronts de l’Aragó, de l’Ebre i de Catalunya, va ser un dels pocs militars procedents de les milícies que va arribar a comandar una divisió. Va sortir d’Espanya poc abans d’acabar la guerra en direcció a Algèria, i més tard se’n va anar a la Unió Soviètica, va estudiar a l’acadèmia militar Frunze i va ser número u de la seva promoció.

Notícies relacionades

Només quatre empreses s’han interessat pels crèdits del Govern

PSOE i Junts van abordar dilluns a Suïssa el català i la llei d’amnistia

El 1945 es va integrar al secretariat permanent del PSUC i a principis del 1960 la direcció del Partit Comunista d’Espanya el va enviar a Cuba, on va ser un dels principals assessors militars del govern de Fidel Castro. Va tornar a Espanya 10 anys després i va morir el 23 de febrer del 1973.

«La vida del Ramon és una vida impressionant, que a qualsevol altre país hauria inspirat pel·lícules i novel·les», ha assegurat durant l’homenatge la consellera Ubasart, un acte al qual han assistit un centenar de persones i representants institucionals. Just abans, s’ha inaugurat un plafó de la Xarxa d’Espais de Memòria Democràtica a la central hidroelèctrica de Capdella en memòria de Soliva. El seu cas, reivindiquen des de Justícia i des del Memorial Democràtic, és un exemple de la tasca per identificar trajectòries destacades de la lluita antifeixista que pretenen impulsar des del Govern.