Després de la decisió de TGUE

¿Per què ni la fiscalia ni el jutge Llarena tenen pressa a cursar una nova euroordre contra Puigdemont?

Puigdemont

Puigdemont / JOHN THYS

4
Es llegeix en minuts
Ángeles Vázquez
Ángeles Vázquez

Periodista

Especialista en Tribunals i Justícia

ver +

Després de la sentència del Tribunal General de la Unió Europea en la qual se li va retirar la immunitat, l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont es va apressar a sol·licitar al Parlament Europeu que se li garantís que no seria detingut quan es desplacés a la seva seu, a Estrasburg. Al no aconseguir-ho, no hi va anar. Però les euroordres contra ell i l’exconseller que va fugir amb ell encara no s’han dictat i tot apunta que ni la fiscalia ni el mateix jutge Pablo Llarena tenen cap pressa a reactivar-les.

Des que es va produir la sentència del TGUE, la fiscalia va transmetre un missatge comú a tot el que preguntava: «no hi ha pressa» per instar una nova euroordre. Al principi la màxima es va relacionar amb la necessitat d’estudi de la resolució, però transcorreguda més d’una setmana des que es va donar a conèixer el dictamen de la justícia europea va quedar clar que l’explicació havia de ser una altra, de manera que es va començar a traslladar la possibilitat que el ministeri públic hagués decidit no actuar per la proximitat de les eleccions generals del dia 23.

Cautelars

No obstant, fonts de l’alt tribunal expliquen a EL PERIÓDICO DE CATALUNYA que el motiu és un altre: esperar que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea es pronunciï, no sobre el fons del recurs anunciat per Puigdemont des que va conèixer el revés que el Tribunal General havia donat a les seves pretensions de garantir-se una protecció per poder tornar a Espanya, sinó sobre les mesures cautelars de suspensió que inclourà la impugnació.

Aquestes fonts expliquen que per recórrer la sentència del TGUE tant Puigdemont com Comín disposen de dos mesos i deu dies, és a dir, poden interposar el recurs davant el TJUE fins a mitjans de setembre. Hi plantejaran la sol·licitud que cautelarment, fins que el TJUE dicti la seva sentència definitiva sobre la immunitat i el suplicatori que va cursar Llarena per poder actuar penalment contra ells, se’ls mantingui una protecció que impedeixi el seu arrest en els seus desplaçaments per Europa, com ja es va decidir després del seu arrest a Sardenya.

Abans de les europees

La decisió sobre aquestes mesures cautelars s’espera que tardi al voltant d’un mes a produir-se. Per això no és gens forassenyat esperar a llavors per reactivar l’euroordre. Fer-ho abans pot suposar tornar a haver de deixar-la en suspens a l’octubre o novembre, si el TJUE decidís tornar cautelarment la immunitat als dos eurodiputats.

En el moment en què es rebutgessin les mesures cautelars, es cursarien les euroordres i encara hi hauria prou temps per fer-ho abans que se celebrin les pròximes eleccions al Parlament Europeu, respecte a les quals Puigdemont ja ha deixat veure la seva intenció de tornar a presentar-se. En aquesta ocasió la reclamació se centrarà en el delicte de malversació en la seva modalitat més greu, que es pot penar amb fins a 12 anys de presó. Els delictes propis de la corrupció com el de malversació estan previstos entre els que compten amb entrega automàtica a través d’euroordres, tot i que no sigui el més previsible en un cas amb les circumstàncies d’aquest.

A mans belgues

En qualsevol cas l’última paraula la tindran les autoritats belgues, que mai s’han caracteritzat per ser molt favorables per a les sol·licituds espanyoles, ni en el cas del procés ni amb membres de la banda terrorista ETA. De fet, l’instructor del procés al Suprem, Pablo Llarena, va haver d’elevar una sèrie de qüestions prejudicials al TJUE davant la negativa d’aquell país a entregar Lluís Puig.

Notícies relacionades

Amb la sentència que va sortir d’aquella consulta, en la qual es va establir que un país no pot rebutjar una entrega per euroordre tret de vulneracions sistèmiques de drets pel país reclamant, cosa que no era el cas d’Espanya, el jutge Llarena en podria cursar en qualsevol moment una de nova per tractar que l’exconseller de Cultura sigui entregat a Espanya, ja que és l’únic dels processats declarats en rebel·lia que no és eurodiputat.

La que ho és també és Clara Ponsatí, però la seva situació és radicalment diferent de la de Puigdemont i Comín, ja que ella només està processada per desobediència, cosa que impedeix que sigui enviada a la presó provisional i fins i tot intentar reclamar la seva entrega per euroordre. El jutge Llarena ha ordenat la seva detenció si torna a Espanya davant la seva incompareixença a la citació al Tribunal Suprem que li va dirigir el 24 d’abril passat.