Antifrau demana que la llei catalana d’alertadors reguli indemnitzacions i sancioni els que ignorin les seves resolucions

Les principals reclamacions de l’OAC per garantir una protecció efectiva dels alertadors passen per reforçar la capacitat sancionadora de l’autoritat, regular les indemnitzacions per a les víctimes de represàlies i concretar com s’han d’aplicar les mesures previstes per la llei. En concret, Antifrau reclama que es pugui sancionar les administracions públiques o entitats privades que facin «cas omís» a les seves resolucions; que es reconegui el dret a la justícia gratuïta per la mera condició de persona alertadora; i que es prevegin mesures cautelars per evitar que les represàlies es materialitzin mentre es tramiten els procediments derivats de l’alerta, com un acomiadament o una querella penal contra l’alertador.

Aquests són alguns dels esculls que recull l’informe, als quals se sumen altres carències detectades en àmbits com la potestat sancionadora, el desenvolupament reglamentari de la llei o la falta de mecanismes àgils de protecció. Antifrau ha posat el document, al qual ha accedit EL PERIÓDICO, a disposició dels diputats i el seu màxim responsable l’ha desgranat, pràcticament punt per punt, durant la seva intervenció en la comissió d’assumptes institucionals. «Institucionalment no estem a l’altura de garantir la protecció que mereixen. Sovint es posa al centre de les carències de protecció l’OAC, però no és així», ha defensat Tomàs Salas, després d’assenyalar les llacunes legals que frenen la seva tasca de protecció efectiva i que espera que es corregeixin amb el nou desplegament normatiu autonòmic.

Han passat més de nou mesos des que el Govern va anunciar que preparava una llei catalana per protegir els alertadors de corrupció, després de gairebé una dècada d’intents fallits per desenvolupar aquesta norma a escala catalana, que ha anat quedant encallada entre legislatures. Per desbloquejar la qüestió, Salvador Illaes va proposar començar de zero una norma –malgrat que ja existia un text consensuat entre organismes anticorrupció, partits i entitats socials– i accelerar-ne la tramitació. Després de quatre mesos en fase d’exposició pública, el text de l’avantprojecte de llei encara no s’ha fet públic, una qüestió sobre la qual els partits han demanat més celeritat durant la comissió.

«Confiem que aquest document pugui ajudar i servir», ha dit Tomàs Salas sobre l’informe que ha presentat. El director de l’OAC ha volgut deixar clara la independència d’Antifrau en el procediment legal i ha remarcat que «no hi ha excusa» –ni normativa ni pressupostària– perquè l’Oficina pugui avançar en les seves competències de protecció dels alertadors amb el marc actual, tot i que insuficient. Ha explicat que des del 2023 s’han activat almenys cinc procediments sancionadors, que alguns estan suspesos a l’espera de resolució judicial i que, de tots, hi ha una sentència ferma per la via administrativa. «Som l’única autoritat, tant estatal com autonòmica, que ha sancionat», ha presumit.

Règim sancionador

Però això no significa que no hi hagi marge de millora, i molt. Quant a l’abast normatiu, Tomàs Salas ha posat l’accent en la falta d’executivitat de les seves resolucions i en les limitacions de la potestat sancionadora. Segons ha explicat, Antifrau no té prou eines per obligar a complir de manera immediata les seves resolucions si l’administració o l’entitat afectada les ignora. «Podem declarar una persona alertadora, advertir que no se la pot represaliar i que fer-ho pot constituir una infracció greu, però, si no existeix lleialtat i no fan cas, estem lligats de mans; no podem fer res», ha explicat el director de l’Oficina.

«La llei incorpora infraccions, però no la que hauria de ser fonamental per a la protecció: no fer cas a les resolucions de l’autoritat. Això no està tipificat», ha lamentat el màxim responsable d’Antifrau. Per això, l’OAC planteja que la futura llei catalana permeti sancionar expressament els que descendeixin les resolucions o requeriments dictats en procediments de protecció d’alertadors. Una altra de les carències assenyalades per Antifrau és la falta de reconeixement automàtic del dret a la justícia gratuïta pel simple fet de tenir la condició de persona alertadora. Segons el parer de l’Oficina, aquesta absència pot deixar desprotegides persones que, després d’alertar d’irregularitats, es veuen obligades a afrontar procediments judicials o administratius derivats de possibles represàlies.

Assistència psicològica i recolzament econòmic

A aquest problema se n’afegeix un altre: que no està degudament regulada la indemnització a les persones alertadores que han patit represàlies. Antifrau afirma que la llei reconeix la possibilitat de donar suport econòmic, però no concreta com s’ha de fer ni com han de compensar-se els danys soferts. «Malgrat la previsió de recolzament financer i econòmic a les persones alertadores, no sabem com fer-ho. No està regulat: no sabem quantitats, sota quines condicions, durant quant temps ni amb quin procediment fer-ho», ha advertit. Com va explicar EL PERIÓDICO, l’Executiu vol habilitar l’entitat perquè pugui destinar els diners recaptats per sancions a protegir la protecció dels alertadors de casos de corrupció, però això s’haurà de concretar en els nous pressupostos per al 2026, en els quals treballen des del Palau de la Generalitat, i continuarà sense ser suficient sense un desplegament normatiu.

De fet, en el seu informe, l’OAC també troba a faltar un desenvolupament reglamentari que detalli com s’han d’aplicar aquestes mesures. Sense aquest desplegament, queden sense concretar qüestions com el recolzament econòmic, l’assistència psicològica o la indemnització per danys i perjudicis. S’hi suma l’absència de mesures cautelars específiques amb empara legal. I sense aquestes concrecions i sense norma autonòmica, és difícil, ha apuntat Tomàs Salas, concretar les necessitats pressupostàries per a l’Oficina, en un moment, a més, que la Generalitat té prorrogats els pressupostos des del 2023, any en què es va posar en marxa la norma estatal d’alertadors.

Seguiment de la III cimera anticorrupció

Notícies relacionades

¿Guanyarà el PP per majoria absoluta les eleccions a Andalusia 2026? Així estan les prediccions més enllà de les enquestes

Illa prepara a Lió el relleu de la presidència dels Quatre Motors per a Europa

La llei catalana d’alertadors, si acaba entrant en vigor, suposarà el compliment d’un dels objectius fixats fa més d’una dècada en el Pacte Social contra la Corrupció i que després s’ha traslladat a les tres cimeres anticorrupció celebrades al Parlament des del 2020. La tercera edició –les cimeres són bianuals– es va celebrar l’any passat, però aquest dijous Albert Martín, vocal de l’Observatori Anticorrupció, que pilota aquestes trobades, ha repassat en la comissió l’estat de compliment dels compromisos i ha advertit que encara queda «lluny» de l’acordat.

Martín ha retret, una vegada més, que les mesures anticorrupció no siguin «prioritàries» ni per al Govern ni per a les formacions polítiques. Quant a la protecció de les persones que alerten d’irregularitats, ha exigit que s’«acceleri» la tramitació de la norma perquè pugui conèixer-se «al més aviat possible» el text de l’avantprojecte de llei sobre el qual es treballarà.